Introduir el TILC en la pràctica d’aula no ha d’implicar canviar l’estil personal de fer classe ni tampoc fer un gir en l’orientació didàctica que ha consensuat el centre. Simplement es tracta d’incorporar, en les activitats didàctiques, el treball del llenguatge acadèmic i, per afavorir-ne el tractament, activar en l’alumnat els processos mentals que ajuden a aprendre i fer visibles els elements socioculturals presents en el context; òbviament, sense deixar de treballar els sabers —imprescindibles— i, per tant, integrant tots aquests elements (sabers, llenguatge acadèmic, destreses mentals, elements socioculturals) en les seqüències didàctiques.
Per això, parlarem de monoseqüències, quan incorporem elements TILC a seqüències didàctiques simples centrades en un sol objectiu, i de multiseqüències, quan ho fem en seqüències complexes, per exemple en un projecte.
En un sistema educatiu orientat a l’assoliment de competències clau i específiques de matèria, integrar aquesta mirada TILC en la planificació i implementació de situacions d’aprenentatge garanteix un enfocament competencial, amb l’objectiu d’ajudar l’alumnat a construir els sabers sobre la base del seu bagatge cultural i de les seves experiències i coneixements previs.
