Anar directament al Decret

Seminari web: el batxillerat competencial

En aquest seminari web es presenten:

  • els punts més rellevants del Decret 171/2022, de 20 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de batxillerat, i de la nova orientació del batxillerat vers l’educació post obligatòria competencial.
  • recursos amb propostes de models d’activitats competencials de diferents matèries i la seva avaluació, així com la formació de febrer de 2023 per especialitats adreçada als docents de batxillerat.
  • pautes i al calendari establert pel Ministerio de Educación y Formación Profesional de la prova d’accés a la universitat a partir del 2024.

Novetats

Itinerari literari de lectura guiada. Llengua Catalana i Literatura de 2n de batxillerat

Itinerari literari de lectura guiada. Llengua Catalana i Literatura de 2n de batxillerat En aquest material es fa una proposta de lectura guiada d’un poemari complet en un moment en què la maduresa dels estudiants permet abordar l’estudi aprofundit d’un llibre de poesia com a unitat de sentit, gènere que normalment a l’educació secundària obligatòria …

Itinerari literari de lectura guiada. Llengua Catalana i Literatura de 2n de batxillerat Llegir més»

XIV Edició del “Premio Nacional de Educación para el Desarrollo «Vicente Ferrer»”

La Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo (AECID) convoca la XIV edició del Premio Nacional de Educación para el Desarrollo «Vicente Ferrer» 2024.

Dossier pedagògic del projecte WIRE, Women in Resistance

El Projecte WIRE, Women in Resistance, neix amb l’objectiu de situar el paper de les dones, com a agents i víctimes, al centre de les narratives històriques actuals de resistència a Europa, amb la finalitat d’ajudar a remodelar el discurs de la memòria democràtica i els valors que hi estan associats.

La lectura literària de 0 a 18 anys

Per tal d’acompanyar els docents en el desplegament del nou currículum a l’aula, el Departament d’Educació ha publicat tres documents d’orientacions per treballar l’educació literària en tots els nivells educatius.

Els recursos de la sequera de currículum, a la comunitat CRIAR.cat

A CRIAR.cat, comunitat de criança per a tota la diversitat de famílies, apareixen publicades en el marc de la sequera unes propostes del Departament d’Educació, quatre en concret, per a conscienciar sobre la necessitat de preservar els recursos naturals, com l’aigua, afavorint un ús més responsable. Així com fer-nos més conscients de la crisi climàtica i les seves conseqüències.

Destacats

Cinc característiques del nou batxillerat

El currículum del batxillerat promou el desplegament del projecte de vida personal, acadèmic i professional dels i de les joves procurant el seu èxit educatiu, i ha de facilitar l’accés a processos formatius posteriors i a l’aprenentatge al llarg de la vida. Dona continuïtat al currículum de l’educació bàsica com a instrument del sistema educatiu per assolir una societat fonamentada en una ciutadania crítica, activa i constructiva, que doni resposta a les aspiracions personals i col·lectives en un context plurilingüe i pluricultural, sostenible, digitalitzat, més equitatiu, més verd, més feminista i més democràtic.

