Ramadan mubarak!

La setmana passada, milions de musulmans arreu del món van començar a celebrar el seu mes sagrat: el ramadà. Els cinc preceptes d’obligatori compliment de l’islam són: la professió de fe, l’oració, l’almoina, el dejuni i el pelegrinatge a la Meca. Durant aquest mes es durà a la pràctica el quart pilar: l’abstinència d’ingerir aliments durant el dia. Al llarg d’aquest període, molts dels nostres alumnes s’estaran de menjar i de beure durant les hores de llum: des de l’alba fins a la posta de sol.

Aquesta temporada de dejuni es concep, alhora, com un temps de sacrifici que afavoreix la reflexió, el recolliment i la introspecció. El dia comença com qualsevol altra jornada, però amb un esmorzar abans de l’alba. La majoria de musulmans mengen quan encara és de nit i, després, tornen al llit de nou abans de llevar-se definitivament per anar a treballar o a estudiar.

En tornar a casa, molta gent no pot estar-se de fer una migdiada i durant la tarda es prepara l’iftar, l’àpat del vespre que trenca el dejuni. La tradició diu que s’ha d’interrompre amb dàtils i llet, perquè Mahoma ho feia així i perquè és vital de recuperar els nivells de sucre a la sang. També, per recuperar la ingestió de líquids, es mengen moltes sopes. És un moment de trobada en què la família i els veïns es reuneixen per menjar junts i fer el ressopó. Al final de mes del ramadà, se celebra la segona festa més important en el calendari musulmà: la festa de l’Aïd el Fitr i el primer dia del mes de Shawwal (la superació del mes del dejuni durant el ramadà i totes les restriccions que comporta).

El ramadà és obligatori per a tot musulmà sa d’ençà que arriba a la pubertat, però hi ha excepcions: els ancians, les persones malaltes, les que són de viatge, els nens, i les dones que estan embarassades, que donen de mamar o que tenen la menstruació, no tenen l’obligació de dejunar. Per tant, pot ser que aquests dies detecteu entre el vostre alumnat de secundària alguns dels efectes negatius que pot provocar el dejuni, com ara l’augment de la irritabilitat o la davallada de concentració i rendiment causats per l’esgotament, especialment durant les darreres hores de la jornada.

De la mateixa manera que ho són altres moments importants del calendari, el ramadà és una nova oportunitat d’aprenentatge i podem demanar al nostre alumnat que comparteixi amb els seus companys i companyes com viu aquests dies amb la seva família, com són els àpats que preparen per a l’iftar o com celebren l’Aïd el Fitr. De fet, pot ser un bon moment per treballar amb l’alumnat de l’aula d’acollida les festes més importants que celebra la classe i elaborar-ne un calendari per:

• • • explicar quines festes celebra la seva família (què significa, què fan, si es menja i es beu alguna cosa especial, si es canta i es balla, on se celebra…)
    • elaborar felicitacions específiques per a les famílies
    • comparar cada festa que se celebra aquí amb algunes festes que se celebren en els llocs de procedència de l’alumnat
    • treballar, en aquest moment de forma especial, paraules i expressions catalanes que vénen de l’àrab (taronja, arròs, síndria, albercoc, cotó, safareig, rajola, aixeta, setrill, xarop, flassada, arracades, sucre, a la mà de Déu, a la bona de Déu…) i d’altres que coneguin els alumnes i que procedeixen d’altres llengües…

Existeixen diverses fórmules per felicitar el ramadà, totes en àrab, però que poden variar en funció del país. Les expressions més comunes amb les que podeu felicitar els vostres alumnes musulmans són: ramadan kareem i ramadan mubàrak.

Ramadan mubàrak a tothom!

(*) Us recomanem la lectura de la Guia per al respecte a la diversitat de creences als centres educatius de Catalunya, un document que recull els principis bàsics d’actuació, normativa i recomanacions sobre diversos àmbits de la  vida escolar i unes fitxes sobre els aspectes més rellevants de les confessions religioses presents a Catalunya i aquí us deixem l’enllaç a una infografia que han elaborat els nostres companyes de l’Equip LIC del Servei Educatiu del Baix Llobregat V.