Un dels primers objectius que ens fixem quan arriba un alumne/a d’origen estranger al centre és garantir que aconsegueixi un bon domini del llenguatge conversacional, és a dir, la llengua d’ús quotidià, que s’aprèn i es fa servir en situacions molt contextualitzades on hi ha interacció amb altres persones (jugant, conversant, comprant, mirant la televisió…). En arribar al nostre sistema educatiu a partir del cicle mitjà, l’alumne/a pot ser atès a l’aula d’acollida, un bon recurs -que no l’únic- per accelerar l’aprenentatge d’aquest registre conversacional, imprescindible per moure’s en el dia a dia.
Però a l’aula ordinària, en les diferents àrees o matèries, no n’hi ha prou, perquè el llenguatge que es fa servir és molt més abstracte i allunyat de la realitat quotidiana de l’alumnat. Ens referim a un llenguatge que ha de permetre reflexionar sobre fets, fenòmens, processos i, fins i tot, sobre el propi aprenentatge: és el llenguatge acadèmic, que es fa present amb l’etapa escolar i que es va complicant a mesura que avancem d’un curs a l’altre. Per exemple: un alumne/a arriba a l’escola sabent què és l’aigua; ben aviat dirà que és un líquid i, més endavant, ho representarà amb una fórmula: H2O.
El Consell d’Europa1 parla de dos tipus de llenguatge acadèmic: 1) la llengua general de l’àmbit escolar, amb termes com examen, informe, exercici, resumir, etc.; i 2) el llenguatge específic de cada matèria, farcit de tecnicismes: metabolisme, demografia, sintaxi, poliedre… Darrere de cadascun d’aquests termes sovint s’amaguen conceptes complexos, que fan que calgui “desempaquetar-lo” per entendre què significa, és a dir, analitzar què descriu identificant-ne tots els components.
En certa manera, quan introduïm termes propis del llenguatge de la nostra especialitat, estem proporcionant als alumnes la clau d’accés a la nostra comunitat científica: conèixer i utilitzar el llenguatge acadèmic ajuda a pensar científicament i, per tant, treballar-lo a classe contribueix a millorar els resultats de tot l’alumnat.
Però, de manera especial, cal treballar-lo amb l’alumnat d’origen estranger. Diversos estudis demostren que, per assolir la mateixa competència en el llenguatge acadèmic que la resta del grup, aquest alumnat necessita més temps –anys– i més ajuda. Per tant, no els fem cap favor rebaixant el nivell i renunciant al registre acadèmic; al contrari, els hem de proporcionar suports addicionals (glossaris, imatges, traductors…) perquè incorporin termes nous al mateix ritme que la resta del grup. Fins i tot podríem tenir alguna sorpresa en el cas d’alumnat que s’ha incorporat tardanament al sistema educatiu català: i si són termes que ja coneixien en la seva llengua familiar? Si sabem detectar el que ja sap i ajudar a fer connexions amb aquests coneixements previs, serà un moment feliç per a l’alumne/a!
Recursos:
-
-
- Tal com hem dit a l’inici de l’article, quan s’incorpora un alumne/a d’origen estranger, el centre activa mecanismes per accelerar el seu aprenentatge del llenguatge conversacional. L’equivalent a aquests suports per accelerar l’aprenentatge del llenguatge acadèmic és el Suport Lingüístic i Social. Si consulteu la pàgina web del SLS, hi trobareu recursos i quaderns d’orientacions que us ajudaran.
- Algunes de les nostres activitats formatives s’orienten al treball del llenguatge acadèmic amb l’alumnat d’origen estranger o amb tot l’alumnat. Consulteu la nostra oferta formativa.
- Darrerament ha aparegut el Nodes TILC, amb orientacions didàctiques per treballar el llenguatge acadèmic de manera integrada amb els continguts de tots els àmbits curriculars; el trobareu enllaçat a la nostra pàgina d’inici.
-
1Beacco, J.C.; Fleming, M.; Goullier, E.; Thürmann, E.; Vollmer, H. (2016). The language dimension in all subjects. A handbook for curriculum development and teacher training . Estrasburg: Publicacions del Consell d’Europa.
