L’ús creixent d’internet als centres educatius s’accelera i l’aprenentatge a les aules ja no s’entén sense acompanyament digital; la competència digital ja forma part de l’alfabetització necessària per esdevenir ciutadans del segle XXI i, avui dia, l’accés a la tecnologia esdevé un dret fonamental.
La incorporació de les competències de l’àmbit digital com a element transversal en la formació ha passat de ser considerat un recurs complementari a formar part del cos de competències bàsiques que tot l’alumnat ha d’haver assolit en acabar els nivells d’educació obligatòria (podeu consultar el Pla d’educació digital de Catalunya 2020-23).
Però, per tal de treballar els aprenentatges amb els múltiples avantatges que ens ofereix la tecnologia digital, abans de res, cal detectar i pal·liar les desigualtats que en aquest sentit puguin xistir a l’aula. Sabem que, si tenim alumnat sense accés a la tecnologia, hi ha una bretxa digital que alhora comporta una bretxa educativa cultural i social.
En aquest sentit, la Fundació Bofill considera 3 dimensions en la bretxa digital:
- Bretxa d’accés: la possibilitat per accedir a la tecnologia
- Bretxa d’ús: la capacitat de fer servir la tecnologia
- Bretxa de qualitat d’ús: les destreses digitals de cada persona.
L’alumnat que assisteix a l’aula d’acollida pot ser que formi part del grup d’alumnes que tenen més problemes d’accés; potser perquè el domicili és temporal i no hi ha xarxa, per qüestions econòmiques, o i fins i tot el mòbil, que és probable que el facin servir de cordó umbilical amb la família i amics del seu país, moltes vegades està sense dades.
Tenint en compte això, si a principi de curs, en començar el segon trimestre i a final de curs fem una breu enquesta a l’alumnat d’aula d’acollida, tindrem un bon diagnòstic de la bretxa digital, i podrem pilotar millor l’aprenentatge, l’acompanyament i la formació en la competència digital de la mateixa manera que avançar amb els continguts acadèmics que desitgem.
