Presentació digital de la ponència
Proposta de treball suggerida per la ponent amb l’objectiu de desenvolupar la proposta en centre.
Recordeu que per poder certificar cal presentar una proposta dels cinc seminaris que heu triat.
CONTINGUTS DE LA PONÈNCIA
El benestar emocional és la conseqüència de l‟expressió d‟una sèrie de capacitats humanes que desenvolupades de manera conjunta ens proporcionen una vivència de la nostra vida agradable, plena, amb satisfacció i sentit.
És a dir, tal com ens indiquen les ciències del benestar (Seligman, 2017), malgrat que no hi ha una mesura única a través de la qual definir el benestar, sí que hi ha una sèrie d’elements mesurables i reals, que hi contribueixen.
Tothom sembla estar dacord que el benestar és un valor important a aconseguir. Tanmateix, quan ens fixem en la realitat educativa ens trobem amb grans dificultats per invertir temps i recursos en el desenvolupament de les competències socioemocionals que ens el facilita. En aquest objectiu situem l’educació emocional.
El constructe pedagògic de l’educació emocional té com a propòsit desenvolupar les competències emocionals de l’alumnat. Aquestes, malgrat no comptar amb un espai específic dins del currículum de les nostres lleis educatives, són considerades imprescindibles per adaptar-nos de manera reeixida en els aspectes més significatius de la vida de les persones. Educar les emocions és educar per a la vida i donar l’oportunitat al nostre alumnat d’establir una relació positiva i de creixement amb els processos emocionals, amb ells mateixos, amb els altres i amb la seva vida.
A continuació explicarem com l’educació emocional ens pot ajudar a convertir les escoles en un espai de salut i benestar emocional si treballem el desenvolupament emocional de l’alumnat. Per això utilitzarem el model de competències emocionals del GROP de la Universitat de Barcelona (Bisquerra, 2000).
Aquest model s’organitza a través de cinc competències emocionals i totes tenen un paper significatiu en la construcció del benestar tal com veurem a continuació.
La consciència emocional, la regulació emocional i benestar
Un dels requisits del benestar és aconseguir que a la nostra vivència emocional, les emocions agradables que experimentem, tinguin un pes específic superior al que tenen les emocions desagradables. Per acompanyar el nostre alumnat en aquest propòsit els haurem d’ajudar a:
– Ser conscients de les emocions que experimenten, anomenar-les i etiquetar-les.
– Descobrir la causa de les seves emocions i destriar si l’estat emocional que els acompanya en un moment determinat els apropa o els allunya dels objectius.
– Ser conscients de les emocions que experimenten els altres i acollir-les de manera empàtica.
– Plantejar-se si el propi estat emocional necessita ser regulat.
– Posar en marxa estratègies de regulació emocional per regular les emocions desagradables.
– Generar emocions i estats agradables d’ànim.
En aquest sentit, podem utilitzar: estratègies com els mesuradors d’estat d’ànim, el treball del vocabulari emocional; estratègies d’aquietament com ara la relaxació, les visualitzacions, la meditació i les respiracions conscients; la proposta d’activitats pensades per generar i compartir emocions agradables.
L’autonomia emocional i el benestar
Aquesta competència emocional treballa un altre dels elements que ens condueixen al benestar: la nostra capacitat per reconèixer les nostres fortaleses i expressar-les. Aquest procés, clau en la construcció d’una autoestima positiva, requereix un autoconeixement a través del qual el nen/a és capaç de veure-hi en ell/a i en els altres aquelles fortaleses que en ser expressades es converteixen en una experiència que aporta de satisfacció o sentit. L’objectiu final és que l’alumnat comprengui que “no és perquè fa coses” sinó “que fa coses perquè És”.
En aquest sentit, algunes de les accions que podem posar en marxa són:
– Acompanyar el nostre alumnat en el descobriment de les seves fortaleses i virtuts.
– Ajudar-los a implicar-se en activitats on expressin les fortaleses.
– Promoure l’admiració i la inspiració a través de les fortaleses dels altres.
– Realitzar feines sobre les fortaleses dels diferents membres de la família.
– Ajudar a apreciar la diferència entre els uns i els altres a nivell de fortaleses.
– Pensar en família cada dia sobre tres coses que ens hagin sortit bé.
– Connectar amb la gratitud.
La competència social i benestar
Encara que popularment es diu que per viure amb benestar calen tres elements (salut, diners i amor) només la tercera ha estat confirmada de manera constant i inequívocament per la investigació com un factor condicionant de la salut i el benestar emocionals. Som éssers socials i en conseqüència no només necessitem les relacions personals per ser feliços sinó que la manca d’aquestes ens fa profundament infeliços. La competència social treballa la relació de l’alumnat amb els altres. En concret, explora tots aquells recursos i estratègies que permeten establir vincles profunds i genuïns amb els altres i la seva capacitat per teixir xarxes socials de suport al seu voltant.
En aquest sentit, són estratègies d‟aquesta competència emocional: el treball de l‟assertivitat, la resolució de conflictes, el respecte, la comunicació expressiva i receptiva i l’escolta activa, entre d‟altres.
Les competències per a la vida i el benestar
El model que ens guia en la relació entre el benestar i el desenvolupament emocional ens planteja una competència que treballa el benestar de manera explícita. Aquesta competència se centra en desenvolupar un altre dels elements del benestar: construir una vida significativa guiada per objectius i propòsits que orientin els nostres passos i dotin de sentit la nostra existència. L’objectiu és ajudar l’alumnat a escollir bons objectius i a capbussar-se en el procés de viure’ls amb entrega i compromís. Avui sabem que aquest procés ens omple de benestar. Al final del procés pretenem que l’alumnat entengui que el benefici més gran d’implicar-se en un repte és la persona en què es convertirà. Una persona més útil i lluminosa que podrà aportar valor i benestar al seu entorn.
Sense cap mena de dubte, tenir cura de la salut i el benestar emocional és un propòsit que ens interpel·la a tots. Són moltes les accions que podem dur a terme a casa i a les escoles per treballar-ho. La primera d’elles consisteix en ser sempre nosaltres allò que volem veure en en el nostre alumnat. D’aquesta manera l’escola, conjuntament amb la família, es converteixen en el veritable motor del desenvolupament emocional i humà dels infants i el jovent i, en conseqüència, en un exemple d’aquest benestar actiu i compromès del que parlàvem a l’inici de l’article.
Bisquerra, R. (2000). Educación Emocional y Bienestar. Barcelona: Praxis.
Seligman, M. (2017). La vida que florece. Barcelona: Ediciones B
