Des dels diferents CRP es realitzen assessorament a centre, ens adonem que els professionals que formen part d’aquest Servei Educatiu compleixen uns requisits que denoten la seva gran capacitat d’adaptació, de reflexió , d’empatia, d’organització i gestió de temes molt diversos, … al voltant de totes aquelles qüestions que giren al voltant de la pedagogia educativa. Aquà s’afegeix que els professionals que formen part del CRP són persones que han passat i s’han format a les aules. Aquest aspecte és molt important tenir-lo en compte.
Tots aquests coneixements els posen al servei dels centres a través de les diferents actuacions. Malgrat moltes de les actuacions no estan clarament definides es realitzen amb il·lusió i un gran esforç superant, en moltes ocasions, les jornades laborals establertes pel Departament d’Educació.
En aquest article, però, ens centrarem en una de les moltes actuacions que els professionals dels CRP realitzen, assessorament a centre. Cal començar dient que es constata que aquesta funció està poc definida i que, malgrat els esforços que es duen a terme des dels Serveis Centrals del Departament d’Educació, la seva implementació és irregular arreu del territori de Catalunya. En aquests moments, ens trobem en la fase embrionà ria de creació del model perquè manca compartir criteris entre tots els agents implicats (EAP, CRP, ELIC, inspecció…) i les Direccions Generals de les que depenen aquests agents.
Els i les professionals dels CRP ens adonem que portem assessorant els centres des dels inicis de la creació d’aquest servei als anys 80. L’assessorament ha vingut, tradicionalment, a través de les activitats formatives, de les activitats de dinamització de la zona i de la creació de recursos pedagògics. Ara, però, sense treure aquest assessorament, s’afegeix l’assessorament col·laboratiu. Un assessorament que va més enllà del que es feia fins ara. Aquesta tipologia d’assessorament afegida a les tasques dels i les professionals dels CRP, sense la reducció de les tasques anteriors, parteix de què els centres tenen unes necessitats que, amb la col·laboració dels professionals del CRP pot acompanyar en la transformació del centre aniran treballant per transformar un o varis aspectes del seu centre. Aquest assessorament afegit a les tasques dels i les professionals del Servei té com a utopia que no només es faci col·laborant amb el centre, sinó que s’hi integrin els altres equips del Serveis Educatius que formen part del mateix Servei, com són l’EAP i l’ELIC per poder abordar un assessorament al centre que, realment, el transformi tot consolidant prà ctiques educatives de qualitat que facin avançar el sistema Educatiu de Catalunya. Es constata, però, que aquest nivell d’assessorament col·laboratiu, com ja s’ha esmentat, és utòpic. Els professionals d’aquests altres serveis tenen les tasques molt ben definides i des de les subdireccions generals a les quals pertanyen no reben directrius directes per prioritzar-lo. Això fa que, en moltes de les experiències compartides, en l’assessorament a centre només intervingui un dels professionals del CRP.
Ens adonem que els assessoraments que tenen major incidència i millor impacte en els centres educatius són aquells que han sorgit d’una demanda del propi centre. El centre ha sol·licitat un assessorament al CRP. Ens hem adonat que aquest tipus de tasca afegida a les quals fèiem implica un temps de dedicació molt elevat que, malauradament, en aquests moments, no es té. Aquest és un temps per preparar, per reestructurar, per compartir, per avaluar, per aprendre, per indagar, per autoformar-se, per documentar, per planificar, per donar feedback… un temps que manca quan s’han d’executar altres tasques sol·licitades per la mateixa administració (Serveis Territorials, Serveis Centrals, inspecció…) i altres tasques de dinamització de la zona que sorgeixen a partir de les demandes dels centres que la configuren. Això fa que es redueixi drà sticament el temps de l’assessorament aconseguint un temps de poca qualitat i insostenible en el transcurs de l’any escolar.
