Actualment és investigador del Grup de Recerca en Interacció i Influència Educativa (GRINTIE) i profesor associat de la Universitat de Barcelona i la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya. Els seus interessos de recerca es relacionen amb les trajectòries personals d’aprenentatge, els processos d’atribució de sentit i les estratègies de personalització de l’aprenentatge escolar.
En Antonio Membrive ens comparteix la seva presentació digital:
A continuació podeu accedir a la proposta de reflexió pedagògica i d’implementació en centre:
CONTINGUT DE LA PONÈNCIA:
- Per què connectar el dins i el fora de l’escola?
Les transformacions tecnològiques, econòmiques, polítiques, socials i culturals que han tingut lloc les darreres dècades han canviat qualitativament l’escenari en el qual les persones aprenem (Banks et al., 2007). Una de les transformacions més importants des del punt de vista educatiu és que les activitats que ofereixen oportunitats d’aprenentatge s’han multiplicat i diversificat de forma exponencial. Amb la generalització de les tecnologies digitals i internet, especialment, ha augmentat la possibilitat d’accedir a informació, agents i recursos que ens permeten aprendre des de qualsevol context “tradicional” d’aprenentatge (com els centres educatius o l’entorn familiar), alhora que s’han generat de nous (com les comunitats en línia o les xarxes socials). Una altra de les transformacions principals és que el caràcter volàtil i incert de la societat actual dificulta que puguem preveure quins són els aprenentatges indispensables per a que una persona pugui desenvolupar el seu projecte de vida social i personal (Bauman, 2007). Les competències que es consideren rellevants en un moment determinat poden no ser-ho en moments posteriors de la seva vida; al mateix temps, allò que no ha après durant l’educació bàsica, pot ser molt necessitar en un altre context i moment de la vida.
Per tot això, alguns autors i autores consideren que ens trobem davant d’una nova ecologia de l’aprenentatge (Coll, 2013), un nou ecosistema de participació on el procés d’aprenentatge no només es dóna al llarg de la vida i en qualsevol context, sinó que cal que sigui així per poder satisfer les necessitats educatives que apareguin en el futur. Ara bé, el ritme vertiginós d’aquestes transformacions ha donat poc temps als sistemes socials, i concretament al sistema educatiu, a donar resposta als reptes que ens planteja la nova ecologia de l’aprenentatge. La creixent importància dels aprenentatges que van més enllà de l’escola, acompanyada d’una capacitat limitada d’adaptació als nous temps per part del sistema educatiu, està posant en perill alguns dels principis fonamentals d’una educació de qualitat (Kumpulainen, 2014). D’una banda, es posa en risc la possibilitat de garantir l’equitat educativa, la igualtat d’oportunitats d’accés i aprofitament de diferents experiències d’aprenentatge. Si allò que s’aprèn fora de l’escola és tant important per al desenvolupament de les persones, les desigualtats socials entre famílies poden traduir-se en desigualtats educatives cada cop més acusades. D’altra banda, també es posa en risc el sentit dels aprenentatges escolars. Part de l’alumnat està manifestant els últims anys un sentiment de desconnexió entre els continguts i activitats d’aprenentatge que tenen lloc a l’escola i allò que passa i els interessa fora d’aquesta. Per afrontar aquests reptes, és necessari avançar en dues direccions: cap a una major personalització de l’aprenentatge escolar i cap a un model educatiu més distribuït i interconnectat.
Quan parlem de personalització de l’aprenentatge (Coll, 2016, 2018), ens referim a un conjunt d’estratègies educatives orientades a promoure i a reforçar el sentit i valor personal que l’alumnat atribueix als aprenentatges escolars. Aquestes estratègies no només consideren les necessitats educatives diverses de l’alumnat, sinó que incorporen la seva veu, la seva capacitat de decisió i els seus interessos. En definitiva, promouen un aprenentatge que connecta amb aspectes del passat i l’experiència personal de l’aprenent, que connecta amb la seva realitat immediata i permet interpretar-la i actuar sobre ella, i/o que connecta amb una projecció cap al futur, generant expectatives i ajudant a establir plans d’acció. Quan parlem d’una educació distribuïda i interconnectada (Coll, 2013; Engel i Membrive, 2018), ens referim a un sistema educatiu que reconeix i implica en l’educació d’infants i joves una multiplicitat d’espais, temps, actors i recursos d’aprenentatge distribuïts en una xarxa amplia i connectada de contexts socioinstitucionals: biblioteques, museus, centres culturals, centres esportius, entitats d’educació no formal, centres de salut, parcs i jardins, escoles de música i dansa, etc. (Vadeboncoeur et al., 2014) Per aconseguir avançar cap a una major personalització de l’aprenentatge i cap a una educació més distribuïda i interconnectada, doncs, és indispensable promoure pràctiques educatives que afavoreixin les connexions entre els contextos, activitats i experiències que tenen lloc dins i fora de l’escola. En altres paraules, és necessari posar les trajectòries personals d’aprenentatge de l’alumnat al centre de l’acció educativa.
