La globalització ha comportat una evolució social i alhora una pèrdua de la diversitat lingüística a conseqüència de l’hegemonia de les llengües amb més poder políticoeconòmic. Davant d’aquesta pèrdua de la diversitat, però, el paradigma ecolingüístic la considera com una riquesa, construint, així, una nova perspectiva multilingüe i multicultural que empodera i valora totes les llengües i cultures de la societat.
“La globalització posa en contacte allò local amb la resta del món, elimina barreres entre estats i pretén construir el planeta en un espai d’intercanvi únic.”
Extret de Pueyo, M. i Turull, A. (2003). “Diversitat i política lingüística en un món global”.
La Unió Europea és un exemple del procés d’intercanvi i dels contactes mutus entre comunitats lingüístiques i, per això, calia proposar diverses polítiques lingüístiques europees per plantejar el multilingüisme com a objectiu i finalitat no només dins de la societat, sinó també a l’àmbit educatiu. Des del Departament d’Educació, considerem que la intercomprensió lingüística pot ser una estratègia d’aprenentatge efectiva en què es té en compte el bagatge lingüístic dels aprenents i es potencia el lligam existent entre les llengües que coneixen i que volen aprendre.
Quant als marcs legals lingüístics europeus, l’any 2001 s’aprovà el Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (MECR), que es concep com un estàndard europeu amb tres objectius principals:
- definir, avaluar i certificar els nivells de domini de les llengües (competències lingüístiques)
- proporcionar uns descriptors per determinar els aprenentatges en matèria lingüística dels usuaris
- facilitar unes bases comunes a tota Europa per a l’elaboració de programes de llengua, orientacions curriculars, exàmens, llibres de text, etc.
Més endavant, l’any 2013, es va aprovar el Marc de Referència per als Enfocaments Plurals de les Llengües i de les Cultures (MAREP), que es concep com un marc legal europeu que esdevé clau per a l’avaluació de les competències i destreses lingüístiques que adquireixen els usuaris en el procés d’ensenyament-aprenentatge dels enfocaments plurals que enumerem a continuació:
- El treball intercultural a l’aula, que té com a objectiu comprendre com les llengües vehiculen i construeixen els aspectes propis d’una determinada cultura. Per a més informació, es poden consultar els projectes d’Alumnat d’Origen Estranger i de Llengua Occitana.
- La didàctica integrada de les llengües (TIL) o de les llengües i continguts (TILC), que té com a finalitat que l’alumne estableixi relacions entre diverses llengües o que aprengui uns continguts d’unes matèries i àrees concretes conjuntament amb l’ús de diverses llengües. Per a saber més, podeu consultar aquest espai NODES.
- La intercomprensió lingüística en què l’alumnat treballa sobre dues o més llengües de la mateixa família a partir dels elements lingüístics que comparteixen. Per a conèixer més aspectes sobre la intercomprensió, accedeix a aquest article.
Pel que fa al context educatiu català, la Generalitat de Catalunya va desenvolupar el Marc per al Plurilingüisme, un projecte en què es fa difusió d’orientacions i recursos per tal de treballar amb l’alumnat, així com de les accions educatives que ha de portar a terme el personal docent per garantir el tractament i ús de les llengües dins del model educatiu plurilingüe.
“Tan sols quan molts europeus coneguin moltes llengües,
és quan Europa esdevindrà veritablement europea”.
Clua et al. (2003: 22)
