A finals del segle XX i principis del segle XXI i davant la necessitat de mostrar com és la realitat lingüística europea, han nascut nous enfocaments plurals per tal de donar resposta a les exigències del món actual (globalització, mobilitat intercontinental, intercomunicació entre els grups humans, etc.). Una d’aquestes noves metodologies didàctiques plurals és la intercomprensió lingüística. Cal destacar que és un terme que ha anat evolucionant gràcies a la seva aplicació pràctica a les aules i a les reformulacions terminològiques que ha anat gaudint en l’àmbit de l’ensenyament-aprenentatge de llengües. És per això que avui dia l’entenem com:
- Un enfocament alternatiu a la didàctica de llengües on es potencia la comunicació plurilingüe i on s’adquireixen competències parcials d’una llengua, a priori desconeguda, a partir dels coneixements del repertori lingüístic propi.
- Una pràctica comunicativa mediadora entre els sabers lingüístics propis de l’alumnat, en la qual es porten a terme descodificacions i transferències entre diverses llengües (i cultures) emparentades.
- Una habilitat metalingüística i metacognitiva que permet la sensibilització sobre el repertori lingüístic i cultural propi i l’autoregulació en el procés d’aprenentatge: en definitiva, la competència de l’aprendre a aprendre.
Per tant, la intercomprensió s’entén com una metodologia didàctica plurilingüe receptiva, en la qual es dona especial èmfasi a la comprensió lectora (i de vegades, a l’oral). De fet, la lectura en diferents llengües d’una mateixa família lingüística permetrà portar a les aules tasques de sensibilització i respecte envers la diversitat lingüística i cultural i identificar elements lingüístics semblants entre les llengües que es treballin.
A més, hem d’entendre que dominar diverses llengües addicionals enriqueix la competència plurilingüe i intercultural de l’aprenent, cosa que ens permet dir que com més ampli sigui el nostre propi repertori lingüístic, més fàcilment establirem hipòtesis sobre el funcionament d’altres llengües. Així doncs, la intercomprensió permet potenciar el plurilingüisme de forma eficaç i efectiva i reduir els esforços d’aprenentatge, ja que s’activen coneixements lingüístics i culturals previs i s’eliminen les barreres mentals de les llengües que es volen aprendre.
«Et si l’intercompréhension était une anti-Babel ? Un rêve où le fait que chacun parle une langue différente de celle des autres ne soit plus une punition divine puisque cela n’empêcherait pas de se comprendre ?»
Marie Christine Jamet (2007)
