Xarxes Territorials de Transformació Educativa

 

Les xarxes s’han convertit avui en la forma organitzativa més important del nostre temps, donant un nou gir a l’activitat de la societat en general i dels centres escolars en particular.

La proposta del treball i aprenentatge en xarxa suposa una manera de concebre i de practicar l’educació que supera l’antic paradigma fonamentat en la segmentació, l’acumulació i l’especialització. El treball en xarxa representa un esforç important que requereix un alt nivell de cooperació i col·laboració, també institucional i que, sens dubte, ha de comportar un reconeixement i un paper actiu per part de tots els elements i actors que formen part de la xarxa educativa.

Les xarxes educatives són estructures intencionals, amb interessos-objectius comuns en què tots els seus membres tenen la possibilitat de treballar i responsabilitzar-se en igualtat, oferint un entorn per exercir el lideratge i la responsabilitat compartits. Això genera una gran cohesió de grup que incrementa la confiança, així com un enfortiment de relacions satisfactòries.

Els canvis significatius en les escoles requereixen una combinació equilibrada d’estímul, suport i exigència, a més d’una estratègia planificada. Les xarxes d’aprenentatge són una bona alternativa per integrar esforços, recursos i plans conjunts. Esdevenen així entorns de coneixement que ajuden als participants a desenvolupar les seves competències col·laborant i compartint informació. Són  espais on l’avaluació pren un paper clau perquè incorporen eines i estratègies d’avaluació tant del procés com de l’assoliment d’objectius a partir de l’anàlisi de les evidències de millora recollides. Alhora, permeten la transferibilitat a altres realitats diferents.

Els principis que orienten el treball i aprenentatge en xarxa són:

  • Objectius comuns. Els objectius de la xarxa han estar alineats amb els objectius i interessos particulars de cadascuna de les organitzacions, han d’estar inclosos, en tot o en part. El treball en xarxa és comunicació i cooperació per a l’acció. L’objectiu estratègic de la xarxa és obtenir un valor global que supera la suma dels valors de les parts i expandir de manera més eficaç la qualitat i la innovació educatives.
  • Innovació educativa. El treball en xarxa trenca la linealitat del procés educatiu i diversifica les possibilitats d’aprenentatge a través de les interaccions entre les parts que generen múltiples inputs i motivacions.
  • Horitzontalitat. Les relacions i la presa de decisions entre els col·lectius i associacions que treballen en xarxa són “entre iguals”.
  • Pertinència participativa i compromís. En una xarxa no serveix enviar representats ni contribuir a les despeses, si no tenim implicació efectiva i participació activa. S’assumeix responsabilitat i risc, és a dir, ens fem solidaris amb el projecte col·lectiu.
  • Autonomia i relació entre les parts. Els col·lectius i associacions que treballen en xarxa tenen plena autonomia per decidir envers el desenvolupament de les seves tasques particulars. El funcionament és descentralitzat.
  • Flexibilitat organitzativa i adaptabilitat. La xarxa no és una finalitat sinó un mitjà per aconseguir els nostres objectius comuns i, per això, permet una adequació sempre que sigui necessari.
  • Comunicació. La comunicació recíproca, el diàleg permanent i l’intercanvi d’idees, són essencials.
  • Construcció i gestió col·lectiva del coneixement. El coneixement i la informació no es reserva per uns quants, no s’amaga, es comparteix. 
  • Avaluació i aprenentatge permanent. Aprenem de la pròpia experiència, de la pròpia pràctica. I no parem d’aprendre.
  • Transferència i apoderament de les parts. El treball en xarxa ha de tenir impactes en diversos àmbits dels centres que hi participen, en el perfil competencial dels docents, en la qualitat de l’educació que reben els alumnes i en l’entorn.

 

El Departament d’Educació promou un model de transformació i millora del sistema educatiu que integra el conjunt de les xarxes de transformació educativa de tots els territoris amb la intenció de compartir i assumir el compromís de treballar cooperativament amb tots els agents que participen i donen suport als centres que volen iniciar, mantenir o consolidar processos de canvi i transformació, i que afavoreixen l’aprenentatge i promouen una experiència educativa de qualitat per a tot l’alumnat.

