Presentació del llibre “L’Educació de persones adultes. Cinquanta anys de l’escola de Can Serra”

L’Escola d’Adults de Can Serra ha celebrat els seus 50 anys. Fou, si no la primera, una de les primeres a Catalunya i un exemple de bona pràctica educativa a la ciutat, una iniciativa novedosa no sols pel que va suposar l’ensenyament a persones adultes sinó també pel mètode que s’hi va implantar tot seguint el mestratge de Paulo Freire.
Aquesta commemoració ha animat un projecte conjunt entre l’Associació Llegat Jaume Botey i Vallès i el Centre d’Estudis de l’Hospitalet, per tal d’aportar elements a la reflexió sobre els nous reptes que, cinquanta anys després, la formació de persones adultes ha d’afrontar avui en la nostra societat, una realitat determinada pel nou fet migratori.

El llibre aporta alguns materials sobre aquesta temàtica continguts en el fons Jaume Botey i M.Pilar Massana de l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet i s’inicia amb les consideracions que ell mateix va fer en una conferència l’any 2016. Enric Vilaplana hi reflexiona sobre els elements que defineixen la concepció pedagògica d’en Jaume Botey i en els diferents capítols es dona veu a alguns dels protagonistes de la creació de l’escola de Can Serra, com Maria Pau Trayner i Enric Roldán i també a Carme Mestres, que n’ha estat la directora fins al darrer curs. Karla Montenegro i l’equip de l’Escola de Vida del barri de la Florida i Les Planes, hi expliquen la singularitat del seu projecte pedagògic en un context de forta immigració i condicions sociològiques molt complexes. Finalment, Mercè Chacón introdueix el debat sobre el que hauria de ser l’educació d’adults en les condicions i circumstàncies de les persones preses.
El text d’Alfons Formariz, company i amic d’en Jaume, repassa la història de les escoles de persones adultes a Catalunya des del final de la dictadura, l’acció política que això implicava, les dificultats per la implantació i com van anar perdent la capacitat creativa. És des d’aquesta perspectiva històrica que planteja l’educació com a fet col·lectiu, que s’adapta permanentment a les realitats concretes i evidencia les contradiccions culturals i la consideració que han de merèixer les cultures migrades, tot tenint molt present la naturalesa política del fet educatiu, com ensenyava Paulo Freire.