Un dels papers destacats del docent és el de proporcionar models a l’alumnat, per estimular l’aprenentatge per imitació, que és una tendència innata: des que som nadons, aquesta forma d’aprendre es produeix de manera espontània.
Articular bons models adaptats a les necessitats de l’alumnat és una estratègia especialment indicada en situacions en què l’aprenentatge que es vol promoure és nou i la major part de l’alumnat no en té coneixements previs. El model a observar i analitzar pot ser el docent mateix o un producte oral o escrit produït per persones expertes.
En el primer cas, el docent fa modelatge quan mostra de manera pràctica els passos a seguir en un procés qualsevol (resoldre un problema, comprendre una lectura, comentar un gràfic…) i ho reforça amb la verbalització dels processos mentals que segueix i les decisions que pren. I, en contextos d’aprenentatge dialògic, i per tant de gestió de la conversa, esdevé un model comunicatiu, que mostra de manera implícita les formes orals correctes i adequades al registre col·loquial o científic, segons el cas, així com també les expressions, la gestualitat, els exponents per regular la interacció, etc.
En el segon cas, parlem d’anàlisi de models, estratègia especialment efectiva en el TILC en tasques que comporten produccions orals o escrites. El docent ha de buscar bons models i acompanyar l’alumnat en l’anàlisi dels elements que els conformen i que caldrà imitar en les produccions pròpies.
