A l’hora d’entendre com parlem i quina llengua triem per parlar amb els nostres interlocutors, és important tenir en compte que els parlants adoptem diferents rols segons el context o àmbit d’ús. Per això és interessant distingir entre comunicacions o usos institucionalitzats i comunicacions o usos individualitzats.
Les comunicacions institucionalitzades són aquelles en què els parlants interactuem en tant que membres d’una institució, una empresa o una entitat. Quan fem classe, parlem amb una família sobre el comportament d’un alumne, fem una reunió amb la directora de l’EAP, o telefonem al responsable de la biblioteca municipal per concertar una visita escolar, ho fem en qualitat de representants del centre educatiu, i, per tant, estem duen a terme una comunicació institucionalitzada.
En canvi, en les comunicacions individualitzades, els parlants interactuem a títol personal. Quan parlem amb els amics en el bar, conversem amb els oncles i cosins en un dinar familiar, o comentem amb els companys de feina el partit de futbol de la nit anterior, ho fem a títol individual. Així doncs, la comunicació és individualitzada.
Diferenciar entre comunicacions institucionalitzades i individualitzades és sovint difícil, ja que en moltes situacions, per molt que els parlants actuem com a representants d’un organisme, hi ha diversos elements que ens acosten als interlocutors i ens fan tenir-hi un tracte més proper i familiar.
Així doncs, és evident que quan els professionals que treballem en els centres escolars ens reunim amb una família ho fem en qualitat de representants de l‘escola o de l’institut. Ara bé, a vegades, la relació continuada, l’empatia i la confiança fa que les dimensions personal i pública es barregin. El mateix ocorre dins de l’aula i en les converses que mantenim amb els alumnes: parlem i actuem en tant que treballadors d’una institució. Cal tenir en compte, però, que a vegades les interaccions adopten un caire més personal i privat.
Les llengües que els docents utilitzem en un centre educatiu no són un afer privat, sinó que responen a una finalitat educativa. Facilitar a l’alumnat l’accés a la llengua forma part de les nostres funcions i de les nostres responsabilitats. Hem de tenir present que els professionals de l’educació som models lingüístics, i oferir a l’alumnat els estímuls necessaris per a l’aprenentatge de la llengua catalana forma part de les nostres tasques..
A la feina actuem com a membres d’una institució, com a treballadors del Departament d’Educació. Hem de tenir sempre present la normativa per la qual ens regim en matèria lingüística:
El títol II (Del règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya) de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC 2009), inclou 10 articles que reforcen la importància del català i el seu aprenentatge en tant que llengua pròpia de Catalunya i factor d’inclusió social, i posen èmfasi en la potenciació del plurilingüisme. Recordem el que estableix l’Article 11, titulat “El català, llengua vehicular i d’aprenentatge”.
- El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu.
- Les activitats educatives, tant les orals com les escrites, el material didàctic i els llibres de text, i també les activitats d’avaluació de les àrees, les matèries i els mòduls del currículum, han d’ésser normalment en català, excepte en el cas de les matèries de llengua i literatura castellanes i de llengua estrangera, i sens perjudici del que estableixen els articles 12 i 14.
- Els alumnes no poden ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual.
