Avui us compartim els diaris de Maria Carneros, de l’Escola Ramon Pont, de Terrassa, de Maria Miguel, de l’Escola FEDAC, de Vic, i de Margarita Montmajor, de l’Escola Antoni Roig, de Torredembarra. Aquestes docents han fet una setmana d’observació de les mobilitats Erasmus+ CETE+ a Landivisiau, a la Bretanya, França. Trobareu els diaris en aquest wakelet, juntament amb els que ja hem anat publicant.
Durant l’estada d’observació van visitar diferents centres de Landivisiau, de diferents etapes educatives. Concretament, van participar de les activitats que es duien a terme en el Lycée Saint Esprit, l’École maternelle, élémentaire i primaire Notre-Dame des Victoires, i el Collège Saint Joseph-La Salle.
Aquests són els aspectes positius que destaquen de tot allò observat:
«La convivència. El fet que les escoles observades disposen d’un equip de persones que s’encarreguen de la disciplina entre altres coses, fa que faciliti la tasca del tutor i/o professor.
– L’educació i respecte.
– Recursos. A l’escola tenien 15 vetlladors i cada mestra d’educació infantil tenia una auxiliar per a ella, a més d’algun vetllador si hi havia algun alumnat amb alguna necessitat educativa.
– El rol del professional documentalista que treballa en el CDI. Tenen la figura del documentalista. Aquesta figura es troba a la biblioteca de l’escola i assessora l’alumnat quan han de fer recerca d’informació, elaborar treballs, etc. Aquest professional també els ajuda a fer recerca online, els ajuda a sintetitzar la informació. De la mateixa manera, també assessora el professorat. A la biblioteca, també coneguda amb el nom de CDI, hi ha els dispositius digitals, una fotocopiadora i la biblioteca de recursos. El CDI és el centre de documentació i informació.
– L’atenció a la diversitat. Hi ha un professional d’educació especial, tant a primària com a secundària, amb doble aula cadascuna, una aula on treballen de manera individual i una altra aula a on treballen en grup. Tenen molt material educatiu manipulable. Es té present fins i tot en les entrades i sortides de l’escola que si hi ha algun alumne que no pot marxar amb autobús, perquè pot haver-hi massa soroll, marxa en taxi.»
Com a conclusions, les mestres participants en la mobilitat apunten:
«El canvi comença en nosaltres mateixos. No tenim els recursos que tenen als centres de Brest, però sí que podem aconseguir alguns petits canvis, si nosaltres ens ho proposem i si veiem la importància que hi hagi. Però que si tinguéssim tots els recursos que hi pogut observar que tenen les escoles i instituts de Landivisiau, es podrien fer molts canvis. Podríem atendre millor al nostre alumnat, perquè hi hauria altres professionals que s’encarregarien de la convivència, ensenyar-los a fer bona recerca d’informació i utilitzar totes les noves tecnologies amb tot el que pertoca, tindríem molt més suport a l’aula amb tots aquells alumnes que ho necessiten…»
