És molt probable que, en les properes setmanes, alumnat provinent d’Ucraïna s’incorpori a les aules dels centres educatius de Catalunya. Conèixer alguns aspectes de la llengua ucraïnesa i tenir informació sobre les llengües que coneixen i/o parlen els infants i joves ucraïnesos que estan arribant a casa nostra segur que ens ajudarà a proporcionar-los una bona acollida.
Quines llengües es parlen a Ucraïna?
La llengua pròpia i oficial d’Ucraïna és l’ucraïnès. El 45% de la població parla habitualment aquesta llengua. A Ucraïna també s’hi parla rus (és la llengua habitual del 39% de la població). Una part dels parlants de rus són ucraïnesos que han abandonat l’ucraïnès i adoptat el rus, en un procés de substitució lingüística semblant al que han experimentat altres llengües minoritzades, una altra part són ucraïnesos d’origen rus, els avantpassats dels quals eren russos que es van establir sobretot a la zona del Donbass. A Ucraïna s’hi parlen moltes altres llengües: tàtar a la península de Crimea, bielorús, polonès, romanès, búlgar, hongarès i eslovac, alemany, etc. De la mateixa manera, que trobarem parlants de l’ucraïnès a Rússia, Moldàvia, Polònia, Bielorússia, Romania, etc.
La distribució del rus i de l’ucraïnès en el mapa, pel que fa als usos lingüístics habituals de la població, està marcada territorialment: a l’oest del país, la majoria de la població (més del 90%) és parlant habitual d’ucraïnès; mentre que, a l’est i al sud del país, entre el 80% i el 90% és parlant habitual de rus.
L’ucraïnès és una llengua eslava que presenta una gran varietat dialectal. Usa l’alfabet ciríl·lic (en aquest alfabet, ucraïnès s’escriu “українська” i es pronuncia de manera semblant a ukraïnska). La transcripció gràfica de l’alfabet ciríl·lic a l’alfabet llatí (en la versió del català) segueix les pautes que trobareu en aquest enllaç. La varietat dialectal sobre la qual s’ha basat la llengua estàndard, i que tothom entén, és la varietat de Kíiv, la capital. L’ucraïnès i el rus són, estructuralment, llengües molt semblants. Per fer-nos una idea són llengües tan semblants com el català i l’italià, amb un grau, per tant, molt alt d’intercomprensió.
La importància de l’acollida inicial
En l’acollida inicial, una manera de demostrar empatia vers l’alumnat procedent d’un altre país és donar-li la benvinguda en la seva llengua. Aprendre algunes paraules i expressions en ucraïnès, com ara hola, benvingut/da, com estàs, com et dius, gràcies, sí, no, i poder-les utilitzar en el primer contacte que s’estableixi entre l’alumnat i l’escola, el farà sentir-se acollit i segur. Un cartell de benvinguda a l’aula, elaborat pels companys, amb aquestes mateixes expressions escrites en ucraïnès i català, és un bon suport per acompanyar-lo en els primers aprenentatges de la llengua catalana. Esdevé, alhora, una pràctica perquè l’alumnat de l’aula faci un treball de reconeixement de la diversitat cultural i lingüística que ens envolta i aprengui que hi ha alfabets que es representen de manera molt diferent del nostre, o que les llengües s’organitzen en famílies lingüístiques, per exemple.
Aprendre català des de l’ucraïnès
En el procés d’aprenentatge de la llengua, tant a l’aula d’acollida com a l’aula ordinària, el mestre ha de tenir en compte el conjunt de similituds i diferències entre el català i l’ucraïnès, aspectes que facilitaran o bé dificultaran l’aprenentatge del català. En destaquem alguns:
- L’ucraïnès és una llengua que no té accents gràfics.
- L’ucraïnès no té la vocal neutra i té un so vocàlic addicional que el català no té. Per això els parlants d’ucraïnès solen canviar la vocal neutra i pronunciar gilat per gelat, per exemple.