 

Finalitat de les Xarxes de Transformació

 

Les finalitats de les Xarxes Territorials de Transformació Educativa són les següents:

  • Impulsar estratègies de desenvolupament professional del professorat, el treball en xarxa, la formació en el centre, la transferència i l’avaluació de l’impacte de la formació permanent.
  • Dissenyar estratègies de suport i acompanyament als centres i al professorat que fomentin el treball en xarxa i el desenvolupament professional dels docents i afavoreixin la millora dels processos d’ensenyament i d’aprenentatge.
  • Planificar, implementar i coordinar xarxes de transformació educativa d’àmbit territorial o local, amb la participació dels serveis educatius i en col·laboració amb altres agents educatius, per a la millora dels centres i l’aprenentatge de l’alumnat.

Per desenvolupar aquest model de transformació i millora, les Xarxes de Transformació Educativa han de poder crear una bastida de reflexió que apoderi cada centre educatiu per emprar la indagació com a procés de canvi i de millora del Projecte Educatiu de Centre, repensant propòsits, metodologies i mesures d’assoliment d’aprenentatges des d’una organització escolar autònoma i en xarxa, amb capacitat d’actualització continua i oberta a l’entorn. 

Així mateix, les xarxes han de poder generar una cultura pedagògica de treball cooperatiu entre centres que respecti les individualitats i, alhora, condueixi al creixement compartit i la creació de coneixement mitjançant l’aprenentatge en xarxa tot compartint els procediments i les estratègies formatives.

Per últim, s’ha de sistematitzar un model reflexiu a partir de la indagació per generar un sistema que, mitjançant la cultura del procés transformador i del treball col·laboratiu, apoderi els centres en una espiral continua de millora.

 

Objectius

 

Els objectius de les Xarxes Territorials de Transformació Educativa són:

  1. Sensibilitzar els centres en la urgència de reflexionar sobre la necessitat de transformar els propòsits educatius dels centres fent especial atenció a les 7 dimensions de la transformació; desenvolupament personal i social, acompanyament a l’aprenent, personalització dels aprenentatges, organització i gestió flexible de centre, ecosistema educatiu en els aprenentatges, metodologies d’aprenentatge per a la vida i cultura avaluativa com a motor d’aprenentatge i de transformació educativa. 
  2. Proporcionar eines estandarditzades d’indagació de processos perquè cada centre pugui definir el seu propi horitzó de millora i generar canvis de transformació educativa i de millora contínua.
  3. Afavorir aprendre entre iguals compartint objectius, procediments i estratègies i fomentant la construcció col·laborativa de coneixement mitjançant l’aprenentatge en xarxa.
  4. Crear instruments de gestió, indagació i avaluació contínua, de recollida d’evidències i de difusió del nou coneixement de transformació educativa.
  5. Dotar cada territori del caràcter, la formació i l’autonomia suficient per a mantenir la cultura del treball en xarxa amb la implicació i complicitat de la comunitat educativa, dels serveis educatius i dels municipis.

 

Aquests 5 objectius es poden englobar en 3 grans propòsits de les Xarxes Territorials de Transformació Educativa:

  1. SENSIBILITZACIÓ,
  2. REFLEXIÓ (identificació i autoconsciència)
  3. APRENENTATGE (presa de decisions, cultura pedagògica)

Aquesta reflexió i la reflexió metacognitiva permeten promoure i emprendre actuacions que possibilitin als centres iniciar la transformació educativa des de la CULTURA PEDAGÒGICA de treball cooperatiu entre centres amb objectius transformadors, respectant les singularitats i afavorint el creixement compartit.

 

 

L’objectiu de cada xarxa territorial parteix dels interessos individuals que defineixen les persones representants de cada centre. Per crear un espai de treball compartit cal que entre tots s’exposin aquests interessos, es contrasti i s’arribi a un acord entre tots per definir el/els objectius en els que indagar anualment en la Xarxa.

Els propòsits d’aprenentatge de les Xarxes Territorials de Transformació Educativa es poden seqüenciar de manera acrònica seguint l’esquema següent:

 

 

Propòsit 0: Eina d’Autoconeixement de Centre

  1. Presa de contacte amb l’eina
  2. Reflexió general a través dels descriptors i les dimensions
  3. Presa de consciència de la realitat del propi centre
  4. Autodiagnosi del centre

 

Propòsit 1: Escollir un descriptor de treball 

  1. Identificació individual del descriptor més adequat per a  l’enfocament del centre
  2. Posada en comú, argumentació i negociació
  3. Consens i arribada a acords

 

Propòsit 2: Anàlisi del descriptor

  1. Què? (paraules clau, significats, llenguatge compartit)
  2. Per què? (Implicacions, fonaments i conseqüències)
  3. Com? (Dimensions, organització i metodologia)

 

Propòsit 3: Antecedents (oportunitats, fortaleses i necessitats)

  1. Reconeixement en el propi centre
  2. Posada en comú

 