Organització horària

Aspectes rellevants

Comparativa

Estructura del batxillerat amb accés directe a les matèries

Preguntes freqüents

Preguntes més freqüentsEtiquetes
Per què un nou currículum? El 29 de desembre de 2020 es va aprovar la Llei Orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la què es modifica la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació. (LOMLOE). A partir de la publicació d’aquesta llei totes les comunitats autònomes disposen d'un calendari d'aplicació amb un termini de dos anys per aprovar els decrets que la desenvolupen.
Enllaç a la pregunta
general,implantació
Qui decideix els canvis curriculars? En aquest punt les responsabilitats són compartides, però el pes principal el té el Ministeri d’Educació. En les comunitats amb una llengua pròpia la LOMLOE estableix que la meitat del currículum el decideix l’administració autonòmica (en la resta és el 40%), però en aquest 50% hi entra, lògicament, les hores d’ensenyament de la llengua pròpia (el català, en el cas de Catalunya), i les hores de pati a primària, que són considerades horari lectiu. Per tant, el marge de Catalunya o la resta de comunitats amb llengua pròpia per decidir una part del currículum és pràcticament la mateixa que la resta.
Enllaç a la pregunta
general
Quan serà d’aplicació el nou currículum? Curs 2022-2023:
  • Aplicació a tota l’etapa d’educació infantil
  • Aplicació a 1r, 3r i 5è d’educació primària
  • Aplicació a 1r i 3r d’ESO
  • Aplicació a 1r batxillerat
Curs 2023-2024:
  • Aplicació a tota l’etapa d’educació primària
  • Aplicació a tots els cursos de l’ESO
  • Aplicació a tots els cursos de batxillerat

Enllaç a la pregunta
general,calendari,implantació
Quan està prevista la publicació dels nous decrets? La publicació dels nous decrets està prevista pels mesos de juliol o agost del 2022. Tots els centres han rebut un primer esborrany per fer aportacions de millora. Durant el mes de maig està previst disposar d’una versió més definitiva que es tornarà a enviar a tots els centres educatius.
Enllaç a la pregunta
general,calendari,implantació
Quant de temps hi haurà per implantar els nous currículums als centres educatius? Es disposa de tres cursos per implementar de manera progressiva els nous currículums, amb l’acompanyament de la Inspecció Educativa i de la formació necessària.
Enllaç a la pregunta
general,calendari,implantació
Hi haurà formació? Un nou decret suposa unes noves regles de joc, unes noves condicions i sobretot noves oportunitats. Cal fer una formació generalitzada a tots els agents del sistema (centres educatius, inspecció, personal tècnic d’altres unitats) que posi de manifest aquestes oportunitats i faciliti (amb la formació, els models, els recursos i suport, l’acompanyament i la col·laboració) processos de replantejament tant de caràcter organitzatiu com de funcionament. Repensar com s’organitza el centre amb les noves possibilitats, repensar els processos d’aprenentatge en el context dels vectors i com aprofundim en l’avaluació per a la millora de l’aprenentatge.
Enllaç a la pregunta
general,formació
Tots els centres hauran d’anar al mateix ritme? S’està dissenyant el procés de capacitació i acompanyament dels centres educatius per implantar progressivament i de forma personalitzada els nous currículums. Caldria que fóssim capaços de fer una oferta formativa que tingués com a eix central el currículum perquè els centres hi arribin per diferents camins, segons el propi punt de partida. Uns aprofitant la feina feta en els darrers anys, altres a través d’un programa d’innovació que han començat a desenvolupar o a partir d’una necessitat manifesta que han identificat. S’està treballant en l'elaboració d’un paquet de recursos útils, aplicables, de fàcil accés que exemplifiquin les oportunitats d’aquest currículum.
Enllaç a la pregunta
general,calendari,implantació
Com a centre volem avançar en aquesta direcció, però aquest curs i el següent estem desbordats. Podem esperar? Podem començar però sense molta càrrega de feina? La implantació del decret sempre té un recorregut, ni és immediat, ni s’ha de canviar de cop. El que proposem és anar realineant les decisions que s’han de prendre en l’organització i el funcionament dels centres amb les oportunitats que ofereixen els nous decrets, i crear espais de debat als centres per decidir com avançarem i de quina manera ho farem. S’ha d’atendre a aquells centres que ho demanen, que haurien de ser prioritaris.
Enllaç a la pregunta
general,implantació,calendari
Quina utilitat tenen pels centres els 6 vectors del currículum? Com s’han de tenir en compte en el procés de programació? Els vectors dissenyen o delimiten les grans línies que caldrà tenir en compte i integrar-los en totes les programacions.
Enllaç a la pregunta
general,programacions
A Esfera es podran qualificar els àmbits que creïn els centres? Sí, amb una única nota d’àmbit o amb una nota per a cada àrea que el configura.
Enllaç a la pregunta
general,avaluació
És possible treballar una àrea o matèria en un àmbit i, a la vegada, mantenir unes hores per treballar-la fora de l’àmbit? És possible aquesta combinació? El decret defineix l'àmbit com a conjunt d’àrees que es treballen de manera integrada. Partint d’aquesta definició, la resposta seria que no, que les àrees o matèries que formen un àmbit s’han de treballar de manera integrada i exclusivament dins l’horari de l’àmbit.
Enllaç a la pregunta
organització,implementació
Els àmbits que els centres creïn s’han de mantenir tot el curs? Les àrees i matèries que en formen part, s’avaluaran conjuntament? Sí, els àmbits que es creïn s’han de mantenir tot el curs. L’equip de docents que imparteix l’àmbit decideix com l’avaluarà.
Enllaç a la pregunta
general
En un àmbit, es pot treballar per projectes? Hem d’entendre un àmbit com un model que organitza el treball conjunt dels docents per coordinar els aprenentatges d’un mateix alumnat. Si s’opta perquè l’àmbit l’imparteixi un equip de docents, cada docent decidirà o acordarà amb la resta les metodologies que aplicarà i, per tant, es pot treballar per projectes. Es pot donar el cas que tot l’àmbit es vertebri a partir d’un projecte globalitzador de les diferents àrees o matèries, sigui impartit per un equip o un únic docent. En tot cas no s’ha de confondre amb la possibilitat que a les hores de gestió autònoma es dediquin a desenvolupar un projecte transversal i globalitzador.
Enllaç a la pregunta
general
Com podríem diferenciar d’una manera senzilla el treball interdisciplinari del treball transdisciplinari? El treball interdisciplinari és aquell que promou un aprenentatge concret des de dues o més àrees, matèries o àmbits a partir d’un eix temàtic comú. En canvi, el transdisciplinari pretén resoldre problemes globals de manera integral i holística, integrant totes les mirades possibles. Tracta de trencar fronteres entre disciplines o camps de sabers.
Enllaç a la pregunta
general,organització,implementació
El nou currículum diluirà la figura del docent entesa com a persona especialista que dota l’alumnat de coneixements i competències? Cada àrea o matèria compta amb competències específiques que integren sabers propis de l’àrea o de la matèria. Si un centre decideix implantar àmbits, aquests han d’integrar les competències pròpies de cada àrea o matèria que hi participa i, per tant, els sabers, i el centre pot decidir que sigui impartit per un equip de docents, que en són especialistes.
Enllaç a la pregunta
general
Com podem gestionar la fracció autònoma de l’horari? Generarà desigualtat educativa?

