L’assessorament col·laboratiu, molt sovint, s’inicia amb una fase inicial (Fase 0) que constitueix el punt d’arrencada del procés. És una fase on les accions principals a fer són les de promoure la demanda de l’assessorament, donant a conèixer aquesta possibilitat, en què consisteix, i també, en la configuració d’un equip de treball.
Superada aquesta fase molt inicial de l’assessorament col·laboratiu, es passa ràpidament a la Fase 1, on s’estableix una negociació pel que fa als continguts de millora que es treballaran, respecte als rols que tindran els participants i també les condicions en les quals es desenvoluparà el procés. És una fase molt important a la qual s’hi ha de dedicar el temps necessari ja que, si no s’arriben a acords sòlids per a totes les parts, el procés, en general, es pot veure compromès.
Pot servir d’exemple d’aquesta Fase 1, l’assessorament col·laboratiu realitzat a un centre de Primària. Per contextualitzar el cas, cal dir que el centre té cinc línies i tot just acaba de produir-se un relleu de tot l’equip directiu. Per tant, hi ha un nou projecte de direcció, amb noves línies de treball i energies renovades. L’equip directiu té la necessitat d’avançar en el desplegament de propostes de pràctiques inclusives, d’aprenentatge multinivell i de docència compartida. En base a aquestes necessitats, i havent explicat el procés d’assessorament col·laboratiu (Fase 0), s’acorda actuar en aquesta línia de treball d’acompanyament a centres.
Per tal d’acotar bé allò que es podia dur a terme i de quina manera hi participàvem les parts (centre i serveis educatius), vam arribar a un seguit d’acords:
- Els temes que conformaven la demanda eren molt amplis, va ser necessari centrar-se en un; en aquest cas, van ser les pràctiques DUA.
- No es coneixia el nivell de pràctiques DUA que es realitzaven al centre, i per aquest motiu, primer es va decidir centrar-se en l’elaboració compartida d’una eina d’anàlisi.
- L’acció no es podia plantejar a tot el centre en la seva globalitat, per la qual cosa es va establir un grup de treball (pilot) per tal de testejar l’eina i posteriorment estendre-ho a la resta de grups.
- Va ser necessari establir un calendari de trobades (compaginació d’horaris de centre i serveis educatius).
- Es van acordar les tasques o accions que podien realitzar els membres del grup de treball de centre i els membres dels serveis educatius.
- Es van decidir uns terminis per a realitzar l’acció prevista; en aquest cas, calia finalitzar-la coincidint amb l’acabament del curs escolar (per tal de no deixar l’actuació pendent de tancar per al curs següent).
Es va tractar d’una fase a la qual s’hi van dedicar diverses reunions, internes de serveis educatius, amb l’equip de treball del centre, amb el seu equip directiu, … per tant, s’hi va dedicar un temps bastant extens. També cal dir que es va tractar d’un temps ben aprofitat, ja que el fet d’arribar a aquests consensos van permetre que, posteriorment, el treball anés avançant de forma més fluïda i sense entrebancs.
Grup 6: CRP del Montsià, CRP del Baix Llobregat VI, CRP de l’Alt Urgell, CRP Sants- Montjuïc, CRP del Vallès Oriental II, CRP de l’Alt Empordà i CRP de Sant Martí
