El dimecres 18 de maig, el PFI d’auxiliar d’hoteleria: cuina i càtering del CEE Verge de la Cinta de Tortosa (Fundació Mercè Pla) vam desenvolupar, conjuntament amb el CFGS de Dietètica de l’Institut de l’Ebre de Tortosa, la I Jornada d’aprenentatge compartit de Dietètica, cuina i càtering. Aquí us passen la crònica d’aquest esdeveniment.
 |
 |
 |
Durant el curs 2019-2020 vam iniciar el projecte “Vivint l’institut” amb la finalitat de proporcionar camins per a la inclusió educativa de l’alumnat de l’etapa de postobligatòria. La finalitat d’aquesta iniciativa és proporcionar a tothom entorns d’aprenentatge normalitzats. Quan començàvem a fer valoració dels primers mesos d’experiència, de sobte, va irrompre la covid19 i ens va imposar a tots l’establiment de grups bombolla, generant una munió de barreres físiques i psicològiques que encara estem lluny de deixar enrere.
A l’inici d’aquest curs 2021-2022 i malgrat que la situació pandèmica encara presentava onades periòdicament, vam veure la necessitat de reemprendre el projecte tot i ser conscient que no el recuperàvem en el punt on el vam deixar, sinó que la Covid19 havia canviat coses i havia creat noves barreres per a la inclusió. En canvi, hi ha una cosa que ja sabíem al 2019 i que segueix vigent: la inclusió educativa és el camí a seguir i per fer-la possible ens cal promoure, establir i nodrir aliances amb altres centres educatius amb els qui puguem compartir una visió similar del que suposa l’educació del segle XXI. En aquest sentit, cal deixar clar que “Vivint l’institut” és i ha estat des de bon començament un projecte compartit amb l’Institut de l’Ebre. No podria haver estat de cap altra manera. Sense la clara determinació de tots dos centres educatius per tal de construir un futur diferent per a tothom, aportant cadascú els recursos de què disposem, res hagués estat possible.
Dur a terme bona part de l’activitat lectiva del PFI d’auxiliar d’hoteleria: cuina i càtering a les aules de l’institut ens ha permès ubicar-nos en la dinàmica habitual de la formació professional sense deixar de proporcionar els suports educatius específics. Aquest ha estat un primer pas, necessari, però no suficient. Els nostres objectius van molt més enllà de la simple presencialitat i per seguir avançant calia articular espais de participació activa. La convivència és un camí de doble sentit en què s’ha de fer palès que “ningú en sap tant com per no tenir res que aprendre ni tant poc com per no tenir res que ensenyar” (tal com deia el mestre Daniel Reyes). El disseny d’activitats inclusives cal fonamentar-lo en participacions heterogènies i ja vam poder-ne comprovar la seva viabilitat poc abans de l’esclat de la pandèmia a l’Ebre Challenge 2020. A partir d’aquestes premisses es va plantejar el disseny de la I Jornada d’aprenentatge compartit de dietètica, cuina i càtering, la qual hem implementat recentment.
 |
Des del PFI vam explicar com “Ens preparem el dinar“. És a dir, a partir d’una necessitat tant bàsica com la preparació dels nostres àpats, vam descriure com una proposta mensual es concretava en un menú setmanal i finalment en una pràctica concreta. Vam aprofundir en la manera com utilitzem les receptes basant-nos en “ordres de treball” i vam detallar com cerquem la transferència de l’aprenentatge tant a nivell de l’adquisició i aplicació de les competències tècniques del perfil professional del nostre PFI així com en la millora de l’autonomia en l’elaboració d’àpats en la transició cap a la vida adulta.
 |
 |
 |
 |
Tot seguit vam realitzar un taller d’elaboració de menús. Alumnes del CFGS Dietètica i alumnes del PFI d’auxiliar d’hoteleria: cuina i càtering compartien grup de treball per tal de decidir una proposta de menú setmanal a partir dels plats treballats i cercant el necessari equilibri nutricional. La coincidència amb la visita dels professors britànics de East Silc de Leeds (els nostres col·legues dintre del projecte Erasmus+ Transition from school to adulthood in SEN) ens va proporcionar noves oportunitats per a l’aprenentatge. El que a priori podria semblar un repte majúscul va acabar essent una experiència molt engrescadora en què vam definir propostes de menús que van ser votades durant al mateixa sessió fins assolir aquest podi que tot seguit us presentem.
 |
|
 |
|
En un parell d’hores ens vam conèixer, vam dir la nostra, vam escoltar i ens vam sentir escoltats, vam opinar, vam votar i vam gaudir del que suposa aprendre junts. I si alguna cosa ens va quedar clara és que amb generositat, bona voluntat i ganes de millorar, cap barrera es pot qualificar d’insuperable. El camí cap a la plena inclusió és llarg i, ara com ara, passa per anar “vivint l’institut”.