Els centres disposaran de 4,5 hores de gestió autònoma a l’educació primària i de 4 hores de gestió autònoma a l’ESO.

Aquestes hores de què disposen poden dedicar-se a:

  • Vertebrar un projecte globalitzador i contextualitzat de caràcter transversal, que tingui en compte les oportunitats educatives de l'entorn o ajudi a compensar algunes necessitats formatives en algun camp de coneixement del propi alumnat.

  • Completar un projecte que el centre ja desenvolupa, com el projecte lingüístic o de tutoria i orientació.

  • Resoldre aquelles problemàtiques curriculars que el centre tingui plantejades derivades del seu entorn.

  • Reforçar les hores d’alguna àrea o matèria.

Aquestes hores diversifiquen les propostes curriculars i permeten donar respostes a problemàtiques concretes dels centres; per tant, no generen desigualtats.


Enllaç a la pregunta
horaris,organització,autonomia
Les competències transversals estan incloses dins de les específiques de cada àrea o matèria? Sí, totes les competències transversals estan incloses en el desenvolupament de les competències específiques de cada àrea o matèria. No obstant això, en diferents cursos, al llarg de les diferents etapes, s’hauran d’avaluar a banda.
Enllaç a la pregunta
competències,organització
Quina és la diferència entre situacions d’aprenentatge i les metodologies per donar resposta a aquestes situacions? Les situacions són el context o escenari que s’aprofita per promoure l’aprenentatge de l’alumnat; en canvi, el treball globalitzat, els projectes, l’aprenentatge basat en problemes… són algunes de les metodologies que podem utilitzar per desenvolupar les situacions d’aprenentatge. Difícilment es podran abordar les situacions plantejades des d’una sola àrea o matèria.
Enllaç a la pregunta
pegagogia
L’alumnat amb PI com el qualifiquem?

