Hi ha una sèrie de funcions del llenguatge que són a la base de les activitats mentals que apliquen totes les disciplines científiques i que s’activen quan s’ha de produir un missatge oral o escrit: són les habilitats o funcions cognitivolingüístiques.
Aquestes funcions es designen amb verbs, que es relacionen amb les tipologies textuals i tenen, per tant, una naturalesa dual, a mig camí entre les destreses cognitives i les lingüístiques. Per exemple, “descriure” es considera una funció cognitivolingüística perquè implica una sèrie d’habilitats cognitives (enumerar, caracteritzar, localitzar, quantificar, avaluar o comparar) i es comunica amb textos descriptius.
Es tracta d’habilitats transversals que es concreten de forma diferent en cada disciplina: seguint amb l’exemple, no és el mateix una descripció literària que una de científica. Tenen propòsits diferents i per tant la concreció formal no és la mateixa.
