L’organització del programa Esport Blanc Escolar (EBE) s’estructura com un itinerari pedagògic complet que comença molt abans de trepitjar la neu i finalitza amb una reflexió profunda al centre educatiu. Aquesta estructura garanteix que l’experiència sigui significativa, segura i estigui totalment integrada en el currículum escolar.

La preparació prèvia (Abans de les sessions)

Aquesta fase inicial és crítica per reduir l’estrès de l’alumnat i assegurar una base motriu mínima. La coordinació comença amb la gestió de calendaris, transports i pagaments a través dels Consells Esportius. A l’escola, el mestre d’Educació Física lidera sessions de transferència motriu per simular les condicions de la neu en un entorn segur.

• Exemples de pràctica motriu: Centres com l’Escola Sant Martí utilitzen mitjons al gimnàs per simular el lliscament de l’esquí de fons, mentre que la ZER Alt Pallars proposa l’ús de patins en línia per treballar els girs i les frenades. Altres centres, com la ZER El Solsonès, dediquen fins a tres sessions prèvies a treballar capacitats físiques, equilibri i coordinació oculo-pedal mitjançant circuits d’estacions.
• Coneixement i gestió del material: És fonamental definir i familiaritzar-se amb l’equipament. El material dur inclou l’equipament tècnic com esquís, botes, pals i taules de surf de neu; el material tou fa referència a la indumentària de protecció: anorac, pantalons de neu, casc, guants, ulleres i tapaboques. L’Escola Alfons I realitza jocs de relleus on l’alumnat ha de córrer, triar les peces de roba adequades i vestir-se correctament per guanyar autonomia. L’Escola Sant Gil utilitza la dinàmica “La Combinació” per memoritzar el vocabulari de l’equipament.
• Comunicació i gestió emocional: Es realitzen sessions informatives amb famílies per compartir objectius i calendaris. Amb l’alumnat, s’utilitzen vídeos per explicar conceptes com la cunya (unir les puntes dels esquís per frenar) o el xus (posició de descens directe per guanyar velocitat). L’Escola de la Valldan proposa una “Sessió 0” digital per mostrar un “tastet” de l’experiència a qui mai ha anat a la neu.

El desenvolupament a la neu (Durant les sessions)

Durant les jornades a l’estació, l’organització es divideix entre la instrucció tècnica i el suport pedagògic. Les sessions solen durar entre 2 i 3 hores de pràctica efectiva, precedides i seguides per la gestió del material.

• Rols i suports: El personal tècnic de neu dirigeix l’aprenentatge de les disciplines, mentre que els docents acompanyen el grup, vetllen per l’estat emocional i recullen evidències d’aprenentatge mitjançant graelles d’observació.
• Estratègies d’aprenentatge: S’apliquen metodologies actives on el docent planteja reptes i l’alumne busca respostes motrius. Un exemple pràctic a pistes és l’ús de cordes per remolcar companys i així practicar la posició de cunya o l’equilibri en desplaçament.

La consolidació i avaluació (Després de les sessions)

Un cop a l’escola, s’inicia el procés metacognitiu per prendre consciència del que s’ha après. Aquest és el moment de tancar el Diari de Neu, on l’alumnat respon a preguntes sobre les seves habilitats, les dificultats superades i les seves emocions.

Projectes transversals: L’aprenentatge no acaba a l’àrea d’Educació Física. Per exemple, l’Escola Tomàs Raguer aprofita la jornada a la muntanya per realitzar activitats de Coneixement del Medi, utilitzant brúixoles per orientar-se a l’estació un cop acabada la part d’esquí. Finalment, es lliura un informe a les famílies que integra la valoració tècnica dels monitors i l’observació competencial dels docents.

Evidències d’èxit: L’Escola Sant Gil utilitza els “Exit Tickets”, petites fitxes on l’infant escriu què s’emporta de la sessió i com s’ha sentit. L’Escola Jaume I demana una reflexió final per vincular els moviments fets al gimnàs amb la seva utilitat real a la neu.

Estratègies i canals de difusió

La comunicació amb les famílies és un element primordial per garantir la complicitat, la confiança i el suport necessaris per al bon desenvolupament del programa. Per donar a conèixer el projecte, els centres utilitzen els seus mitjans habituals de difusió com el web de l’escola, blocs, xarxes socials i la plataforma Nodes. En la preparació de les reunions informatives, el personal docent acostuma a elaborar presentacions digitals o infografies mitjançant aplicacions com Canva, Genially, Prezi o PowerPoint. Basant-se en el retorn compartit entre docents, es recomana que aquests materials siguin molt visuals, agradables i fàcils de llegir, evitant l’excés de lletra i acompanyant-los d’imatges que ajudin a visualitzar l’activitat.