L’alumnat amb PI ha de ser avaluat segons els criteris d’avaluació que s’hauran decidit per atendre les seves necessitats i que constaran en el propi PI.

L’alumnat amb PI pot tenir assoliment notable, per exemple? Sí, però en cas que l'alumnat tingui un resultat molt satisfactori, s'hauran de revisar els criteris d'avaluació i ajustar-los a les capacitats i necessitats de cada alumne o alumna, ja que en el PI tenen en compte les característiques individuals.


Enllaç a la pregunta
avaluació
Com escoltem “la veu de l’alumnat”? El professorat haurà de preveure espais, instruments i maneres de fer que promoguin la reflexió de l’alumnat, així com la forma d’integrar-ho a les sessions d’avaluació.
Enllaç a la pregunta
avaluació
L’actual ordre d’avaluació queda anul·lada? Sí, tant la d'educació primària com la d'educació secundària.
Enllaç a la pregunta
avaluació
Seguirem avaluant amb notes i per àrees? L’avaluació es farà a partir de les àrees, matèries o àmbits que cada centre autònomament dissenyi. Hi haurà dos tipus d’informe: un de trimestral, de caràcter més qualitatiu, adreçat a les famílies i que serà elaborat per cada centre, i un altre a final de curs amb les qualificacions referides al grau d’assoliment de les competències.
Enllaç a la pregunta
avaluació
A l’educació bàsica, els informes d’avaluació qualitatius han d’incloure una qualificació trimestral o poden tenir una qualificació només a final de curs i comentaris a cada trimestre? Els informes trimestrals són de caràcter qualitatiu, no cal que tinguin qualificació. A l’informe de final de curs es reflecteixen els nivells d'adquisició de cada competència en els termes d'AE, AN, AS i NA.
Enllaç a la pregunta
avaluació,educació bàsica
A l’ESO, s’ha concretat quant temps a la setmana s’haurà de dedicar a la lectura? A L’ESO no es concreta el temps que s'hi ha de dedicar, però a l’article 13.4 del Decret diu textualment: “Els centres educatius han de destinar, en l’horari lectiu, un temps específic a la lectura de forma transversal en totes les àrees i matèries, atès que la lectura és un aprenentatge fonamental en el desenvolupament de les competències."
Enllaç a la pregunta
horaris,organització,eso,educació bàsica
Quina és l’alternativa a la Religió? És avaluable? Al llistat de l’article 8 on surten totes les matèries de l’ESO no hi surt, però a la disposició addicional segona en parla. Com s’entén això? Per què la religió s’avaluarà i l’alternativa no? La LOMLOE estableix que no hi haurà una àrea o matèria alternativa a la Religió. Proposa activitats dirigides al desenvolupament de les capacitats de l'alumnat i al seu desenvolupament personal, social i ciutadà. El text de l’esborrany concreta que es planificaran i programaran activitats educatives al voltant de la reflexió sobre la riquesa del bagatge intel·lectual heretat i la transmissió de les bases del patrimoni cultural de la nostra societat.
Enllaç a la pregunta
avaluació
Les optatives a 4t es poden organitzar per itineraris tancats i per batxillerat no. Ho hem entès bé? Com és això? L’organització de les optatives en itinerari tancat té una funció propedèutica, orientada al camí que l’alumnat decideixi seguir. Contràriament, la funció orientadora implica no tancar itineraris sinó el contrari, donada la necessitat d’experimentar i conèixer els continguts de diferents camps de coneixement. Al batxillerat la component propedèutica l’exerceixen les matèries de modalitat, que en molts centres s’ofereixen com a itinerari tancat, mentre que la funció orientadora la tenen les matèries optatives.
Enllaç a la pregunta
organització,educació bàsica,batxillerat
S’ha pensat que els currículums seran molt diferents d’un centre a un altre i que això serà un problema per aquell alumnat que canviï de centre en algun moment de l’etapa de l’ESO? Ha passat sempre que el currículum no concreta matèries i continguts per cursos. Deriva directament de l’articulat de la llei.
Enllaç a la pregunta
Tots els centres han d’oferir totes les matèries optatives de batxillerat? No, cada centre ha d’oferir una opcionalitat coherent i conseqüent amb els seus recursos. L’opcionalitat que es presenta és de màxims. Cada centre l’ha d’adaptar a les seves possibilitats. El text de l’esborrany del batxillerat diu: “Els centres en funció de la seva organització i complexitat podran adaptar l’oferta formativa de la franja optativa anual de primer curs, adaptant el nombre de matèries optatives ofertades."
Enllaç a la pregunta
batxillerat,matèries optatives
Optatives batxillerat. Els centres petits tindran prou especialistes? Els centres d’una línia de batxillerat hauran de fer una oferta més reduïda de les optatives, ajustada a la plantilla que s’haurà analitzat cas a cas.
Enllaç a la pregunta
matèries optatives,batxillerat
Com serà l’avaluació al batxillerat? Què passa amb la selectivitat, es modificarà?