- En ucraïnès no es pronuncien els sons que en català es representen com a ll, ny o r/rr. Això fa que es digui “cola” en comptes de colla, o “carera” en lloc de carrera.
- L’ucraïnès té tres gèneres: masculí, femení i neutre. Això provoca problemes en l’atribució de gènere a determinats mots (per exemple, el taula per la taula).
- Com que l’ucraïnès no té article, sovint l’article no s’utilitza en català i es barreja l’ús de el/la.
- El sistema de pronoms febles del català és un dels aspectes més complicats d’aprendre per a una persona ucraïnesa, ja que en ucraïnès no existeix. Per això, o bé no s’utilitzen o bé se’n fa un ús inadequat.
- L’ucraïnès no té verb ser/estar, això fa que sovint l’elideixi. Es diu, per exemple, en Joan metge en lloc de en Joan és metge.
A més d’aquestes diferències, pot ser útil conèixer altres aspectes que ens ajudaran a saber alguna cosa més de la llengua i la cultura ucraïnesa.
- Els infants i joves ucraïnesos tenen un segon nom format amb el nom del pare i una partícula que significa “fill de”, a més del cognom. Així, Petro Oleksiyovich Poroshenko significa “Petro, fill de Oleks, Poroshenko”.
- Alguns termes per designar relacions de parentiu tenen més matisos que en català. Per exemple, els oncles i les ties, i nebots i nebodes, tenen noms diferents depenent del sexe però també de la línia familiar.
Trobareu molta més informació sobre les diferències que presenten el català i l’ucraïnès, i la història de la llengua ucraïnesa i russa a Ucraïna en aquests enllaços:
- Ara i adés. Aprenentatge del català i llengües d’origen. Trobareu informació sobre la llengua ucraïnesa i sobre les qüestions lingüístiques que poden ser més dificultoses per als parlants d’aquest idioma.
- Ucraïnès_ucrainian. Fitxa d’informació sobre la llengua ucraïnesa elaborada per Linguapax, dins del projecte El tractament de les llengües de la immigració en les comunicacions municipals. S’hi recullen dades com ara el nombre de parlants i les zones en què es parla, expressions bàsiques en ucraïnès per establir un primer contacte amb algú que el parla (com ara hola, benvingut, com estàs?, els numerals, les parts del cos…), les principals diferències entre el català i l’ucraïnès, i les dificultats en què es pot trobar una persona ucraïnesa per aprendre català a causa de les diferències estructurals entre les llengües.
- Roca, Francesc (2005). L’ucraïnès. Estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la de l’ucraïnès. Col·lecció Llengua, immigració i ensenyament del català, núm. 9. Barcelona: Departament de Benestar i Família, Generalitat de Catalunya. Aquest llibre forma part d’una col·lecció coneguda com a llibres blaus, dedicada a tractar aspectes de diferents llengües que es parlen a Catalunya. Se n’han editat molts en paper (possiblement al centre els teniu), i alguns estan penjats a la xarxa (els dedicats a les llengües tagal, ucraïnesa, panjabi, romanesa, fula, wòlof, berber, soninké, mandinga, xinesa i àrab). Els llibres contenen informació sobre la situació sociolingüística i el nombre i localització dels parlants de cada llengua, una descripció gramatical, vocabulari i errors freqüents que fan els parlants d’aquesta llengua quan comencen a parlar en català. Ens serveixen per conèixer un mínim de paraules en la llengua d’origen de l’alumnat (hola, adéu, bon dia, bona tarda, gràcies, si us plau…).
- Llengües d’origen: ucraïnès. Pàgina web de la xtec que ofereix informació sobre l’aprenentatge de l’ucraïnès que s’ofereix en horari extraescolar.
- “La legislació lingüística i el conflicte actual a Ucraïna”. Miquel Cabal. Apunt al blog de la Revista de Llengua i Dret. L’autor presenta els punts clau de la guerra de llengües a Ucraïna des del punt de vista legal.
