El carnestoltes (o carnaval) és una celebració lligada al calendari cristià que dura aproximadament una setmana ―entre dijous gras i dimecres de cendra― i que, durant aquests dies, aplega un seguit de festes i tradicions.
En la societat tradicional, eren uns dies en què es relaxaven les normes i, per tant, s’associaven a disbauxa, tant en el comportament (amb actituds agosarades, emparades per l’anonimat de les disfresses) com en la gastronomia (amb aliments molt grassos, com la botifarra d’ou i la coca de llardons). Després de carnaval, arribava la Quaresma: quaranta dies en els quals no hi havia celebracions i la ingesta de carn es reduïa. Per això, el darrer dia del cicle de carnestoltes ―dimecres de cendra― s’anomena popularment el dia de la sardina.
L’enterrament de la sardina (Goya, F., (ca. 1814-1816). Font: Fundació Goya a Aragó.
Potser per aquesta relaxació, les festes públiques de carnaval van estar prohibides durant el franquisme i, després de la mort de Franco, es van recuperar arreu del territori. La manifestació més vistosa del carnestoltes són les rues, en les quals desfilen comparses uniformades amb disfresses que, sovint, es relacionen amb temes d’actualitat.
Es tracta d’una festa molt arrelada a Llatinoamèrica, on els carnavals més famosos i multitudinaris se celebren a Rio de Janeiro (Brasil), Oruro (Bolívia), Barranquilla (Colòmbia) o Montevideo (Uruguai), però també ho és a molts països europeus com ara el carnaval de Venècia (Itàlia), el de Colònia (Alemanya) o el de Cadis (Espanya). Per ampliar la informació sobre el carnaval arreu del món, podeu consultar aquesta pàgina de l’Ajuntament de Barcelona.
A l’escola, preparar i celebrar el carnaval és un estímul per a tot l’alumnat, perquè inclou costums molt divertits com les ordres del carnestoltes o preparar i dissenyar disfresses i, per tant, és una extraordinària oportunitat d’aprenentatge. A l’aula d’acollida podem proposar activitats, per exemple, per treballar a partir del lèxic específic o per potenciar el treball de la dimensió de la comunicació oral a partir d’activitats de coneixement de la celebració d’aquesta festa en els diferents països d’origen.
Una bona recomanació, des d’una perspectiva intercultural, és tenir en compte totes les cultures presents al centre:
- Incorporar elements dels carnavals que coneixen els alumnes sud-americans
- Investigar festes similars al carnaval que se celebren en altres llocs de procedència d’alumnes del centre
- Proposar una petita recerca dels elements més tradicionals dels carnavals catalans
- Explicar (especialment a l’alumnat de l’aula d’acollida) en què consisteix el carnaval català
- Estudiar com ha evolucionat el carnaval i per què hi ha hagut períodes en què ha estat prohibit
- …
Finalment, cal tenir en compte que pot haver-hi alumnat que, per la religió familiar, no se senti còmode amb aquesta celebració: l’alumnat musulmà no menjarà botifarra d’ou ni coca de llardons el dijous gras, i, si hi ha alumnes de determinades comunitats evangèliques, diran que és una festa pagana que no s’ha de celebrar. Cal, per tant, tenir sensibilitat cap a aquest alumnat per tal que se sentin respectats, però no exclosos.
Aquest curs, les celebracions de carnestoltes seran de l’11 de febrer (dijous gras) al 17 de febrer (dimecres de cendra). Que tingueu bon carnaval!
En aquest enllaç de l’Edu365 trobareu recursos per celebrar el carnestoltes a l’escola.
