Amb l’arribada de l’estiu, tots els professionals que treballem en l’àmbit de l’educació tenim l’oportunitat de prendre una mica de distància de l’aula i dedicar temps a la reflexió i a la formació personal. L’ús del català, les actituds envers les llengües i les metodologies d’ensenyament de la llengua són temes que demanen una mirada crítica i una actualització constant.
Per això, proposem quatre lectures recents i rellevants que poden ser especialment útils per a persones interessades en el paper de les llengües en l’àmbit educatiu. Es tracta d’obres que combinen el rigor acadèmic amb una clara voluntat de transformació i actualització educativa. Ofereixen perspectives complementàries, però convergents: ajuden a repensar què vol dir ensenyar català avui, des d’una mirada crítica, pedagògica i socialment compromesa. L’estiu pot ser un bon moment per alimentar aquesta reflexió que, a la tardor, podrà transformar la pràctica a l’aula.
Martí Monllau, Jordi (2025). El mite del bilingüisme i altres textos per descolonitzar la ment. Barcelona. Edicions del 1979.
Aquest llibre és una sacsejada necessària. Amb una mirada crítica i desacomplexada, Jordi Martí Monllau qüestiona el discurs dominant sobre el bilingüisme a Catalunya i n’evidencia les conseqüències polítiques i pedagògiques. L’autor defensa que la suposada “normalitat bilingüe” no és neutral, sinó el resultat d’un procés de substitució lingüística i de despossessió cultural.
El volum recull diversos textos que, des de la sociolingüística crítica, conviden a revisar les pròpies pràctiques i creences com a docents. És una lectura ideal per a qui vulgui repensar el paper que juga l’ensenyament en la reproducció —o en la resistència— de les ideologies lingüístiques dominants.
Durán Rivas, Carme; Manresa Potrony, Mireia i Carmen Rodríguez-Gonzalo (2024). Seqüències didàctiques per ensenyar llengües: fonaments, disseny i implementació a l’aula. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Aquest llibre ofereix una guia pràctica i fonamentada per dissenyar seqüències didàctiques de qualitat. Les autores combinen teoria i pràctica per mostrar com es poden planificar activitats lingüístiques significatives i contextualitzades, que posin l’aprenent al centre i que integrin totes les habilitats comunicatives.
Amb exemples concrets i criteris clars, l’obra és especialment útil per al professorat que vol passar de la teoria a la pràctica, tot estructurant millor les seves propostes didàctiques en l’ensenyament del català (o d’altres llengües). És una obra que aporta eines sòlides per planificar l’ensenyament amb coherència didàctica i orientació comunicativa.
Birello, Marilisa i Llorenç Comajoan-Colomé (2024). Mètodes i enfocaments per ensenyar el català com a llengua addicional. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Aquesta obra analitza els principals enfocaments metodològics emprats en l’ensenyament del català com a L2, des d’una perspectiva crítica i històrica. Els autors revisen des de les metodologies més tradicionals fins als enfocaments actuals centrats en la tasca, la competència comunicativa i la interacció.
El llibre ajuda el docent a comprendre els fonaments pedagògics que sustenten les seves decisions a l’aula, i a valorar quines estratègies poden ser més efectives segons el context i els objectius, i ens convida a actualitzar i fonamentar les nostres pràctiques docents amb criteri pedagògic i coneixement de causa.
Comellas, Pere (ed.) (2024). El valor de la diversitat lingüística. Textos de Carme Junyent. Benicarló: Onada edicions.
El volum és un homenatge i una porta d’entrada a l’obra de Carme Junyent, una de les veus més influents i incòmodes en la defensa del català i de la diversitat lingüística. L’edició recull textos que van des de la reflexió sobre la desaparició de llengües fins a qüestions educatives i de política lingüística, amb un estil directe i compromès.
Llegir Junyent és sempre un exercici de lucidesa i consciència crítica, i aquest recull fa accessible el seu pensament a un públic ampli. És una lectura imprescindible per entendre com la diversitat lingüística pot ser una riquesa i un repte per a l’escola. Ens connecta amb una visió ampla i humanista de les llengües i ens ajuda a situar l’ensenyament del català en un marc global de defensa dels drets lingüístics.
Bona lectura i bon estiu!
