L’avaluació, quan és formativa, es basa en la interacció i el diàleg: entre iguals, entre alumne i docent, o amb un mateix en l’autoavaluació. Aquest diàleg interior contrasta l’objectiu que volíem assolir i el punt on som: en l’aprenentatge, entre el que ja sabem i el que encara no; quan revisem un text, entre el que preteníem comunicar i el que hem escrit. Aquest és el diàleg fonamental al qual s’orienten els processos d’avaluació, perquè és el que permet aprendre.
I, com tota activitat dialògica, té un llenguatge propi que l’alumnat ha de poder entendre i fer servir. Aquest aprenentatge el fa per imitació del docent, que ha de tenir clar el seu paper de model quan parla d’avaluació. És important tenir en compte com és aquest llenguatge per proporcionar un feedback constructiu, que ajudi l’aprenent a millorar, amb indicacions clares, concretes i formulades de manera positiva.
El llenguatge de l’avaluació, a més d’un vocabulari específic, també implica una pràctica social concreta, en la qual són essencials el respecte entre qui rep l’avaluació i qui l’emet.
