Cada persona rep, processa i comunica la informació atenent les seves capacitats o característiques personals, que estan condicionades per les habilitats cognitives, emocionals i socials. En termes d’aprenentatge, aquesta circumstància és la que ens ajuda a entendre que cada alumne és diferent i que, per garantir un ensenyament de qualitat a tothom, és necessari personalitzar aquest aprenentatge.
La teoria de les intel·ligències múltiples, tot i que és força discutida, ens ajuda a adonar-nos-en. Fins i tot podem fer la prova personalment per veure-ho; per exemple, quan prenem apunts, som de fer esquemes o dibuixos?, preferim fer-ho de manera textual?, tendim a introduir símbols? Quan exposem un concepte complex, ens ajudem amb gestos, amb imatges o amb representacions gràfiques?
De la mateixa manera, les capacitats relacionades amb l’aprenentatge poden variar d’un alumne a l’altre i, a més, estan condicionades per circumstàncies sociofamiliars. Per exemple, l’origen, els anys d’escolarització, l’ajuda que poden rebre a casa… El nostre sistema és inclusiu i ha de garantir la igualtat d’oportunitats per a tot l’alumnat i aspirar a l’èxit de tots. Una manera de buscar aquesta equitat és aplicant el Disseny Universal de l’Aprenentatge (DUA), per oferir múltiples canals de recepció d’informació i de comunicació i així adaptar l’actuació didàctica a la diversitat de l’aula.
Si, a més, tenim en compte que en el cas d’alguns alumnes caldrà adaptar el grau d’exigència i que tot l’alumnat, en major o menor grau, necessitarà que li proporcionem ajuda, estarem practicant un ensenyament inclusiu, que permetrà a tot l’alumnat del grup obtenir l’èxit acadèmic més alt possible, dins les seves potencialitats.