En el moment de programar el curs, els centres disposaran de models d’avaluació competencial de les matèries comunes i de modalitat. Està prevista una formació al mes de juliol que s’enfoqui en el desplegament dels aprenentatges competencials i la seva avaluació al batxillerat.

D’acord amb la LOMLOE, les PAU s’hauran d’adaptar per avaluar els aprenentatges competencials desenvolupats en el batxillerat


Enllaç a la pregunta
avaluació,formació,pau,competències
Quin serà el mínim d’alumnes? Serà el mateix per totes les matèries o Grec anirà diferent? El mateix que en l'actualitat.
Enllaç a la pregunta
grec
Hi haurà explicació de les optatives trimestrals de les quals ara només tenim el títol? Sobre les optatives trimestrals hi ha criteris metodològics i no n’hi ha de contingut. S'hi dedicarà un apartat en els documents de desplegament.
Enllaç a la pregunta
matèries optatives
El treball de recerca el podem posar a la franja d’optatives? Seguir-lo fent fora-d’hores és molt costós.

No és la idea. Les matèries optatives estan pensades per afavorir l’orientació de l’alumnat i que, d'aquesta manera, puguin validar o descartar el seu interès per camps de coneixement diversos (i potser nous).

A banda, no és possible fer el seguiment personalitzat que el TR requereix des de les matèries optatives. Potser un trimestre de 1r de batxillerat a les optatives trimestrals es pot dedicar a mètodes de recerca i formes de treballar, però hauria de ser una iniciativa de centre, no d’una matèria optativa trimestral aïllada.