Continguts essencials de la informació

La informació que es comparteix ha de ser detallada per transmetre seguretat, especialment a aquelles famílies que no tenen tradició en els esports de muntanya. Els punts clau a tractar són:

• Objectius i sentit del programa: Explicar les fites del programa institucional i com aquest s’integra en el projecte globalitzat del propi centre.
• Logística i calendari: Detallar les dates de les sessions a la neu, els horaris de sortida i arribada, i la temporalització de les activitats al centre.
• Finançament i costos: Informar de forma transparent sobre el preu de l’activitat i, especialment, posar en valor la importància de les subvencions (de la Generalitat, Diputacions o Consells Comarcals) que fan que l’esport sigui accessible.
• Gestió del material: Cal diferenciar clarament entre el material dur (esquís, botes, pals, taula), que sovint es gestiona a través del lloguer a pistes, i el material tou (anorac, pantalons de neu, guants, casc, ulleres, tapaboques), detectant prèviament possibles necessitats per oferir suport des de l’escola.
• Acompanyament emocional: Anticipar a les famílies les emocions i sentiments que l’experiència en un entorn desconegut pot generar en els infants per donar-los tranquil·litat.

L’alumnat com a agent comunicador

Una estratègia d’èxit és implicar directament l’alumnat en la comunicació amb les seves famílies mitjançant tasques interdisciplinàries. En aquesta modalitat, els infants elaboren per parelles el full informatiu que s’enviarà a casa, integrant diversos aprenentatges:

Competència digital: Ús d’editors de text i eines de disseny per crear el cartell o la carta definitiva. D’aquesta manera, la informació arriba de forma molt més significativa i l’alumnat actua com el principal prescriptor del programa a la llar.

Àrea lingüística: Redacció i edició del text per explicar la indumentària i el funcionament de les sessions.

Àrea de matemàtiques: Càlcul de preus, imports de pagament i ús del calendari.

Les sessions realitzades al centre educatiu són el pont necessari per traslladar la motricitat habitual de l’alumnat cap a les demandes específiques dels esports de neu. Aquestes activitats es desenvolupen en un entorn segur, com el gimnàs o el pati, i utilitzen material convencional d’Educació Física per reproduir patrons de moviment que després es trobaran a les estacions d’esquí.

Metodologia i enfocament pedagògic

Les sessions d’aprenentatge al centre es basen en metodologies actives i d’aprenentatge cooperatiu. S’organitzen generalment en petits grups o parelles per fomentar la col·laboració i permetre que cada alumne progressi al seu propi ritme. L’objectiu no és la repetició mecànica, sinó que l’infant comprengui la finalitat de cada moviment i com aquest es traduirà en una major seguretat i gaudi quan estigui sobre la neu.

Blocs de treball i exemples d’activitats

Per garantir una transferència efectiva, les sessions s’acostumen a estructurar en circuits d’estacions o jocs temàtics que aborden els següents continguts:

• Treball de l’equilibri i la propiocepció:
  • Estacions d’equilibri dinàmic: Ús de bancs suecs o superfícies estretes on l’alumnat ha de caminar amb els braços estesos per mantenir l’eix corporal.
  • Ajust postural: Exercicis amb rulos de diferents tamanys, troncs de fusta o pilotes de propiocepció que obliguen el cos a fer microajustos constants, simulant la inestabilitat dels esquís.
• Simulació del lliscament:
  • Rastreig i remolc: Un alumne se situa sobre una marfega o un tros de roba i un altre el transporta lliscant pel terra del gimnàs. Això permet experimentar la pèrdua de tracció i la gestió del pes en desplaçament.
  • Transferència amb patins o monopatins: Ús de monopatins per desplaçar-se en diferents posicions (assegut, dret o estirat) per treballar la coordinació oculo-pedal i la lateralitat.
• Tècnica i vocabulari específic:
  • Posició de Cunya: Es defineix com l’acció d’unir les puntes dels esquís i clavar els cantells interiors per reduir la velocitat o frenar. Al gimnàs es practica mitjançant el desplaçament amb taulons de fusta curts que simulen esquís.
  • Posició de Xus: Consisteix a baixar amb els genolls flexionats i el tronc inclinat cap endavant per guanyar velocitat. Es treballa la resistència isomètrica mantenint aquesta postura en circuits d’estacions.
  • Ús dels pals: S’integren els pals d’esquí en jocs convencionals com el “mocador” o curses de relleus per familiaritzar l’infant amb la seva subjecció i coordinació durant la marxa.

Habilitats d’autonomia i tancament de la sessió

Dins de la part pràctica, s’inclouen jocs de memorització del material per garantir que l’alumnat sàpiga identificar correctament l’anorac, el casc, les botes i les ulleres, així com la forma correcta de vestir-se sense ajuda externa.

Les sessions finalitzen amb un moment de reflexió o metacognició, sovint utilitzant recursos com els “Exit Tickets” (butlletes de sortida), on l’alumnat escriu breument què ha après sobre el seu cos i com s’ha sentit emocionalment. Aquesta transició conscient des de l’exercici físic cap a la consciència corporal és vital per reduir l’ansietat abans de la primera jornada a pistes.

L’Esport Blanc Escolar (EBE) s’utilitza com un eix vertebrador que permet connectar diferents àrees de coneixement a través d’un centre d’interès comú: la neu i la muntanya. Aquestes tasques interdisciplinàries permeten que l’alumnat apliqui aprenentatges acadèmics en un context real i motivador, transformant l’activitat esportiva en un projecte globalitzat de centre.

