Nadia Ghulam va viure 10 anys sota una identitat que no era la seva: la del seu germà difunt. Aquesta és la història que va marcar un abans i un després en la vida de Nadia Ghulam, una noia afganesa nascuda el 1985, víctima d’un bombardeig en què va perdre el seu germà. Amb el pare malalt, va adoptar la identitat del seu germà per poder treballar i mantenir la família (els talibans havien prohibit a les dones treballar fora de casa).
De fet, el context d’aquest país sud-asiàtic no ha canviat gaire en els darrers anys: l’Afganistan torna a ser el centre d’atenció després que, l’estiu del 2021, els talibans s’han fet amb el poder del país després de 20 anys d’ocupació. La difícil situació econòmica, social i política del país ha fet créixer el nombre de refugiats afganesos dia rere dia. Catalunya també ha acollit un bon nombre de famílies refugiades provinents de l’Afganistan, i, en conseqüència, molts infants i adolescents provinents d’aquestes famílies han entrat a les escoles i instituts catalans.
És per aquest motiu que us proposem dues activitats per treballar a l’aula. D’una banda, el visionat del cinquè capítol de Els meus fills (TV3), una entrevista a la la Nadia i a la seva família catalana. D’altra banda, la lectura del recull de contes tradicionals afganesos Els contes que em van curar. A més, si es vol tractar el tema amb més profunditat als cursos superiors, es poden treballar les novel·les El secret del meu turbant, una novel·la biogràfica que tracta la dura infantesa de la Nadia, i La primera estrella de la nit, un relat sobre les dones afganes i la seva lluita en el país.
Recentment la Nàdia ha publicat un preciós conte per a totes les edats: ‘El país dels ocells sense ales’, editat per La Galera. Aquí se’n pot llegir una ressenya: https://www.publico.es/public/cultura-nadia-ghulam-retrata-conte-les-devastadores-consequeencies-guerra.html