La UNESCO va proclamar el dia 14 de març de cada any com el Dia Internacional de les Matemàtiques, una data que, a molts països, ja es commemorava com el Dia de Pi (π). Aquesta resolució de la UNESCO té com a objectiu consolidar el reconeixement actual de les matemàtiques com a eina indispensable per fer front als desafiaments del nostre temps en àmbits como la intel·ligència artificial, la salut, el canvi climàtic, l’energia i el desenvolupament sostenible i la millora de la qualitat de vida de la societat en general.
La tria del 14 de març per a aquesta celebració du al darrere una gran història, la del físic Larry Shaw, a qui se li va acudir lligar el número π (pi), les primeres xifres del qual són 3,14, amb el día 14 del mes 3 (3/14). Així va sorgir el Dia de Pi, en honor d’un dels números més famosos de tots els temps. Molts matemàtics han intentant fer aproximacions, cada cop més exactes, a aquest número al llarg de la història, i la seva resolució completa encara és un misteri.
En el marc d’aquesta celebració, cada any es proposa un tema diferent per tal d’animar la participació des de l’àmbit educatiu i mostrar les connexions entre les matemàtiques i tot tipus de conceptes i idees. El curs passat, el tema escollit va ser Les matemàtiques són arreu amb l’objectiu d’il·lustrar la importància que les matemàtiques ocupen en la nostra vida diària.
Enguany, el tema proposat és Mathematics for a Better World (Matemàtiques per a un món millor), que insisteix en la importància de reconèixer el rol de les matemàtiques en la millora de la qualitat de vida, fent incidència en el paper cabdal que desenvolupa aquesta disciplina en l’actual pandèmia com a eina insubstituïble per gestionar i comprendre el fenomen COVID-19.
L’educació matemàtica pot contribuir a construir un marc general d’educació intercultural al centre educatiu. Partint de la idea que un aprenentatge intercultural es produeix quan els alumnes interactuen i intercanvien maneres diferents d’interpretar fets i fenòmens de la vida quotidiana, podem parlar del concepte “enculturació matemàtica”, és a dir, posar en pràctica i contrastar totes les pràctiques matemàtiques presents a l’aula.
Per fer-ho, ens caldrà proposar dinàmiques d’aula que generin interacció, tant entre docent i alumnat, com entre alumnes entre si, amb l’objectiu de descobrir maneres diferents de pensar situacions matemàtiques i identificar-hi estratègies de resolució vàlides i diverses.
Podeu aprofundir sobre aquest tema llegint l’article “L’aprenentatge de les matemàtiques també és intercultural” (Revista Guix, núm. 280) o consultant el monogràfic Matemàtica intercultural (Revista Uno, núm. 82).
Us deixem amb la història del matemàtic Ramanujan per reflexionar sobre les diferents maneres de pensar situacions matemàtiques. Potser, si teniu alumnat d’origen xinès, haureu vist que apliquen algoritmes diferents a l’hora de multiplicar i dividir. I és que les matemàtiques també poden tenir diferències d’una cultura a l’altra i a les nostres aules conflueixen maneres de fer matemàtiques diferents.