- Com connectar el dins i el fora de l’escola?
“Connectar el dins i el fora de l’escola” és una expressió que sol utilitzar-se sovint, però que pot ser molt àmplia i fins i tot ambigua. Què volem dir quan parlem de connectar? Què és el que es connecta? Com es fa? Des de la nostra perspectiva, connectar el dins i el fora vol dir atendre des de l’escola a les trajectòries personals d’aprenentatge d’infants i joves, és a dir, al conjunt d’experiències d’aprenentatge que refereixen a múltiples contextos i activitats de fora del centre educatiu, i recolzar la cerca i aprofitament de noves experiències més enllà del context escolar (Erstad et al., 2009; Engel i Membrive, 2018). Considerar les trajectòries d’aprenentatge i promoure la seva construcció, doncs, ens porta a pensar en que es poden establir almenys connexions de dos tipus: 1) connexions entre les activitats i els objectius educatius de l’escola i els d’altres contextos socioinstitucionals, de l’entorn comunitari proper o llunyà (Rajala et al., 2016); i 2) connexions entre experiències subjectives de l’alumnat, en que poden relacionar el que fan i el que aprenen a l’escola amb el que fan i aprenen en altres situacions de la seva vida (Biesta, 2008). Aquest enfocament ens permet, doncs, plantejar algunes estratègies que es poden realitzar des dels centres educatius per promoure l’establiment de connexions.
Algunes estratègies de connexió són bàsiques i es donen quan el o la mestra fan explícita la relació entre allò que s’està tractant a l’escola i allò que és o serà rellevant en la seva vida quotidiana i entorn comunitari proper (Coll, 2018). Per exemple:
- Incorporar continguts d’aprenentatges culturalment sensibles i rellevants a l’entorn comunitari.
- Vincular els aprenentatges escolars amb les activitats habituals dels aprenents.
- Projectar els aprenentatges escolars cap a les activitats i contextos en que poden desenvolupar i aplicar els aprenentatges realitzats.
Aquests tipus d’esforços són molt comuns a l’aula i s’aconsegueixen quan es plantegen activitats autèntiques, partint de situacions reals o d’actualitat, quan s’exemplifica i s’evidencia la connexió entre el contingut escolar i la vida quotidiana de l’aprenent, o quan s’insisteix en per a què servirà fora de l’escola allò que estan aprenent dins.
Un altre tipus d’estratègies serien aquelles específicament dissenyades per a connectar les tasques, activitats, recursos, agents, objectius, etc., de dos o més contextos socioinstitucionals diferents (Coll, 2018). Podríem parlar bàsicament de:
- Utilitzar agents, instruments i recursos d’aprenentatge presents a l’entorn proper i a internet.
- Establir mecanismes i procediments de coordinació amb altres actors i institucions comunitàries.
Aquestes connexions entre contextos i activitats s’estableixen quan es consulten recursos d’aprenentatge en línia d’altres institucions (museus, associacions científiques i culturals, mitjans de comunicació, etc.), quan es realitzen projectes comunitaris que impliquen a l’entorn proper, o quan es participa en activitats de barri o ciutat que promouen aprenentatges similars als escolars. Per dissenyar pràctiques educatives d’aquest tipus és important pensar en quines institucions i contextos propers al centre ofereixen oportunitats d’aprenentatge al nostre alumnat; contactar-les, negociar i definit objectius d’aprenentatge compartits; i promoure activitats conjuntes que impliquin recursos i agents dels diferents contextos. A l’hora d’identificar quins contextos són potencialment interessants, es pot començar per pensar en altres activitats no-escolars que es fan al centre (temps de migdia, extraescolars, famílies, AFA…), en institucions públiques municipals (biblioteques, òrgans de govern, escoles de música, centres esportius, parcs…) i les associacions o entitats comunitàries de caràcter educatiu o cultural (centres cívics, lleure, associacions culturals, etc.).
