L’alumnat d’origen estranger dels nostres centres educatius està fent un doble aprenentatge: d’una banda, està aprenent la llengua que necessita per a moure’s en la nostra societat (sovint, català i castellà simultàniament); i, de l’altra, està progressant en els aprenentatges dels diferents àmbits curriculars, de la mateixa manera que la resta de companys i companyes.
És probable que, alguna vegada, us hagi sorgit el dubte de si el vostre alumnat està entenent allò que s’explica a classe, les lectures que s’hi fan o les converses que mantenen amb la resta del grup. Feu ben fet de preocupar-vos-en, perquè sense comprensió no hi ha aprenentatge. En tots dos sentits: qui aprèn una segona llengua necessita, per progressar, comprendre els missatges que està rebent, encara que no totes les paraules ni estructures li siguin conegudes, però, a més, en les àrees o matèries de l’aula ordinària és essencial assolir un bon nivell de comprensió de la informació, per transformar-la en coneixement i incorporar-la al que ja sabíem.
La primera condició que qualsevol persona necessita per comprendre els missatges, orals o escrits que rep, és que es produeixin en un context comunicatiu conegut, que permeti copsar quin és l’objectiu comunicatiu del missatge. Si l’alumne/a identifica que estem donant unes instruccions per jugar a un joc, encara que moltes paraules que farem servir no formin part del seu corpus lèxic, serà capaç de captar les normes i jugar. La cosa es complica en les àrees o matèries, perquè, sovint, els missatges són descontextualitzats i s’expressen en gèneres que l’alumne no coneix, com, per exemple, si li presentem un article científic.
Aquest segon exemple ens indica una altra condició indispensable: cal tenir uns coneixements previs que ens permetin inferir informació del context. Si mai hem vist un article científic, no podrem fer connexions amb la situació comunicativa i, per tant, no tindrem cap pista on recolzar-nos per comprendre.
També cal tenir en compte que els problemes de comprensió no sols tenen a veure amb la manca de competència comunicativa, sinó que també poden ser causats per la distància cultural: un alumne pot tenir un bon nivell de coneixements previs, però mancar-li aquells que, de manera natural, ajuden l’alumnat autòcton a comprendre determinats fets o actuacions.
Així doncs, l’ínput (o informació rebuda) és comprensible quan l’aprenent pot fer servir el seu coneixement previ o els elements coneguts del context per fer inferències i connectar la nova informació amb el que ja sabien, per dotar de significat el missatge.
Què podem fer per garantir que l’ínput que rep el nostre alumnat d’origen estranger sigui comprensible? Elizabeth Coelho, de la universitat de Toronto, ens proporciona una bateria d’estratègies per a una instrucció comprensible, que podeu veure, resumides, a la infografia següent
Finalment, hem de tenir present que, a l’aula ordinària, i com més progressem vers els cursos elevats, amb continguts de més dificultat conceptual, no n’hi haurà prou amb una comprensió superficial, sinó que caldrà arribar a un nivell de comprensió profunda, per al qual l’alumnat necessitarà estratègies lectores i molts més referents conceptuals.
Podeu trobar més informació sobre l’input comprensible i sobre els nivells de lectura en aquests articles:
