Els últims anys, han suposat un canvi molt gran en l’aplicació del que coneixem com a intel·ligència artificial dins de les nostres vides. Aquest canvi s’ha produït en part als següents fets:
-Les persones fem servir de forma massiva els serveis digitals, a internet s’emmagatzemen totes les dades de les nostres interaccions, a banda estem desenvolupant processos de digitalització del món físic, per aquests motius tenim una gran quantitat de dades per entrenar els nostres sistemes d’IA. Aquesta gran quantitat de dades s’anomena Big Data.
-Els últims anys s’han produït avenços molt importants dins del cap tecnològic en el qual es poden executar sistemes d’intel·ligència artificial amb processadors molt potents i sistemes d’emmagatzemament a gran escala i econòmics.
-S’han produït avenços en els algoritmes d’IA com el desenvolupament d’una arquitectura de xarxes neuronals.
En quines accions quotidianes trobem IA:
-Els assistents de veu.
-Diferents aplicacions dels telèfons mòbils (per exemple autoenfocament de la càmera).
-El contingut que et mostren les xarxes, de fet l’algoritme de les grans xarxes socials que decideix quins continguts prioritzen per mantenir-te més temps connectats a elles és un dels tresors més valuosos de l’actualitat.
-Text predictiu: t’avança el final d’una paraula o la paraula que potser vols ficar després, basant-se en experiències de molts altres usuaris o inclús de l’ús del llenguatge que tu fas.
-Recomanacions i anuncis de coses que et poden interessar comprar o consultar basant-se en la teva navegació per internet.
-Automatització de la llar a través de sistemes d’Internet de les coses.
-Els chatbots, mecanisme utilitzat per algunes empreses per fer l’atenció al client.
-La navegació per mapes i indicacions dels GPS.
-Detector del correu spam que arriba al teu correu electrònic.
Però no sempre els sistemes d’intel·ligència artificial surten bé. Aquí podeu veure un exemple, és un sistema de gravació d’un partit de futbol amb les càmeres que es mouen seguint a la pilota per mitjà d’un sistema d’intel·ligència artificial. El problema d’aquest partit és que hi havia un jutge de línia (àrbitre situat a un lateral del camp) que era calb i la càmera l’anava enfocant de tant en tant:
