Si volem que l’alumne sigui autònom, és important fomentar el seu pensament estratègic.
Per entendre a què ens referim, podem pensar en el joc dels escacs. Per jugar-hi, és essencial començar aprenent a moure les peces pel tauler. Cadascuna té un moviment diferent i, per tant, obre unes possibilitats complementàries amb les altres. Però saber moure les peces no implica saber jugar bé als escacs. Un cop hàgim automatitzat els moviments, ens hem d’entrenar a aplicar-los de manera estratègica per guanyar, combinant els moviments de manera seqüenciada al llarg de la partida. És a dir, ens hem d’acostumar a aplicar el pensament estratègic: seqüenciar un procés amb el propòsit d’assolir un objectiu concret.
De la mateixa manera que en el símil dels escacs, si ensenyem estratègies d’aprenentatge i estratègies comunicatives a l’alumnat, els estem capacitant, un cop les hagin automatitzat, per posar-les al servei dels seus objectius d’aprenentatge. És, doncs, fonamental ensenyar les estratègies de manera explícita i proposar activitats que requereixin aplicar-les i, d’aquesta manera, propiciar que les vagin incorporant i adaptant-ne l’ús al seu estil d’aprenentatge.