Propòsit 4: Finalitats i objectius

  1. Concreció en el propi centre
  2. Creació compartida a la xarxa
  3. Reconeixement de palanques de canvi col·lectiu

 

Propòsit 5: Pla de treball (mirada de centre i mirada de xarxa)

  1. Relació amb les accions de centre (PGA, Programes innovació, línies actives de treball)
  2. Encaix individual en el col·lectiu (Mirades polièdriques)
  3. Estratègies de treball compartit

 

Propòsit 6: Pilotatge al centre

  1. Transferència a l’equip pedagògic
  2. Aplicació i desenvolupament (recollida d’evidències)
  3. Amic crític a la XTTE sobre les evidències, contrast
  4. Propostes de millora

Aquest és un propòsit iteratiu que permet aprofundir en la transformació educativa del centre des del descriptor escollit, però també des de les experiències i la mirada crítica dels altres centres de la xarxa o en paral·lel amb altres focus de transformació, per exemple, vehiculats a través de l’acompanyament de la persona facilitadora, buscant elements que els relacionin i oportunitats per desenvolupar una mirada polièdrica de la transformació educativa al centre.

 

Propòsit 7: Impacte al centre (què esdevé cultura de centre?)

  1. Anàlisi de la millora de la qualitat educativa
  2. Incorporació al projecte educatiu de centre
  3. Seguiment i revisió
  4. Noves propostes de canvi

Les noves propostes de canvi impliquen emprendre de nou el propòsit 1 amb un nou descriptor de l’Eina d’Autoconeixement de Centre per tal d’avançar en els processos de transformació educativa.

 

Organització de les Xarxes

 

Les Xarxes Territorials de Transformació Educativa pretenen donar resposta a les necessitats de canvi i de millora de cada centre a partir del treball reflexiu realitzat en petites xarxes del territori i des d’una mirada sistèmica, entenen el centre com a unitat que aprèn des d’una visió holística. 

L’estructura organitzativa que permet desenvolupar el programa de Xarxes Territorials de Transformació Educativa consisteix en:

 

L’equip Motor del Laboratori

L’Equip Motor del Laboratori té les funcions de disseny i coordinació de l’entramat de les diferents xarxes territorials. Està integrat pels representants de cada un dels serveis territorials i del Consorci d’educació de Barcelona, inspecció i del personal del Servei d’Innovació, Xarxes i Serveis Educatius que coordina el Laboratori de Transformació Educativa. 

Les funcions d’aquest equip són:  

  • Elaborar el marc que regula el treball en xarxes territorials de transformació.
  • Definir un model de xarxa singular i sostenible per al conjunt de centres de cada territori que doni resposta a la necessitat del treball en xarxa entre centres.
  • Analitzar la continuïtat o incorporació dels centres a les xarxes territorials.
  • Promoure la participació dels centres a les Xarxes Territorials de Transformació Educativa de llur servei territorial. 
  • Establir un espai de coordinació entre territoris que afavoreixi la cooperació i l’aprenentatge mutu. 
  • Elaborar instruments eficaços per a l’autoavaluació del model de xarxa territorial de transformació educativa.

 

L’equip de dinamització de Xarxes

L’equip de Dinamització de Xarxes està integrat per les persones coordinadores del Laboratori i les persones referents de xarxes de transformació educativa que dinamitzen les xarxes de cadascun dels Serveis Territorials i del Consorci d’Educació de Barcelona.

Les funcions d’aquest equip són:

  • Elaborar els criteris per regular l’organització i el funcionament de les xarxes de transformació educativa.
  • Definir una estratègia de suport a les xarxes a partir del coneixement de les diverses eines, instruments i metodologies de treball emprades per les diferents xarxes existents, amb un enfocament flexible i adaptable a les necessitats dels centres.
  • Dissenyar els plans anuals de treball de les xarxes, desenvolupament dels objectius i proposta de visita/experiència del centre acollidor.
  • Concretar dinàmiques i estratègies metodològiques a partir de la definició del pla de treball.
  • Preparar les sessions de manera conjunta tot proporcionant eines a les persones dinamitzadores per a cada xarxa del seu territori.
  • Elaborar la proposta unificada de treball amb els centres.

