Aquí, a Catalunya, entenem el Nadal com una època de retrobaments, de dinars i sopars familiars, del tió, del Pare Noel, dels regals, però coneixes, si feu un cop d’ull a les vostres aules segur que hi trobareu altres tradicions molt diferents. Les coneixes? Us expliquem els costums d’alguns dels països d’origen del vostre alumnat. Segur que us sorpreneu!
A Ucraïna el Nadal comença el dia 6 de gener i acaba el dia 19 d’aquest mateix mes. El primer dia se celebra un sopar anomenat Sviata Vecheria en el qual es serveixen 12 plats que simbolitzen els dotze apòstols. A diferència de nosaltres, a Ucraïna no es fan regals per Nadal, sinó que es donen el dia de Sant Nicolau, que és el 19 de desembre. L’últim dia de celebració, tot el país va a nedar o es banya utilitzant els forats de gel que es fan als rius. Quin fred, oi? Tot i així, cada cop se celebra més al desembre, així que és molt possible que en el futur s’acabi celebrant el Nadal durant les mateixes dates que aquí.
A Colòmbia també se celebra el Nadal, però oficialment comença el 7 de desembre amb el Día de las Velitas, dia en què els colombians surten al carrer per col·locar espelmes a les portes de casa seva i al seu barri. Ells, com aquí, es reuneixen amb la família el 24 de desembre per sopar, però és un sopar ben diferent al nostre: mengen pollastre, patates, tamales o bunyols dolços, entre altres coses. Allà també venen els Reis Mags el dia 6 de gener.
Al Perú, el Nadal és una de les dates més esperades, ja que la població professa la religió cristiana majoritàriament. És per això que tenen diferents celebracions molt conegudes durant l’època nadalenca: al sud celebren danses i cants per donar la benvinguda al nen Jesús; a Cusco es celebra el Santurantikuy (venda dels sants), un mercat artesanal ple de creacions de ceràmica de tots els colors. També celebren la tradicional Missa del Gall a les principals esglésies del país. En últim lloc, en el sopar de Nadal del Perú també predomina el gall d’indi, però a zones pròximes als Andes innoven amb altres plats com el cuyes o el pachamanca. T’animaries a tastar-los?
Al Marroc, com a país de tradició musulmana, aquesta època es viu d’una altra manera, tot i que. a les grans ciutats com Casablanca, Rabat o Tànger, ja a finals de novembre, les botigues de les zones comercials i turístiques decoren els aparadors i venen col·leccions especials durant el mes de desembre. No celebren el naixement de Jesús, però sí alguns també posen regals sota l’arbre per als més petits i cada vegada celebren menys l’Achoura, el 27 de juliol, la tradició del vell savi que anava de porta en porta per recollir donacions i regals per repartir-los l’endemà entre els nens. Us n’han parlat mai els vostres alumnes?
I a les vostres aules, com es viu aquesta època? Què us expliquen els vostres alumnes?
