L’Escola de Mitjans Audiovisuals (EMAV), en col·laboració amb el fundador de l’associació Nordic Schools, Casper Rongsted, ha visitat recentment diversos centres d’ensenyament de Copenhaguen, Dinamarca. Segons explica, Rongsted la clau de l’educació al sistema escandinau és la confiança. Tot i que és cert que aquesta virtut és possible gràcies a una estructura organitzativa que implica les autoritats dels estats i els centres des de l’etapa infantil fins a post-obligatori, no seria possible sense uns valors globals que impregnen de forma transversal tota la societat.
Malgrat tot, qui juga un paper més destacat és la figura del docent, ja que la relació personal que estableixen durant la seva educació i creixement, doten al professorat d’un gran respecte, notorietat i importància en la consecució de l’estat del benestar. Aquesta confiança en el sistema és tan gran que als països nòrdics no existeix la figura de l’inspector d’educació. Entre les eines per a la gestió de l’aula que ens van dotar, destaca la roda de competències docents, un sistema d’autoavaluació i millora del professorat que fa un incís molt important en el factor social, ja que l’ésser humà és, biològicament, un ésser social, descendent dels primats gregaris amb una estructura de grup fonamental per a la seva supervivència com a espècie i col·lectiu. Els estudiosos de la neurociència i de l’ensenyament certifiquen que la transmissió de coneixement en un entorn social és molt més efectiva que en altres espais. I que el treball col·lectiu és, també, molt més efectiu, generalment, que aquell que es porta a terme de manera aïllada. Les escoles, per tant, són ecosistemes creats a partir d’aquestes interaccions socials, de vegades complexes on, al cor de tot, hi ha les relacions entre els professionals, i entre ells i l’alumnat.
En la visita d’EMAV a Dinamarca, alguns dels professors i professores amb qui vam parlar ens van explicar que, a banda de la figura referent del Conseller Escolar, o dels tutors, tots els membres de l’equip docent mantenen trobades esporàdiques en un entorn informal amb tot l’alumnat, se saben els seus noms, les seves vides i les seves històries personals i familiars, independentment del nivell educatiu en què es trobin.
D’aquesta manera, s’ha establert per costum que, cada dia, qualsevol professor faci un comentari positiu a qualsevol alumne/-a que es trobi als passadissos. De la seva banda, els alumnes saben que en qualsevol moment, fins i tot fora del centre al carrer, poden aturar els professors i tenir una conversa sobre qualsevol tema: des de qualsevol cosa que els preocupi fins a valorar la darrera sèrie que han vist.
Jeppe Vedel Sonne és un dels consellers amb qui ens hem entrevistat, a un centre de secundària. Ell és professor d’esports i imparteix amb normalitat classes d’Educació Física. A banda, la resta d’hores del seu calendari lectiu, les dedica a atendre a un despatx a tots els alumnes que necessitin parlar. Ens comenta que abans de la pandèmia, les principals preocupacions eren orientació acadèmica sobre les sortides professionals; però ara els alumnes necessiten parlar de la seva salut mental. Simplement escoltar-los, per a ells és teràpia. Tot i així, sí que existeix el referent d’ajuda psicològica, ja sigui el psicopedagog o el psicòleg que envia a visitar el centre quan és necessari el departament d’Educació.
Les claus del lideratge
Als països nòrdics el sistema d’avaluació no inclou els exàmens tradicionals durant l’etapa en què l’alumnat està al centre, independentment del nivell educatiu. En comptes d’això, cada professor adapta les tasques a les aptituds de cada alumne, establint una personalització màxima. Sobretot, es tracta d’aplicar la teoria a casos reals, per demostrar que el coneixement és útil per a millorar el benestar de la societat. D’altra banda, hi ha un petit moment de pànic en la vida de tot estudiant, ja que sí que existeixen les proves de final d’etapa on, teòricament, s’ho juguen tot. Sigui com sigui, no és extrany que es produeixin canvis d’itinerari formatiu en la vida de l’alumnat i que canviïn radicalment d’estudis (havent-los acabat o deixant-los a mitges). En comptes de fracàs, això es pren com una experiència vital. Tot plegat fa que, com ens diu Larry Martin, Director del Sukkertoppen Gymnasium: «El fracàs és una anomalia estadística».