 

Les Xarxes territorials que es coordinen en l’equip de dinamització de xarxes són:

      • Xarxes que porten una trajectòria de coordinació entre dinamitzadores des d’abans del 2020: Tarragona, Terres de l’Ebre, Girona i Lleida.
      • Xarxes de nova creació que s’incorporen a aquest espai de coordinació: Maresme Vallès Oriental, Catalunya Central, Baix Llobregat i Barcelona Comarques.
      • Xarxes de la Ciutat de Barcelona (Consorci d’Educació de Barcelona), Xarxes pel Canvi (XxC) que, tot i mantenir una estructura i organització pròpies, comparteixen finalitats i objectius posant el focus en la transformació educativa dels centres a través de l’aprenentatge en xarxa.

Les xarxes educatives del Vallès Occidental són convidades a l’equip de dinamització de les Xarxes Territorials de Transformació Educativa i els Serveis Territorials del Vallès Occidental formen part de l’Equip Motor del Laboratori de Transformació Educativa juntament amb la resta de serveis territorials.

 

Funcionament de les Xarxes Territorials de Transformació Educativa

 

L’eix vertebrador de la transformació educativa té 3 principis que regeixen el seu disseny i la seva estructura al Laboratori, a les Xarxes territorials de transformació educativa i al Programa d’innovació d’Acceleració: 

AUTONOMIA de centre, per ajustar-se a la realitat i a les necessitats de transformació i de millora de cada centre.

DESCENTRALITZACIÓ per donar resposta a la singularitat dels territoris i adaptar-se a les diferents particularitats territorials. 

CORRESPONSABILITAT amb els serveis territorials en el disseny i en el retiment de comptes, per assolir els objectius de manera eficient i efectiva.

 

Existeix una relació estratègica entre el Programa, les Xarxes i el Laboratori per accelerar l’efecte transformador que impacti al màxim nombre de centres, on les Xarxes de Transformació esdevenen l’espai de cooperació entre centres de diferent tipologia i de diferent trajectòria en els propòsits de canvi; aquells que volen iniciar un procés de transformació educativa i aquells que encara no s’han plantejat la necessitat de transformar-se.

 

El treball en xarxa forma part, així, del DNA del Laboratori i del Programa d’Acceleració, en petit i gran grup, per territori, per moment de transformació educativa, i per objectius de transformació. És per això que les Xarxes Territorials de Transformació Educativa han de formar part inherent del binomi Laboratori – Programa, alhora que ha de poder crear sinergies i mecanismes de col·laboració amb estructures preexistents de treball en xarxa per poder fer arribar la transformació educativa al màxim de centres.

 

 

Seguiment, avaluació i prospectiva

 

L’avaluació de les xarxes té per objectiu generar dades i evidències que permetin valorar el treball de les xarxes i la seva transferència als centres participants. A més, s’ha d’avaluar la participació i la implicació de les diferents persones dinamitzadores, així com el seu impacte en l’entorn proper.

Cada xarxa ha de disposar d’un model d’avaluació, amb objectius operatius, criteris i indicadors que permeti valorar de quina manera les xarxes educatives contribueixen a la millora dels aprenentatges de l’alumnat. En aquest sentit, agafem com a referència l’Eina d’Avaluació Dinàmica de les Xarxes. Les avaluacions han de ser participatives per garantir la implicació dels centres i dels docents i han de proporcionar les dades i evidències necessàries per a la presa de decisions individuals i col·lectives dels participants.

S’avaluaran els següents aspectes:

  • Sobre la sensibilització als centres i la necessitat de reflexionar sobre el mètode transformador:
    • Grau d’implicació mantinguda en el temps.
    • Aprofundiment en la indagació individual i col·lectiva.
  • Sobre l’apoderament en l’ús d’eines estandaritzades d’indagació de processos:
    • Impacte en els processos transformadors de cada centre assistents a les xarxes.
    • Valoració de l’equip pedagògic respecte el progrés en el bon ús de la indagació dins del centre com a mètode d’avaluació del PGA. 
  • Sobre l’aprenentatge en xarxa compartint objectius, procediments i estratègies i fomentant la construcció col·laborativa de coneixement:
    • Grau d’implicació i coordinació entre els centres que constitueixen la xarxa.
    • Participació i generació de sinergies i aliances entre centres i amb agents del territori.
    • Impacte del treball col·laboratiu.
  • Sobre la creació d’instruments de reflexió, del recull d’evidències i d’eines de validació: 
    • Evidències recollides dels centres de les diferents xarxes.
    • Recull i transferència d’instruments, eines  i evidències.
  • Sobre la singularitat i la sostenibilitat de les xarxes de cada territori: 
    • Valoració de les dinamitzadores i propostes de millora i continuïtat.
    • Valoració  dels centres propostes de millora i continuïtat.
    • Creació d’un codi que ha de ser transferible per a noves xarxes que es generin al territori.