El proper 2 d’abril és l’inici del mes del Ramadà, un mes molt important per a tots els musulmans d’arreu del món, i que té implicacions en tots aquells que tenen relació amb persones musulmanes, ja siguin alumnes, amics, veïns, etc. Per això és important saber els motius i els objectius que té la gent que practica el Ramadà.
L’Islam segueix el calendari lunar, i les fases de la Lluna són les que decideixen l’inici i el final de cada període islàmic, entès com els mesos i les celebracions principals. De fet, hi ha moltes festivitats que no tenen una data concreta en el calendari. A més de l’inici del Ramadà, també varia la Setmana Santa i la celebració de l’any nou xinès. En aquest recurs de La notícia de la Setmana, de Text-La Galera, Per què la setmana Santa no para quieta?, es parla dels diferents calendaris per què es regeixen diverses cultures i s’hi fan propostes per conèixer-los i comparar-los.
El Ramadà és el novè mes del calendari islàmic i, com la majoria dels mesos, està format per 30 dies. Durant aquest mes es duu a terme una de les pràctiques més importants que forma part dels 5 pilars de l’Islam: el sawm (dejuni), l’objectiu principal del qual és dejunar des de la sortida fins a la posta del sol. Aquests dos articles, La Lluna guia el Ramadà i Els cinc pilars de l’islam us poden ajudar a tractar aquest tema a l’aula i reflexionar amb l’alumnat sobre què significa aquesta pràctica per a molts dels companys i companyes de classe.
La pràctica de dejuni implica no ingerir cap mena d’aliment durant el dia, però fer el Ramadà va molt més enllà d’aquest simple fet. Es tracta d’una pràctica espiritual en què no només es purifica el cos físicament sinó també la ment, la consciència i l’ànima de la persona, gràcies al grau de paciència i a la força de voluntat que es necessita per estar tantes hores sense menjar. El Ramadà es practica per diversos motius, però el principal està relacionat amb l’empatia, ja que els musulmans deixen de menjar i beure durant el dia per posar-se en la pell dels pobres que passen fam.
Un altre fet interessant relacionat amb aquest mes és la manera com es feliciten les persones que dejunen. Tothom felicita l’arribada del mes amb la mateixa expressió: Ramadan Mubarak (feliç Ramadà) i/o Ramadan Mubarak Karim. Com que es tracta d’expressions esmentades en l’Alcorà (el llibre sagrat dels musulmans), es fan servir en àrab clàssic arreu del món, independentment del país de celebració i de la llengua familiar dels qui el celebren.
De la mateixa manera que ho són altres moments importants del calendari, el Ramadà és una nova oportunitat d’aprenentatge així que, per poder treballar-hi temes relacionats, primer s’hauria de parlar sobre les implicacions d’aquest mes de forma general perquè els alumnes i professors tinguin present els companys que dejunen.
Podeu iniciar la reflexió a partir d’aquests articles de Junior Report – El diari per a joves lectors: Iftar: menjar, tradició i família a les nits de Ramadà o Origen i significat del Ramadà.
També podeu visualitzar amb els alumnes alguns dels vídeos sobre el tema que trobareu a l’Infok i, fins i tot, animar aquells que el practiquen a compartir les seves opinions i experiències personals, encoratjant-los a fer un debat des del respecte i a conèixer, així, les opinions i dubtes de la resta. Concretament, aquest vídeo, que us enllacem a continuació, pot ser una eina molt útil per ajudar l’alumnat de l’aula d’acollida a exposar oralment el que ells saben sobre el Ramadà i com el viuen. Podeu treure el so del vídeo i deixar que s’expressin fent servir la imatge com a bastida de suport.
Podem demanar al nostre alumnat que comparteixi amb els seus companys i companyes com viu aquests dies amb la seva família, com són els àpats que preparen per a l’iftar o com celebren l’Aïd el Fitr. De fet, pot ser un bon moment per treballar amb l’alumnat de l’aula d’acollida les festes més importants que celebra la classe i elaborar-ne un calendari per:
-
-
- explicar quines festes celebra la seva família (què significa, què fan, si es menja i es beu alguna cosa especial, si es canta i es balla, on se celebra…)
- elaborar felicitacions específiques per a les famílies
- comparar cada festa que se celebra aquí amb algunes festes que se celebren en els llocs de procedència de l’alumnat
- treballar, en aquest moment de forma especial, paraules i expressions catalanes que vénen de l’àrab (taronja, arròs, síndria, albercoc, cotó, safareig, rajola, aixeta, setrill, xarop, flassada, arracades, sucre, a la mà de Déu, a la bona de Déu…) i d’altres que coneguin els alumnes i que procedeixen d’altres llengües…
-
Qualsevol d’aquestes pràctiques pot ser un bon exercici per fomentar la interculturalitat i reforçar el suport i l’empatia entre els companys.
(*) Us recomanem la lectura de la Guia per al respecte a la diversitat de creences als centres educatius de Catalunya, un document que recull els principis bàsics d’actuació, normativa i recomanacions sobre diversos àmbits de la vida escolar i unes fitxes sobre els aspectes més rellevants de les confessions religioses presents a Catalunya.
