* Bona pràctica per fomentar l’ús del català en el centre, en horari no lectiu
Centre: INS Numància
Etapa: batxillerat
Durant el curs 2021-2022, L’institut Numància, de Santa Coloma de Gramenet, ha dut ha terme, l’activitat Rondes de debat entre l’alumnat de 1r de batxillerat.
L’objectiu ha estat crear un espai de conversa preparada i en català, en un espai extraacadèmic. Per una banda, ja havíem detectat que una de les mancances del nostre institut era l’expressió oral, i sobretot espontània, en català, cosa que acabava repercutint, inevitablement, en els resultats acadèmics. Per l’altra, també havíem observat que alguns alumnes demanaven (no explícitament; diguem que necessitaven) que hi hagués algun àmbit en què poguessin expressar-se en català. Aquest era, per a nosaltres, un punt important: alguns alumnes agraeixen que hi hagi espais on puguin parlar català sense sentir-se jutjats, menystinguts, ridículs. Ni tampoc avaluats, malgrat que vam posar l’esquer de pujar nota als participants en les rondes de debat. En parlarem més endavant.
Finalment, aquest curs hem organitzat dues rondes de debat dividides, cada una, en dues sessions. Cada ronda tenia un tema i es va programar fora de l’horari lectiu, a les tardes, amb una setmana de diferència, per tal que hi pogués assistir el màxim d’alumnes. Vam arribar a tenir una dotzena d’estudiants en una mateixa sessió; alguns van repetir, d’altres només van venir un cop, de manera que el total de participants va superar la quinzena.
Els temes dels debats, els van triar els mateixos alumnes a l’hora de classe ordinària. Tot i que van proposar debatre sobre l’ús del català a l’ensenyament, motivats per les notícies sobre aquest tema que han rebut aquest curs, vam voler evitar la típica conversa metalingüística. Així, el tema de la primera ronda va ser “Ciències vs. lletres” (o com encarar el futur) i el de la segona, “Drets individuals i drets col·lectius”. Per a cada tema, es va penjar al classroom dels grups una bateria de preguntes i alguns enllaços perquè poguessin traçar unes línies argumentals, trobar algun referent d’autoritat que els ajudés a sostenir la seva posició i tenir mínimament a punt el lèxic específic. Així mateix, vam ordenar les intervencions de la manera següent: un dels participants va ser nomenat moderador (i es va preparar amb aquest fi); les intervencions havien de sintètiques, sense que calgués mesurar exactament els segons que parlava cadascú; es començava amb una primera ronda de posicionament, en què intervenien tots, i s’acabava de la mateixa manera, exposant conclusions; durant el debat hi havia dret a rèplica per al·lusions saltant el torn de paraula i una sola contrarèplica. Vam considerar que aquesta mínima preparació i l’ordenació del diàleg no estaven renyits amb el fet que la conversa pogués ésser espontània. Al contrari, vam trobar que donar aquestes guies els servia de barana.
El resultat va ser que es va obrir un espai d’ús del català on abans no existia. Els alumnes no van venir tots igual de preparats, l’intercanvi d’opinions oscil·lava entre el registre formal i l’informal, buscant sovint l’expressió justa per reblar una idea, un estat d’ànim, amb les falques per a la correcció lingüística perfectament acceptades. L’ambient va ser distès, agradable. Tenim la sensació que es va produir una mena d’apoderament: utilitzant un espai de l’institut fora d’hores per a temes que els interessaven a ells, creant un marc d’expressió enraonada, lliure, on s’admetia l’error, la dissensió, la informalitat. No es pot dir que aquell grup d’alumnes, malgrat tot minoritari, ara parlin català entre ells, però sens dubte se’ls fa menys estrany.
Quant a l’avaluació, el debat es tenia en compte no pel fet d’assistir-hi i prou, sinó si feien més intervencions que la d’obertura i cloenda, si hi havia una certa articulació i si les rèpliques es feien amb una certa coherència i cohesió. No vam utilitzar cap rúbrica específica perquè, de fet, l’assistència era voluntària i, per tant, no formava part de la qualificació global ni del trimestre ni del curs, però sí que arrodonia les notes a l’alça.
Francesc Martínez Martínez
