La planificació d’una seqüència didàctica és una cadena de decisions orientades a impulsar, guiar i, en definitiva, accelerar l’aprenentatge de l’alumnat; és a dir, a aconseguir que assoleixi unes competències més ràpidament del que ho faria de manera autònoma.
El punt de partida d’aquesta cadena de decisions pot ser l’encàrrec o repte que proposarem a l’alumnat, a partir d’una situació d’aprenentatge contextualitzada, o bé l’objectiu educatiu que hem decidit que necessiten assolir. Ambdós elements estan interrelacionats i responen a les preguntes: què farà l’alumne?, què aprendrà fent-ho?
El segon pas és establir els criteris d’assoliment de l’objectiu (és a dir, els criteris d’avaluació): en què ens fixarem per saber que un alumne l’ha assolit? I decidir com els comunicarem a l’alumnat perquè els orientin en l’execució de l’encàrrec.
En tercer lloc, ens hem de plantejar què necessita saber l’alumnat per resoldre l’encàrrec i, per tant, quina ha de ser la intervenció docent: quins coneixements previs caldrà activar, quin nou coneixement cal introduir i quines ajudes caldrà proporcionar.
L’encàrrec sol ser un producte comunicatiu; per això, planificar en el TILC implica incorporar objectius comunicatius —i, per tant, criteris d’avaluació que en demostrin l’assoliment— i detectar les dificultats lingüístiques que implica l’encàrrec, per tal de saber quines ajudes cal proporcionar a l’alumnat en aquest sentit i quines dinàmiques d’aula seran més adients.