Enllaç a la pregunta
matèries optatives,horaris,organització
On podem posar matèries de modalitat en comptes d’una de les optatives? A qualsevol de les tres franges? Si fem això, podem reduir oferta de matèries optatives Sí, exacte.
Enllaç a la pregunta
matèries optatives
Com seran les PAU? Què hem d’explicar a l’alumnat a qui hem estat orientant aquests dies? Les PAU depenen d’Universitats. En tot cas, els proposarem que avaluïn competències (capacitats i continguts situats en contextos), com ara: seleccionar informació de diferents documents per connectar-lo amb els coneixements, comunicar-los i donar resposta a una situació; prendre una posició enfront una polèmica o esdeveniment conflictiu propi de la matèria i argumentar-la a partir dels aprenentatges adquirits, i resoldre problemes, en sentit ampli, aplicant de forma integrada els aprenentatges, per exemple.
Enllaç a la pregunta
pau,batxillerat,avaluació,competències
Hem d’oferir Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials i Llatí com a matèria de modalitat no obligatòria al batxillerat social humanístic? El text de l’esborrany diu que l’alumnat podrà cursar aquestes matèries si no les cursa com a matèria obligatòria de modalitat. L’oferta s’haurà d’adaptar a l’organització i complexitat del centre.
Enllaç a la pregunta
matèries optatives,organització,batxillerat
Els horaris seran molt difícils de fer. Moltes franges de 3 hores on haurà de coincidir molt professorat poden bloquejar altres criteris pedagògics. Ens preocupa també la possible falta d’espais. Alguna consideració? L’oferta de matèries de modalitat i d’optatives s’haurà d’adaptar a l’organització i complexitat del centre.
Enllaç a la pregunta
horaris,organització,matèries optatives
S’ha tingut en compte el canvi de currículum en el càlcul de plantilla? Sí.
Enllaç a la pregunta
plantilla,rrhh
Voldríem saber on podem consultar quines especialitats ha de tenir el professorat que ha d’impartir les noves matèries

El ministeri, que és qui les ha creat, encara no ho ha dit, en el seu moment va sortir:

Reial decret 665/2015, de 17 de juliol, pel qual es despleguen determinades disposicions relatives a l’exercici de la docència en l’educació secundària obligatòria, el batxillerat, la formació professional i els ensenyaments de règim especial, a la formació inicial del professorat i a les especialitats dels cossos docents d’ensenyament secundari.

Surt el 2015 i era per a les matèries de la LOMCE. Ara bàsicament les noves matèries són les del batxillerat d'arts que té les dues vies: la de música i d'arts escèniques i la d'arts plàstiques. Podem intuir que les de la via de música seran de Música, les d'arts escèniques continuaran sent de Llengua Catalana i Literatura o Llengua Castellana i Literatura, i també amb la condició del Reial decret 665/2015 que la matèria d'Arts Escèniques també es pot atribuir als qui tinguin el títol superior d’art dramàtic. Si d'alguna matèria us sembla que podeu tenir dubtes pregunteu, però és prou clar.

Pel que fa a les optatives de batxillerat, que depenen de nosaltres, ho farem constar als documents d’organització i gestió de centres, no es posa al decret.


Enllaç a la pregunta
En el cas del batxillerat artístic, via escènica, l’única matèria que els queda que va a selectivitat (almenys fins ara) és Anàlisi Musical que, a més, pondera per molt poques carreres actualment. No sabem què passa amb la matèria Arts Escèniques (que és obligada) i suposem que desapareix la Cultura Audiovisual, ja que ha quedat només a 1r. L’alumnat del curs 2022-2023 farà preinscripció a uns estudis dels quals no coneix res dels graus universitaris que podrà cursar en finalitzar. Sí, és cert, i això els passa a tots els estudiants d'arreu de l'estat espanyol que cursin aquesta modalitat. És d'esperar quan aquesta nova promoció 2022-2024 comenci el 2n curs, el 2023-2024 el Ministeri hagi establert noves matèries PAU, on hi figurin, per exemple H.ª de la Música i la Dansa i Literatura Dramàtica, per donar sortides a la via de música i arts escèniques.
Enllaç a la pregunta
batxillerat,artístic,audiovisual
Confirmar que les matèries pròpies de Batxibac han de ser oferides en el bloc de les matèries optatives trimestrals i, per tant, a 1r tindrà una assignació de 6 hores. Sí exacte.
Enllaç a la pregunta
matèries optatives,batxillerat,batxibac,organització,horaris
Segons l’esborrany es podrà posar una matèria de modalitat a la franja d’optativa anual. Entenem, per tant, que no haurà de ser ofertada com a matèria de modalitat. És correcte? Sí, exacte. Per exemple, en la modalitat de ciències, es podria fer una distribució com la plantejada a continuació?
  • Modalitat 1: Biologia I / Tecnologia Industrial I
  • Modalitat 2: Química I / Dibuix Tècnic I
  • Optativa anual: Física I / Geologia i Ciències Ambientals I / Biomedicina / Formació i Or. Prof./ Funcionament de l'Empresa / Món clàssic / Programació / Psicologia / 2a llengua estrangera