Àmbit lingüístic: vocabulari i comunicació

El programa és una oportunitat per treballar la competència lingüística tant en català com en altres llengües, incloent-hi la riquesa del plurilingüisme al Pirineu.

• Dossiers de vocabulari específic: Es creen reculls de termes tècnics que l’alumnat ha de conèixer per moure’s amb seguretat. S’inclouen definicions de conceptes com el forfet (el carnet que dona accés als remuntadors), la cunya (posició de frenada) o el xus (posició de descens directe), així com la identificació de les pistes per colors segons el seu desnivell i dificultat (verda, blava, vermella o negra).
• Tasques de redacció real: L’alumnat s’encarrega de redactar la carta informativa per a les famílies o articles per al bloc de l’escola, treballant l’estructura del text expositiu i la claredat en la transmissió de dades logístiques.

Àmbit de matemàtiques: gestió de dades i pressupostos

L’activitat a la neu genera una gran quantitat de dades quantitatives que es poden treballar a l’aula per donar sentit a les operacions matemàtiques.

• Càlcul i pressupost: L’alumnat participa en el càlcul del cost total de l’activitat, desglossant el preu del transport, el lloguer del material i el forfet, i restant-hi les subvencions institucionals per saber l’import final a pagar.
• Interpretació de dades meteorològiques: Abans de cada sortida, es treballa amb mapes del temps i gràfics de temperatures, aprenent a llegir variables com la cota de neu, la velocitat del vent i la probabilitat de precipitacions per decidir quina equipació (material tou) serà més adequada.

Àmbit de coneixement del medi: el cos i l’entorn

Aquesta àrea és la que permet una connexió més directa amb l’experiència viscuda a la muntanya.

• L’aparell locomotor: Es realitzen projectes sobre el cos humà, identificant els ossos i els músculs principals que intervenen en la pràctica de l’esquí o el surf de neu. S’analitza com el cos genera calor i la importància de l’estirament i l’escalfament per prevenir lesions.
• Nutrició i hàbits saludables: Es dissenyen sessions sobre alimentació esportiva, on l’alumnat planifica què ha de contenir un esmorzar equilibrat per tenir energia durant la jornada a pistes, prioritzant la hidratació i els hidrats de carboni.
• Orientació al medi natural: S’utilitzen plànols de les estacions d’esquí per treballar la orientació espacial, identificant els punts cardinals i aprenent a fer servir brúixoles o aplicacions de mapes digitals per situar-se dins de l’estació.

Educació en valors i sostenibilitat (Agenda 2030)

L’EBE s’alinea amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible per fomentar una consciència crítica sobre el territori.

Coeducació i inclusió: Es realitzen dinàmiques per repensar la coeducació en l’esport, garantint que tant nens com nenes tinguin les mateixes oportunitats de lideratge i aprenentatge, i adaptant les tasques per a l’alumnat amb necessitats educatives especials (NEE) per tal que el projecte sigui plenament inclusiu.

Respecte pel Pirineu: Es treballa l’ecosistema de muntanya i la fragilitat del medi natural davant el canvi climàtic i la manca d’aigua, promovent actituds de respecte i preservació de l’entorn on es realitza l’esport.

Aquest apartat sintetitza les pràctiques i estratègies metodològiques compartides pel personal docent durant la formació, mostrant com el programa s’adapta a la realitat de cada centre:

Innovació en la transferència motriu

Davant la necessitat de preparar l’alumnat per al medi natural, els centres han dissenyat activitats que reprodueixen les sensacions de la neu al gimnàs o al pati:

• Simulació de lliscament: S’utilitzen mitjons sobre el terra del gimnàs per imitar el moviment de l’esquí de fons, o l’ús de vambes al pati per experimentar desplaçaments suaus amb consignes d’equilibri. Altres pràctiques inclouen jocs de “pilla pilla” on es prohibeix aixecar els peus, obligant l’infant a lliscar.
• Ús d’implements i superfícies: S’utilitzen taulons de fusta curts per simular els esquís en exercicis de canvi de pes i desplaçaments laterals. També s’integren pals d’esquiar amb la punta protegida en reptes motrius on l’alumnat ha de buscar les seves pròpies estratègies d’adaptació.
• Circuits de capacitats: Es dissenyen estacions amb salts, exercicis de força amb cintes elàstiques i circuits d’obstacles baixos per millorar la resistència i la coordinació oculo-pedal abans de la sortida.

Estratègies d’autonomia i comunicació

Tancament de sessió: S’utilitzen moments de discussió grupal al final de les sessions pràctiques per reflexionar sobre la importància de l’equilibri o el moviment de la cunya. També s’apliquen els “Exit Tickets”, on l’infant expressa què s’emporta de la jornada.

Gestió del material: Es realitzen jocs de memorització de l’equipament (material dur i tou) i rutines d’higiene i seguretat vinculades a l’activitat física.

Implicació de l’alumnat: Una pràctica d’èxit és convertir l’alumnat en agent comunicador, encarregant-los la creació dels cartells informatius o les cartes per a les famílies, integrant així competències digitals i lingüístiques en un context real.