El passat 29 d’abril de 2022, ens va deixar la il·lustre Maria Antònia Canals. La que va ser considerada una de les llums més potents en la didàctica de les matemàtiques va donar la seva última lliçó als 91 anys d’edat.
La Maria Antònia ens deixa un llegat valuosíssim de materials i activitats relacionades amb l’aprenentatge de les matemàtiques i ens deixa molts exemples, però no només sobre aquesta disciplina, sinó sobretot una manera de veure l’ensenyament i la nostra professió que ella estimava tant: «l’educació és un art», solia dir amb molta vehemència com quasi sempre parlava, «és un diàleg constant entre l’educador i l’alumne. No es tracta només d’ensenyar, el veritable repte és aconseguir que l’alumnat aprengui». Així doncs, ja sabem quin és el destí d’allò que fem.
És normal que una persona amb tant de talent, amb tant d’entusiasme per la seva tasca i amb una convicció tan forta dels seus ensenyaments hagi rebut diversos premis: la Medalla al mèrit en el Treball, la Creu de Sant Jordi i la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona, entre d’altres; acabant amb la creació de la Càtedra de Didàctica de les matemàtiques a la Universitat de Girona que porta el seu nom, en col·laboració amb el Departament d’Educació i l’Ajuntament de Girona. Aquesta càtedra custodia el seu fons i és ara el responsable del Gabinet de Materials i de Recerca per a la Matemàtica a l’Escola (GAMAR), un espai de desenvolupament professional dels mestres per al foment i l’ensenyament de la competència matemàtica dels nens i nenes.
La Maria Antònia va ser una mestra incansable, cofundadora de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, va arribar a presidir la Federació d’Entitats per l’Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya (FEEMCAT). Sempre tenia un repte disponible per a cada visita que rebia, sempre tenia una anècdota a explicar, sempre una lliçó nova a donar a cada docent que la va conèixer.
Successora excel·lent de la filosofia de la Maria Montessori i dels materials manipulatius aplicats a l’aula, sempre ha defensat la il·lusió per l’aprenentatge «l’alumnat ha de gaudir de l’aprenentatge de les matemàtiques» i deixar que cada nen i cada nena pugui portar el seu propi camí i el seu ritme. «No somrigueu a aquell que acabi més ràpidament, perquè la velocitat no s’ha de premiar». Defensava fidelment el joc com a eina bàsica d’aprenentatge i ensenyament, tenia un magnífic consell per als mestres que començaven la seva aventura: «Primer, tot el trimestre només jugant, després ja en parlarem». Així, podríem dir que ella ja aplicava la filosofia STEAM a les seves classes molt abans que li poséssim nom: tinkering, creativitat, interdisciplinarietat, resolució de problemes, pensament computacional són eines que la Maria Antònia posava a l’abast dels mestres sense dir-ho.
«Els nens han de ser feliços, però no per tal que l’ensenyament sigui millor, sinó com a primera condició».
Gràcies, Maria Antònia.
Equip d’ambaixadors del programa d’innovació STEAMcat