Enllaç a la pregunta
matèries optatives
La religió és d’oferta obligatòria a totes les escoles? Els pares, mares o tutors han de poder manifestar a l'inici de curs la seva voluntat perquè els seus fills o filles puguin rebre o no rebre l'ensenyament de religió i per tant tots els centres educatius han d’ofertar les diferents confessions religioses amb què l'Estat hagi subscrit acords de cooperació. La cursen els i les alumnes que els seus pares, mares o tutors hagin manifestat la seva voluntat perquè els seus fills o filles la rebin.
Enllaç a la pregunta
religió
L’alumnat que no fa religió ha de fer activitats cíviques i culturals? Els centres educatius han de programar l’atenció a l’alumnat que no ha optat per cursar ensenyaments de religió. Preferentment, s’han de planificar i programar activitats educatives que desenvolupin la reflexió sobre la riquesa del bagatge intel·lectual heretat i la transmissió de les bases del patrimoni cultural de la nostra societat. Aquestes activitats han de poder preparar l’alumnat per conviure en una societat diversa i per a la participació en un món democràtic, amb el ple exercici de la llibertat ideològica comprensiva de totes les opcions que suscita la vida personal i social amb la dignitat de la persona i els seus drets inviolables. El Departament d’Educació facilitarà orientacions sobre activitats educatives que desenvolupin la reflexió sobre la riquesa del bagatge intel·lectual heretat i la transmissió de les bases del patrimoni cultural de la nostra societat.
Enllaç a la pregunta
religió
Els centres que no han treballat mai per àmbits o projectes rebran una formació específica? Hi haurà un repositori de recursos que alguns centres ja han posat en pràctica i podran servir com a punt de partida per als centres que comencen a treballar d’una altra manera.
Enllaç a la pregunta
formació
A quines edats va adreçat el decret de l’educació infantil? El currículum d'infantil serà de tota l'etapa. Inclou els dos cicles: el primer de 0-3 i el segon de 3-6.
Enllaç a la pregunta
infantil
Hem de fer àmbits? Són obligatoris en algun curs? Per què s’ha de treballar en àmbits? Els àmbits no són obligatoris. Agrupar àrees o matèries per impartir-los a través d’un àmbit és una decisió de centre. Aquesta decisió suposa la coordinació de l’equip de docents que decidirà els eixos temàtics de l’àmbit. També es pot donar el cas que un únic docent imparteixi tot sol l’àmbit, que es pot estructurar en forma de projectes. L’aparició dels àmbits en el nou currículum respon a la lògica de la flexibilització, donant cobertura normativa a aquesta opció (ja utilitzada en alguns centres), però sense imposar la seva implantació.
Enllaç a la pregunta
àmbits,organització,educació bàsica
És possible treballar una àrea o matèria en un àmbit i, a la vegada, mantenir unes hores per treballar-la fora de l’àmbit? És possible aquesta combinació?

El decret defineix l'àmbit com a conjunt d’àrees que es treballen de manera integrada.

Partint d’aquesta definició, la resposta seria que no, que les àrees o matèries que formen un àmbit s’han de treballar de manera integrada i exclusivament dins l’horari de l’àmbit.


Enllaç a la pregunta
horaris,gestió pedagògica,educació bàsica
A primer de Batxillerat es pot alternar Literatura Catalana i Castellana substituint Literatura universal? Es pot fer com a optativa de centre?

Ara per ara les Literatures estan en els cursos que estan en el projecte de Decret de Batxillerat, i per les raons que s'han explicat en diversos fòrums. Bàsicament que les matèries que van a les PAU han d'estar a segon curs.

