La societat postindustrial ha vist incrementats exponencialment la transacció econòmica i financera i l’intercanvi de productes, en un món cada cop més globalitzat, on les situacions de comunicació s’han fet més complexes per la diversitat pròpia del multilingüisme.
“La globalització posa en contacte allò local amb la resta del món, elimina barreres entre estats i pretén construir el planeta en un espai d’intercanvi únic.”
Pueyo, M. i Turull, A. (2003). “Diversitat i política lingüística en un món global”.
Aquesta globalització, ha comportat una evolució social i, com a conseqüència, l’hegemonia de les llengües i les cultures majoritàries, que ha anat provocant la pèrdua de la diversitat lingüística.
Davant de la pèrdua de diversitat, el paradigma ecolingüístic considera la diversitat com una riquesa, en nou paradigma multilingüe i multicultural que considera totes le llengües i cultures com a aptes per a la comunicació.
Es planteja un equilibri lingüístic que parteix d’una concepció igualitària i equitativa entre llengües i els seus parlants per tal d’aplicar la perspectiva ecològica al tractament i difusió de la diversitat.
La Unió Europea és un exemple del procés d’intercanvi i contactes mutus que han viscut les comunitats lingüístiques. La creació d’una política lingüística europea que es plantegi el multilingüisme com a objectiu i finalitat de la mateixa Unió, on la gent pugui deixar de banda el monolingüisme aprenent altres llengües. En aquest cas, la intercomprensió pot ser una estratègia d’aprenentatge efectiva.
