Durant les primeres etapes d’estada al centre educatiu, l’alumnat nouvingut desenvolupa la competència comunicativa conversacional (és a dir, les habilitats bàsiques de comunicació per a la interacció social informal) i el llenguatge acadèmic, sent aquest últim necessari per accedir als continguts curriculars i construir, així, els coneixements. Aquests dos aprenentatges es fan en paral·lel, però el procés per adquirir el domini en el llenguatge acadèmic és molt més llarg que el que es necessita per assolir una competència conversacional.
Si vinculem aquest plantejament amb el Marc Europeu Comú de Referència (MECR) i les mesures i suports d’atenció a l’alumnat d’origen estranger, es considera que l’alumne/a assoleix una primera competència comunicativa conversacional en sortir de l’aula d’acollida o un cop aplicades altres estratègies organitzatives i metodològiques que funcionin com a suport addicional.
El MECR descriu de manera entenedora allò que l’aprenent d’una llengua ha de poder fer quan es comunica en aquesta llengua, i quins coneixements i competències, lingüístiques i no lingüístiques, ha de desenvolupar per poder-ho fer. Estableix una escala de nivells de domini de la llengua que permet identificar les diferents etapes de l’aprenentatge d’una llengua, de menys (A1) a més (C2) dificultat:
També és una eina que pot facilitar al docent la planificació dels aprenentatges lingüístics en segones llengües des d’un enfocament comunicatiu. De fet, el Departament d’Educació, a més dels currículums vigents, el pren com a una de les referències a l’hora d’elaborar orientacions i materials per aplicar a l’aula, i també com a base per generar eines que els docents necessiten per observar i avaluar.
Podem determinar el grau de domini de la llengua de l’aprenent a partir de les Pautes d’observació. Nivells A1, A2 i B1. Es tracta d’uns descriptors adaptats a l’àmbit escolar, els quals ens poden ajudar a fer el seguiment de l’evolució del procés d’aprenentatge de la llengua i la valoració del nivell de competència lingüística de l’alumne/a pel que fa a les cinc habilitats comunicatives: la comprensió, l’expressió i la interacció orals, la comprensió lectora i l’expressió escrita. Per als àmbits no lingüístics, també són útils els Descriptors dels nivells A1, A2 i B1 per a la història, les matemàtiques i l’educació cívica, elaborats pel Consell d’Europa per situar l’alumnat d’entre 12 i 16 anys en el nivell de competència lingüística que té relació amb la dimensió lingüística d’aquestes matèries.
Si l’alumnat comença l’aprenentatge de la llengua catalana des del nivell A1 (usuari bàsic) en les cinc habilitats comunicatives, cal tenir present que hi ha molts continguts curriculars que, en un primer moment, no seran al seu abast. Per tant, és el moment de reforçar la competència comunicativa conversacional i ajudar-lo a interactuar en el context escolar i social.
Per tal de desenvolupar la programació dels diferents nivells de coneixement de la llengua, podeu prendre com a model les programacions que trobareu a l’apartat “Orientacions curriculars” de la XTEC.
