Per carnaval, tot s’hi val! La botifarra d’ou, la truita i la coca de llardons esdevenen les protagonistes gastronòmiques d’aquest període de disbauxa i de relaxament de les normes. Es tracta d’una setmana que aplega un seguit de festes i tradicions, que aquest any té el tret de sortida, precisament, el 24 de febrer (Dijous Gras) i que finalitza el 2 de març (Dimecres de Cendra), amb la cerimònia de l’enterrament de la sardina.
A Catalunya, l’enterrament de la sardina marca el final del període de disbauxa. Popularment, s’organitza una vetlla i un seguici fúnebre, però també hi ha qui el celebra donant-li un caràcter molt més familiar. L’endemà, pren el relleu la vella Quaresma, una vella xaruga amb cara de pomes agres que representa l’època d’austeritat i abstinència després d’aquesta setmana en què regnen la gresca i la rauxa, tant pel que fa al comportament i les actituds com pel que fa a l’àmbit gastronòmic.
El Carnaval, així com la resta de festivitats que s’hi relacionen, estan molt arrelades a la tradició cristiana. Al llarg dels anys, però, l’expansió del cristianisme i de la integració d’aquesta festivitat a altres països i cultures va afavorir que prengués moltes formes diverses en diferents indrets, sempre, però, amb un seguit d’elements comuns. A Venècia (Itàlia), per exemple, se celebra la lluita del poble contra el poder opressor per garantir les seves llibertats, una festa repleta de referències napoleòniques del segle XIX i que manté una tradició pròpia de la Barcelona del segle XIII, la taronjada popular amb fruites. A Rio de Janeiro (Brasil), un dels carnavals més populars del món, se celebra un carnaval fruit de la confluència de les cultures portuguesa, espanyola i afrobrasilera en què la festa s’organitza per “blocos” temàtics segons els quals la gent es disfressa i desfila per les ciutats. Un altre exemple és el carnaval de Colònia (Alemanya), el tret de sortida del qual és el dia 11 de novembre a les 11:11, que obre les portes a unes jornades en què, a banda de les cavalcades i desfilades, les dones prenen el poder de la ciutat, en una inversió de rols.
Per tot això, us proposem treballar aquesta festivitat a l’aula, contemplant algunes perspectives i formes de celebrar-la arreu del món, i adoptant una visió intercultural.
Amb l’objectiu de treballar el lèxic i potenciar la comunicació, us suggerim dues propostes:
-
-
- La lectura del pregó del rei Carnestoltes, per introduir la festivitat a l’aula i per fer atenció a les paraules destacades, amb la possibilitat de crear debat i reflexió sobre cadascun dels mots seleccionats. Quan es parla de les diverses peces de roba i complements (perruques, robes, mitjons i barrets), per exemple, es pot dedicar uns minuts a descriure com són les que duu l’alumnat i aprofitar per presentar lèxic nou referent als estampats, colors, formes… Pel que fa a la resta de mots, com xerinola o gresca, es pot debatre sobre les diverses formes de gaudir dels estudiants, tant en temps de Carnaval o durant el dia a dia.
-
- L’elaboració d’una proposta alternativa, ja sigui de manera individual o col·lectiva, del regnat del rei Carnestoltes. Així, l’alumnat podrà presentar les seves idees a partir dels coneixements previs que tenen de la festa segons el seu país d’origen o inventar-se’n de noves imaginant com seria la seva setmana ideal pel que fa a la vestimenta i les disfresses que portarien.
-
Bon carnaval a tothom!
