Quan sorgeix una necessitat comunicativa, la forma que adoptarà la comunicació serà diferent en funció de l’objectiu comunicatiu (propòsit), el context en què ha sorgit la necessitat, l’emissor del missatge i l’audiència que l’ha de rebre. Aquesta forma és el gènere discursiu, i inclou el missatge textual (oral o escrit), però també el comportament extratextual, i l’un i l’altre es condicionen entre si. Per exemple: un pòster científic és un text escrit, pensat per ser comentat oralment per l’autor i el lector en una trobada presencial, amb l’objectiu de consensuar o replantejar allò que s’hi exposa.
Altres exemples de gèneres discursius poden ser: una comunicació en una xarxa social, un debat, un manual d’instruccions, un informe tècnic, una notícia… Les necessitats comunicatives varien segons els contextos. Per això, constantment sorgeixen gèneres nous.
