Connectar les diferents arrels culturals de cadascun dels alumnes de l’aula és necessari per transmetre el respecte cap a la diversitat cultural. La declaració universal de la UNESCO sobre la diversitat cultural, en l’article 4, declara que “la defensa de la diversitat cultural és un imperatiu ètic, inseparable del respecte de la dignitat de la persona humana”.
El calendari lunar tradicional xinès és un calendari molt antic que té els orígens en la dinastia Xia (segles XXI-XVI aC). El primer dia de l’any, anomenat Chunjie (春节) o festa de la primavera, és la celebració més important de les comunitats sinoparlants d’arreu del món.
La data de celebració de l’any nou canvia cada any en funció del calendari lunar, i se situa en algun moment entre els mesos de gener i març, segons la posició del Sol respecte de la Lluna. Els mesos comencen amb la lluna nova o noviluni i acaben el dia abans de la propera lluna nova. Els anys s’inauguren la segona o tercera lluna nova després del solstici d’hivern. És per això que els anys de dotze mesos del calendari occidental o gregorià no coincideixen amb els anys del calendari lunar.
Enguany, el Chunjie és el dia 12 de febrer; els xinesos s’acomiaden de l’any de la rata i donen la benvinguda a l’any del bou, el segon animal de l’horòscop xinès. El signe del bou o búfal (牛) representa la prosperitat aconseguida pel treball, la constància, la fortalesa, la paciència, la persistència, la cautela i el lideratge. I se celebra l’any 4719!
Hi ha força costums per començar l’any amb bon peu: netejar bé la casa, penjar un cartell vermell (el color vermell representa sort, força i prosperitat) amb el caràcter xinès símbol de la felicitat, al mig de la porta d’entrada de l’habitatge, i comprar i estrenar roba.
A més a més, habitualment, els adults que ja treballen regalen diners en un sobre o bossa vermella amb la paraula benedicció (福) als qui no poden treballar, i, si aquests són menors, han de guardar el sobre fins a la majoria d’edat o bé poden lliurar-lo a algun altre membre adult de la família que necessiti els diners.
Una altra tradició és reunir-se per sopar tots els membres d’una mateixa família fins més tard de l’habitual (passada la mitjanit). En aquests sopars, és una habitud menjar plats amb productes cars i cotitzats o, si no, que són d’elaboració lenta i complicada. Un exemple seria la sopa de saliva d’ocell i la llagosta arrebossada, a més de les famoses crestes (gyozas) i d’altres plats que aporten salut al cos, com la sopa d’all i la sopa de gingebre.
També s’organitzen grans festes al carrer on es convoca el veïnat perquè participi i admiri els focs d’artifici i l’espectacle de soroll que es desplega per espantar els mals esperits. Abans i després d’aquest esdeveniment les famílies passegen amb els fanalets que fan ells mateixos o compren. Aquests fanalets són d’un color vermell molt clar i a dins porten una espelma vermella.
Podeu consultar aquesta pàgina per a una informació més detallada sobre la celebració d’aquesta festa. També podeu consultar l’oferta d’activitats a les escoles que fa l’Escola Bambú de Casa Àsia.
L’aula és un espai d’inclusivitat per excel·lència, on cal reconèixer la diversitat cultural a partir del respecte i el diàleg i gaudir d’aquesta festa amb el vostre alumnat és una bona manera de fer-ho possible. Us proposem un seguit d’activitats per fer a l’aula o al centre educatiu. Si al vostre municipi o centre hi ha una important comunitat d’origen xinès, compteu amb la seva col·laboració i feu-los partícips a l’hora d’organitzar o dinamitzar algunes de les activitats que proposeu treballar.