Dit això si es volen cursar alguna de les dues Literatures a 1r de batxillerat, des del punt de vista legal i normatiu cal tenir present que en virtud de l'autonomia de centres, un centre pot decir impartir una matèria pròpia del centre basada o inspirada en una matèria de modalitat. En aquest cas concret la matèria serà una matèria de 3h, no de 4h i caldrà adaptar el currículum pensat per 4h.

Aquesta matèria optativa de centre no és una matèria de modalitat des del punt de vista que no li compta a l'alumne/a com a matèria de modalitat.

Aquesta matèria ha de tenir un nom diferent a Literatura Catalana, ja que darrere d'aquest nom hi ha una matèria de modalitat de 2n curs de batxillerat de la modalitat d'humanitats i ciències socials. Es pot dir per exemple Literatura Catalana pròpia de centre, o qualsevol nom que el centre consideri més oportú. En aquest sentit, aquesta optativa de centre la pot cursar qualsevol alumne de qualsevol modalitat, com a optativa anual de centre.


Enllaç a la pregunta
batxillerat,matèries optatives
Quantes hores s’ha de fer l’Estada a l’empresa. Si és trimestral, podem decidir per autonomia de centre si 35, 70 o 105 h? En el projecte de decret de batxillerat està especificat que és de 70 hores, com ho és en el batxillerat vigent. Acollint-se de nou a l'autonomia de centres, i igual que ara hi ha centres que la fan amb 140h (les 4 hores de la franja de matèries específiques) i la matriculen dos cops amb noms diferents, ara es pot fer de forma semblant, si el centre ho considera: 70h amb el nom d'Estada a l'Empresa (dos trimestres a 3h) i afegir una optativa trimestral més amb un nom diferent sobre el mateix tema (les 35 hores restants).
Enllaç a la pregunta
batxillerat
Quines matèries s’han de fer el curs 2022-2023 per acabar el primer de batxillerat (3 o 4 matèries) començat amb el currículum anterior? Per a tenir el primer de batxillerat complet els alumnes han de fer entre el 1r curs de primer i el segon curs de 1r les matèries següents: a) Totes les matèries comunes del nou batxillerat. b) Tres matèries de la modalitat triada que ha d'incloure la de modalitat obligada. c) Un total, entre els dos trossos de primer de 29 hores. (Si es fa en un any són 29 + 1h de tutoria, per tant, de "matèries" en són 29). La casuística de matèries soltes pot ser variada i per això el referent ha de ser que sumin 29 o 28. Si la suma de les hores de les superades i de les pendents per fer el curs 2022-2023 dona 27 o 26, cal afegir una matèria optativa o una quarta matèria de qualsevol modalitat.
Enllaç a la pregunta
batxillerat
Quines matèries s’han de fer si les pendents són matèries del batxillerat anterior? a) Matèries comunes del batxillerat anterior: Ciències del Món Contemporani (2h). Cal cursar una optativa o bé una quarta matèria de qualsevol modalitat. b) Matèries de modalitat del batxillerat anterior. Cal canviar-les per matèries de la mateixa modalitat del batxillerat nou. c) Matèries específiques del batxillerat anterior. Cal canviar-les per matèries optatives o de modalitat. En aquest cas com que és la quarta matèria de modalitat pot ser de qualsevol modalitat.
Enllaç a la pregunta
batxillerat
Cal canviar en algun lloc el nom de les matèries cursades i superades de primer curs del batxillerat anterior en els expedients dels alumnes que acaben el primer curs fent matèries soltes el curs 2022-2023? No, no s’ha de canviar res. En el seu moment, quan aquests alumnes acabin el batxillerat Esfera o l’aplicació corresponent de gestió de dades acadèmiques ja ho resoldrà de forma automàtica.
Enllaç a la pregunta
batxillerat
Poden completar el currículum amb matèries de 2n el curs 2022-2023? Sí, poden fer-ho amb a través d’un PI i només poden ser matèries comunes o el treball de recerca, en funció de les disponibilitats organitzatives del centre.
Enllaç a la pregunta
batxillerat
Scroll to Top