Aprendre a parlar amb fluïdesa i entendre converses que es mantenen en la llengua que s’aprèn són aspectes que tant joves com adults nouvinguts 
volen aconseguir i que, certament, els preocupa. Per ajudar el nostre alumnat a assolir aquestes competències orals, els hem d’oferir les eines i recursos que considerem més idonis i portar-los a la pràctica freqüentment perquè tinguin la capacitat de relacionar-se en català en l’àmbit acadèmic, laboral o social.
A continuació, us presentem un decàleg d’estratègies didàctiques que es poden dur a terme a l’aula:
1. Tenir present que la llengua oral té un paper central per relacionar-se, comprendre i expressar-se lliurement, dins i fora de l’aula. De fet, també cal parlar d’allò que els preocupa com, per exemple, en el cas de l’alumnat d’origen estranger, l’enyorament que pateix del seu país o els prejudicis i estereotips envers la seva pròpia cultura i la d’acollida.
2. Considerar la parla i la llengua com aspectes presents en totes les matèries i espais de relació del centre. Tot el professorat ha de ser responsable de les habilitats lingüístiques i de les competències transversals (personal, social i digital) que el seu alumnat adquireix al llarg de l’aprenentatge de la llengua vehicular.
3. Conversar freqüentment i garantir períodes llargs d’exposició en la llengua que estan aprenent els nostres alumnes. Amb una interacció intensa i contínua podrem ajudar-los a adquirir fluïdesa en la parla i a desenvolupar les seves pròpies estratègies en les situacions comunicatives quotidianes de la vida.
4. Fer lectura de textos, la dificultat dels quals vagi creixent gradualment. Cal tenir en compte que l’alumnat es pot trobar amb diversos obstacles si no està familiaritzat amb l’estructura, contingut i llargada del text. Llegir és essencial per millorar la competència oral perquè ajuda a desenvolupar una capacitat de reconeixement dels elements i, en últim terme, una millor fluïdesa expressiva.
5. Portar a l’aula tant les expressions i el lèxic del llenguatge del dia a dia, com el vocabulari més específic de les àrees i matèries (llenguatge acadèmic). És important treballar-lo de forma contextualitzada i sistemàtica.
6. Plantejar activitats conversacionals en què els aprenents relacionin la llengua amb la vida del seu entorn i la treballin constantment per reflexionar sobre la cultura d’origen i la d’acollida. Per exemple, es pot encoratjar l’alumnat amb jocs de rol o activitats de teatre sobre la base de circumstàncies quotidianes reals.
7. Equilibrar la complexitat del tema i de l’activitat comunicativa i la capacitat oral del nostre alumnat. Quan proposem projectes, tasques o situacions, hem de cercar la participació del nostre alumnat, demanant-los que exposin, expliquin, debatin o ordenin idees sobre una temàtica entre iguals o amb interlocutors que trobin fora de l’aula o de l’àmbit escolar.
Si ens fixem en el gràfic de sota sobre la “flow experience”de Csikszentmihalyi (1990)* hauríem d’ubicar els aprenents en la zona del flow, que correspondria a la zona d’aprenentatge. En el cas de l’alumnat nouvingut, hem de preparar activitats que no siguin complexes lingüísticament i que cerquin un equilibri pel que fa al repte i a les capacitats que poden comportar.
*Csikszentmihalyi, M. (1990). Flow: The psychology of optimal experience. Harper & Row
8. Revisar i valorar les intervencions orals cooperativament. El fet d’avaluar les produccions orals de forma conjunta (coavaluació) permet que l’alumnat no només reflexioni sobre el desenvolupament de la seva pròpia activitat o la dels altres (dimensió metacognitiva), sinó que també té la finalitat de millorar-la i enriquir-la a partir de la inclusió de diverses veus.
9. Crear un espai en el qual poder garantir en tot moment un bon aprenentatge: utilitzar recursos digitals, tenir una bona acústica a l’aula, ajudar-nos d’imatges, pictogrames o icones quan calgui, etc. És fonamental que es generi un ambient d’aprenentatge distès i relaxat on poder atendre les necessitats educatives del nostre alumnat.
10. Oferir confiança i fomentar una alta autoestima en els nostres alumnes. És important que hi confiem perquè perdin la por a parlar en la llengua vehicular, que pot esdevenir per a ells i elles la por a l’error. Certament, cal que els transmetem que l’error és el camí per a l’aprenentatge (“sense error no hi ha aprenentatge”) i que, per tant, és una excel·lent oportunitat per progressar i seguir aprenent (competència de l’aprendre a aprendre).
En aquest enllaç podeu consultar diversos materials per treballar la llengua oral a l’aula i us recomanem la lectura de l’article publicat de Carme Bové “Parlar en una llengua que s’està aprenent”.
