La transferència interlingüística, és a dir, la utilització d’una manera conscient o inconscient d’aquells coneixements lingüístics que l’alumnat ja té i que són comuns en més d’una llengua, és una de les estratègies fonamentals per incorporar la competència plurilingüe i intercultural.
Aquests coneixements d’una llengua esdevenen el punt de partida i podem trobar-los en:
- El coneixement del món: el llenguatge vehicula l’experiència a través de la qual coneixem el món que ens envolta.
- El coneixement conceptual: la comprensió dels conceptes que impliquen les paraules.
- La consciència metalingüística: els conceptes gramaticals, planificació i mètodes de correcció de les tasques que ja s’han après en una llengua i es poden transferir a una altra que s’està aprenent.
La capacitat de l’alumnat de fer transferències de coneixement d’una llengua a l’altra es pot afavorir si aquest treball s’incorpora de manera conscient i sistemàtic a l’aula.
Exemples de procediments que faciliten la transferència lingüística serien:
- Incloure les llengües que domina l’alumnat en alguna de les tasques de l’activitat per tal de potenciar la connexió entre les llengües dels aprenents i obtenir pistes sobre les seves competències més generals. Per exemple, podem afegir el significat o la traducció d’algunes paraules a la seva llengua materna per proporcionar a l’alumne més seguretat en la comprensió dels textos.
- Demanar als alumnes que comparin formes lingüístiques de les situacions comunicatives que coneixen amb la llengua de nova adquisició: presentar-se, informar, demanar aclariments. Això mateix es pot aplicar a gèneres que treballem (rondalla, debat, notícia…).
- Compartir amb els alumnes els objectius de les activitats i anomenar les habilitats que s’hi han de posar en joc (identificar, relacionar, triar, classificar, recordar, resoldre), ja que això els permetrà establir les transferències.
- Repassar les estratègies de les habilitats lingüístiques bàsiques, com ara les estratègies lectores, les de producció escrita, les de processament de la informació i les tècniques de treball i d’estudi.
- Plantejar la intercomprensió (comprensió, especialment lectora, de textos en una llengua a partir del coneixement previ que es té d’una altra llengua i de la identificació d’elements lingüístics comuns).
- Reflexionar sobre les diferències i similituds de forma, significat i ús de determinats elements lingüístics abans que es produeixi l’error (medio-mediano-medi-mitjà-mitjan), o bé, de manera reactiva, un cop l’error ja s’ha comès (provar en lloc de tastar o emprovar; fàbrica en lloc de factory, etc.). Aquest camí permet fixar-ne el contingut i reflexionar sobre aquestes diferències.
- Realitzar comparacions assenyalant falsos amics, modismes, etc. que poden conduir a errors de transferència (alguns llibres de text inclouen exercicis d’aquest tipus).
