A.K.A Also know as

L’any 2018, s’estrenava a Vic un espectacle, de petit format protagonitzat per un adolescent, titulat A.K.A. (Also Known As). Es va representar una sola vegada i després va fer una minigira fins arribar a la  sala Flyhard, on les funcions es van prolongar durant dos mesos. D’aquí, l’obra va saltar a dos teatres més grans a la ciutat de Barcelona (Lliure i La Villarroel) i, just abans de la pandèmica, l’obra va fer una gira per Espanya. Ara, des del 25 de febrer i fins al 13 de març, tornem a tenir l’oportunitat de veure-la, novament, a la sala Villarroel.

Quatre anys després de l’estrena, resulta complicat exposar les raons de l’èxit d’aquesta obra que ha aconseguit arribar, de debò, als adolescents. Possiblement, la clau del fenomen és que reflecteix sense etiquetes com és l’univers mil·lenial (xarxes socials, hip-hop, skate, despertar sexual, cerca del jo…) afegint-hi el component que el protagonista és un noi adoptat, procedent d’algun país àrab, que sempre vesteix una dessuadora amb caputxa per no exposar-se a burles pel seu “pèl de moro” i que es troba davant d’una denúncia racista que l’enxampa per sorpresa perquè ell se sent “d’aquest país com qualsevol dels seus companys nascuts aquí”.

D’aquesta manera, el conflicte de construcció de la pròpia identitat, que es pot viure durant l’adolescència, i la diferència entre allò que hom pot sentir que és i allò que la societat determina que ets, segons l’autor, s’engrandeix en aquest monòleg i es converteix en una tragèdia que impacta en qualsevol espectador, però, sobretot, en l’espectador adolescent.

Veure aquesta obra amb el nostre alumnat és, sense dubte, una gran oportunitat per reflexionar sobre la construcció identitària, la percepció de l’altre, el racisme, les xarxes socials i la importància dels amics i del primer amor. Us animen a veure-la!

Entrades

1 comentari

  1. Roser

    La recomano molt i molt, especialment portar-hi l’alumnat. És una obra dinàmica, distreta, amb música que interpel·la els joves. I no cal dir que l’actor fa un paper extraordinari. Un bon retrat de com els prejudicis poden afectar el futur d’un jove.
    La directora, Montse Rodríguez, és de Vic.
    Porteu-hi els vostres nois i noies, els agradarà!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>