El professional del CRP necessita d’aquest temps de reflexió i formació personal, de reflexió conjunta amb l’equip del CRP i la resta de professionals del SE aixà com de reflexió amb l’equip directiu del centre o l’equip docent implicat. Aquest temps de reflexió inicial, al llarg del procés i al final de l’acompanyament com a eina d’autoregulació i avaluació de la proposta i concreció de l’acompanyament. Temps per a poder definir propostes que parteixin de la visió global del centre i de la visió global de les actuacions i recursos que des del CRP s’ofereixen al centre. Cal un temps per a fer una detecció de les necessitats formatives amb el centre que permeti detectar i definir l’estratègia de formació del centre lligada al seu projecte educatiu, al projecte de la direcció. Un temps per a poder analitzar quins aspectes han permès donar recursos i propostes formatives que han ajudat al centre a avançar. Un temps per a crear el vincle de confiança que permeti aquest pensar conjuntament,…
També ens hem adonat que hi ha unes dinà miques de la zona que fa que els centres encara no vegin la figura del professional del CRP com a una figura assessora. Cal temps per canviar aquestes dinà miques i, per tant, creiem que és un altre repte important el coneixement que els centres tenen d’aquest nou rol dels CRP. Realment els claustres coneixen qui som i què fem els CRP? Saben que ens hem format i podem donar suport en processos d’acompanyament pel canvi? Ens hem d’oferir nosaltres? Ens ho demanaran? En aquest nou rol, com ens haurÃem d’apropar als centres? Ser cercadors d’oportunitats? Són qüestions que haurem d’anar treballant plegats per anar trobant les respostes que ens ajudin a fer-ho des de la proximitat, respecte i coneixement dels nostres centres, i amb el seu permÃs. VoldrÃem afegir que cal que aquesta figura o perfil estigui reconeguda per l’administració, ja que en la carrera professional dels membres del CRP no apareix la funció assessora ni es té en compte en cap procediment administratiu.
Un altre aspecte a destacar d’aquest tipus d’assessorament és el vincle que s’estableix amb el centre. El fet d’haver passat per les aules ens aporta major facilitat per a la creació d’aquest vincle. Els CRP tenen un vincle molt important amb els centres i cal que el que els hi ofereixen siguin actuacions de qualitat, però, alhora, ha de quedar molt clar que aquest tipus d’assessorament està limitat en el temps i que cal obrir, però, també, tancar. Cal, però, evitar el que ens està passant, que quan acabem aquests assessoraments també s’acaba la nostra presència als centres, ja que l’excés de tasques que tenim assignades, des de gestió documental, a gestió econòmica, a domini de cultura digital, maletes, i un llarg etc. ocupen una part considerable de la jornada laboral. Afegint que tenim uns terminis de lliurament fixats, fent que la funció d’acompanyament, quedi relegada a un segon pla, o es fa en actuacions molt puntuals i concretes.
Creiem que el CRP pot ser motor de canvi, aquell agent que obre les mirades i finestres cap a noves possibilitats del centre per tal que avanci de manera continuada, sent una organització en constant aprenentatge. Tenir un coneixement del centre i un vincle amb l’equip directiu o equips de professors facilita l’acompanyament cap a la transformació educativa. L’acompanyament precisa de posar en joc les 4 T definides en la guia publicada per l’OCDE What makes a school a learning organisation? A guide for policy makers, school leadres and teachers:
Trust- Time- Technology- Thinking together
Tal com es ressalta en la mateixa guia, aquests aspectes es poden posar en joc en major o menor grau segons l’actuació,… Però creiem que el Time, dedicar un temps de qualitat serà la clau per a poder donar un acompanyament de qualitat.
Si pretenem que una veritable transformació arribi a les aules, cal la implicació directa dels mestres i dels professors en aquests processos de canvi i és en aquest punt on els professionals del CRP, com a experts en el procés d’assessorament col·laboratiu, tenim un paper fonamental. L’actualització professional ha d’anar adreçada directament a l’individu com a agent de canvi metodològic i de millora de la qualitat dels ensenyaments. Però és fonamental adreçar-la al col·lectiu de docents d’un centre educatiu tot posant èmfasi en el dià leg i en la reflexió en equip. Uns i altres, docents i tècnics docents dels CRP, com ja s’ha esmentat, necessiten disposar d’un temps de qualitat. L’eterna lluita entre Cronos i Kairós. La multiplicitat de tasques en la que ens trobem immersos, centres educatius i SE, ens tenen sotmesos al temps de Cronos i aquest sense adonar-nos-en se’ns està menjant vius. Les tasques grises estan convertint el temps del nostre dia a dia en restrictiu, exigent i devastador.
L’acompanyament que des del CRP es faci en la definició conjunta dels problemes, la construcció de significats compartits, el disseny compartit del pla d’acció i la capacitació i l’augment de l’autonomia del professorat, seran els elements fonamentals de canvi i de transformació. I, en conseqüència, allò que farà millorar els resultats de l’alumnat. Però… on trobarem el nostre Kairós?
Referència: OCDE (2016) What makes a school a learning organisation? A guide for policy makers, school leadres and teachers.
Sessió del grup 1 : CRP del Baix Penedès, CRP de la Segarra, CRP Sarrià -Sant Gervasi, CRP Maresme I, CRP Vallès Occidental VIII i CRP Alta Ribagorça
