La intercomprensió lingüística és un terme que ha anat evolucionant gràcies a la seva aplicació pràctica i les reformulacions que ha anat gaudint.
La intercomprensió té un enfocament didàctic plural, tractat des de tres perspectives diferents:
- Com a un enfocament alternatiu a la didàctica de llengües on es potencia la comunicació plurilingüe, basat en la capacitat d’adquirir competències parcials en una llengua, a priori desconeguda, a partir dels coneixements del repertori lingüístic propi, on tenen cabuda les primeres, segones llengües o d’altres.
- Com a una estratègia comunicativa mediadora entre els sabers lingüístics propis i les estratègies de sensibilització i descodificació basada en les capacitats de transferència plurilingüístiques, interlingüístiques i translingüístiques, i pluriculturals i interculturals. Una capacitat de transferència entre llengües (i cultures) emparentades, en el nostre cas: les llengües romàniques.
- Com a una habilitat metalingüística i metacognitiva que permet la sensibilització sobre el repertori lingüístic i cultural propi, i l’autoregulació del progrés en el procés d’aprenentatge. En definitiva, una competència d’aprendre a aprendre.
Així doncs, podem considerar que la intercomprensió està estretament lligada, didàcticament, a la competència i l’enfocament plurilingües. És una competència parcial que cal construir mitjançant una didactització prèvia que porti a una comprensió lectora plurilingüe (entre llengües romàniques). Una comprensió lectora que confronti diversos nivells de llengua i que, per tant, comporti tasques de sensibilització i respecte envers la diversitat lingüística i cultural, eix fonamental de la construcció ciutadana de la Unió Europea.
El primer objectiu de la intercomprensió és potenciar el plurilingüisme a través de:
- L’adquisició d’habilitats plurilingües i pluriculturals.
- Els valors de respecte i sensibilització lingüística i cultural.
- El treball de competències parcials de comprensió lectora del MECRL.
El segon objectiu és potenciar aquest plurilingüisme de forma eficaç i efectiva reduint els esforços d’aprenentatge i sense exigir una competència maximalista gràcies a:
- L’eliminació de barreres mentals davant d’una llengua a priori desconeguda
- A l’activació dels coneixements previs del repertori lingüístic i cultural propi
- Al reconeixement del valor de les competències parcials.
La intercomprensió permet l’accés a un únic sistema lingüístic en què totes les llengües i cultures interactuen mitjançant la transferència de formes i significats de lèxic i estructures morfosintàctiques.
«Et si l’intercompréhension était une anti-Babel ? Un rêve où le fait que chacun parle une langue différente de celle des autres ne soit plus une punition divine puisque cela n’empêcherait pas de se comprendre ?»
Marie Christine Jamet (2007)
