Els diaris de la mobilitat Erasmus+ a Portugal (secundària)

Avui us compartim els diaris de Mireia Galindo (tècnica docent del Departament d’Educació), Fàtima García (directora de l’Escola Sant Jordi de l’Ametlla de Mar) i Núria Jarque (mestra de l’Escola Colors de Les Franqueses del Vallès), que van fer el període d’observació de les mobilitats Erasmus+ CETE+ a Moreira de Cónegos, Portugal. Trobareu els diaris en aquest wakelet, juntament amb els que vam recollir la setmana passada.

Durant l’estada d’observació a l’Agrupamento de Escolas Virgínia Moura, van visitar i participar durant una setmana a l’escola principal de l’Agrupamento, una escola que inclou 2n cicle (amb alumnat de 10 a 12 anys) i 3r cicle (amb alumnat de 12 a 15 anys). És una escola pública.

Aquests són els aspectes que en destaquen:

«Hem passat una setmana en un país acollidor, amb gent amable i disposada a compartir experiències i a aprendre els uns dels altres. Els nostres objectius eren conèixer com funciona a Portugal l’acollida de l’alumnat d’origen estranger, les dinàmiques d’ensenyament i aprenentatge del portuguès com a L2, i com s’integra l’ensenyament de la llengua en les matèries no lingüístiques. Durant el període d’observació hem vist com es desenvolupen aquests tres punts en una escola de Portugal, i a més hem comparat amb les mestres portugueses la manera de funcionar dels nostres sistemes educatius. Tenim molts punts en comú, altres de diferents…

Hem anat a un país on es parla una llengua romànica, el portuguès, llengua que les participants en la mobilitat enteníem una mica però no sabem parlar, i que ha estat la llengua base de totes les reunions, classes, converses i trobades. Ens hem comunicat bàsicament en portuguès (sempre ens han parlat en aquesta llengua), i català i castellà (nosaltres ens hem fet entendre en aquestes dues llengües).

D’alguna manera, hem experimentat el que sent un infant o jove que acaba d’arribar al nostre país i no coneix la nostra llengua. Hem fet immersió lingüística en portuguès. En el nostre cas ha estat més fàcil (som adults, erem un grup de 3 professores fent la mobilitat, ja coneixem unes dues o tres altres llengües romàniques, tenim coneixements d’estructures gramaticals, nocions de llatí…). I, tot i les facilitats que nosaltres ja tenim, tenir sempre l’atenció al màxim ha estat esgotador. Hem estat conscients de l’esforç constant que fan els nostres alumnes nouvinguts.»