A l’aula s’escriu molt: per recollir informació, per exposar conclusions, per expressar una opinió, per demostrar el que hem après… Escriure és, en definitiva, una activitat molt present en qualsevol situació d’ensenyament-aprenentatge. Ajuda a elaborar el coneixement i reflexionar-hi: quan traslladem les idees de la llengua oral a la llengua escrita, les estem fent evolucionar. Escrivint, l’alumne s’apropia dels continguts de la matèria, perquè pot organitzar el seu coneixement de manera més complexa i connectar la informació amb el que ja sap.
Però escriure en les matèries dels àmbits no lingüístics té un grau de complexitat molt alt, perquè es demana reescriure i reelaborar idees complexes, que sovint ha tingut algú altre, expressant-les amb paraules pròpies, i altres vegades es demana que expressin opinions i conclusions pròpies, cosa que encara té més complexitat.
El professor ha de tenir el convenciment que incidir en la millora dels escrits repercuteix en la millora dels aprenentatges. Per això ha d’acompanyar i orientar l’alumne en la producció de textos escrits: compartint l’objectiu de l’encàrrec, fent-li conèixer els gèneres i les estructures més freqüents, presentant-li bons models, donant-li oportunitats de practicar i ajudant-lo a avaluar les condicions d’un bon text.
