Aquesta setmana us compartim els diaris de Núria Alba (tècnica docent del Departament d’Educació), Dolors Aumatell (FEDAC-Vic), Sílvia Fontanet (IE Coves d’en Cimany) i JuanMa Ortiz (INS Jonqueres), que van fer el període d’observació de les mobilitats Erasmus+ CETE+ a Linz, Àustria. Trobareu els diaris en aquest wakelet, en què anirem recollint tots els productes que es generin dels job shadowing del MC ESAM-TILC.
Durant l’estada d’observació a Linz van tenir l’oportunitat de visitar quatre centres de secundària, corresponents a tres tipus diferents, dins del sistema educatiu austríac. Dos d’aquests centres, Ferdinand-Hüttner Schule i Harbach Schule, són Mittelschule: escoles que abasten l’etapa obligatòria de 10 a 14 anys i atenen alumnat que no ha obtingut prou nota a l’ensenyament primari per optar a un Gymnasium. Aquests són els aspectes que les persones participants en la mobilitat destaquen:
«L’Eurogymnasium és un centre de batxillerat per a alumnat de 10 a 19 anys que ha obtingut bones qualificacions al final de l’etapa primària. Té la particularitat d’oferir el batxillerat internacional, impartit íntegrament en anglès (amb l’alemany com a segona llengua) i, en aquesta línia, hi ha un reforç d’alemany per a alumnat d’incorporació tardana, de famílies que fan estades temporals a la zona de Linz i per això opten per aquesta opció.
L’HBLA Lentia és el centre que ens va acollir i que va organitzar la resta de visites. Es tracta d’un centre d’estudis professionals amb alumnat entre 15 i 19 anys, però també admet alumnes de 14 a 15 anys procedents de les Mittelschule, que hi cursen l’últim any d’escolarització obligatòria i s’encaminen als cicles professionals que s’hi imparteixen.
Per les seves característiques, les Mittelschule són els centres que acullen més diversitat cultural i lingüística i, per tant, els més similars al nostre ensenyament secundari. Per aquest motiu, la major part de conclusions són referides a aquests dos centres.
En tots dos hem vist grups assimilables a les nostres aules d’acollida, però amb algunes particularitats: no sembla haver-hi unes directrius unitàries per a aquestes aules, sinó que cada centre té autonomia per organitzar-les. En el cas de la Harbach Schule, l’alumnat de matrícula viva o acabat d’incorporar al sistema educatiu resta com a mínim un trimestre a l’aula d’acollida, on rep el total d’assignatures de manera adaptada i fa un aprenentatge intensiu de l’alemany. Al final del trimestre se li fa una prova per determinar si ha de continuar a l’aula d’acollida o si pot passar a un grup que assistirà algunes hores a l’aula ordinària. És un sistema similar als nostres antics TAE.
No sembla que hi hagi una consciència generalitzada de la necessitat de fer un treball específic del vocabulari acadèmic, però hem constatat que el professorat fa un esforç, potser de manera intuïtiva, per apropar el vocabulari especialitzat als alumnes: fent servir ideogrames, posant cartellets amb noms…
Un recurs molt implantat és la codocència, en tots els seus graus: en algun cas hi ha docent de suport i en d’altres les dues professores fan tasques complementàries. També hem observat que les ràtios són sensiblement més baixes que al nostre sistema educatiu. Fet que, combinat amb la codocència, permet fer una atenció més personalitzada, que constitueix l’ajuda addicional per a l’alumnat que ho necessita.
No hem observat l’ús habitual de bastides materials, però pensem que potser és degut a què la visita va ser a començaments de curs, quan tot just s’encetaven els temes de treball.
Finalment, l’estada ens ha permès posar a la pràctica un tipus d’observació (el job-shadowing) que, malgrat no correspondre a l’observació entre iguals del programa ESAM ni a la discussió pedagògica del programa TILC, ens ha ajudat a copsar-ne les potencialitats i també les dificultats que comporta.»