L’últim tipus d’estratègies que ajuden a la connexió són aquelles orientades a fer reflexionar al propi alumnat sobre les seves trajectòries d’aprenentatge (Biesta, 2008) i ajudar-lo a establir subjectivament relacions:
- Identificar, conèixer i descriure experiències d’aprenentatge de fora de l’escola i connectar-les amb l’aprenentatge escolar.
- Acompanyar i recolzar l’alumnat en el seu trànsit per altres contextos d’activitat que ofereixen oportunitats d’aprenentatge.
- Promoure la reflexió de l’alumnat sobre les seves trajectòries d’aprenentatge i ajudar-lo a enriquir-les.
Principalment, aquestes estratègies es duen a terme mitjançant portafolis i diaris d’aprenentatge, cartografies i mapes, entrevistes personals o amb el propi seguiment de l’acció tutorial. Alguns dels tipus de connexions que ajuden a donar sentit als aprenentatges tenen lloc quan els i les aprenents són capaces de veure continuïtat (“el que aprenc a un context, ho continuo desenvolupant a un altre lloc”), similitud ( “el que aprenc a un context, s’assembla al que aprenc a un altre context) o aplicació (“el que aprenc a un context, em serveix pel que faig o aprenc a un altre context”). Malgrat l’interès d’aconseguir establir connexions d’aquest tipus, quan l’alumnat que participa en una activitat de reflexió refereix explícitament a la “desconnexió” en els seus aprenentatges, es pot considerar també un bon resultat d’aprenentatge, ja que ajuda al professorat a identificar dificultats a l’hora d’atribuir sentit i valor personal.
EXPLICACIÓ DEL CAS PRÀCTIC I/O EXEMPLE QUE S’HA COMPARTIT EN LA PONÈNCIA
Hi ha molts exemples de pràctiques de personalització de l’aprenentatge escolar que contribueixen a la connexió dels aprenentatges de dins i fora de l’escola de diferents maneres. D’una banda, aquestes pràctiques són molt diverses pel que fa al grau de complexitat: algunes impliquen petites accions dins de l’aula, i d’altres requereixen d’una major organització a nivell de centre, barri o ciutat. D’altra banda, també representen diferents tipus d’estratègies de connexió: algunes estan centrades en connectar contextos i activitats, principalment a partir de la coordinació amb institucions externes; i altres estan orientades a promoure la connexió entre experiències subjectives, principalment a partir d’activitats i instruments que permeten la reflexió. Per últim, les pràctiques també són diverses respecte a l’etapa a la que s’han desenvolupat: hi ha experiències tant d’educació primària com d’educació secundària i post-obligatòria. Alguns dels exemples que hem vist són:
- Projectes d’Aprenentatge-Servei en què col·laboren diferents institucions
- Sortides inicials i visites de persones externes al centre com a primera fase per plantejar projectes d’aprenentatge.
- L’organització del funcionament curricular del centre a partir de la realització de projectes amb entitats comunitàries.
- Ciutats educadores que expliciten i acrediten aprenentatges en activitats no-escolars mitjançant un sistema d’insígnies i passaports.
- Portafolis de reflexió sobre els propis aprenentatges en espais de dins i de fora de l’escola.
- Diaris personals digitals de reflexió sobre la vida quotidiana i el propi aprenentatge en diferents contexts
- Entrevistes personals en profunditat a partir dels diaris personals digitals.
- Projectes complexos que combinen elaboració de textos i cartografies orientades a la reflexió amb una gimcana participativa per la ciutat.
PROPOSTA DE TREBALL
Objectiu de l’activitat
Fer un diagnòstic de:
- les connexions entre aprenentatges de dins i fora de l’escola que ja hem establert a la nostra pràctica
- les oportunitats que tenim per sistematitzar-les i desenvolupar-les
- Les possibilitats de proposar noves activitats que promoguin les connexions.
Focus
Ens fixarem en les connexions entre aprenentatges des d’una doble perspectiva:
- Les connexions entre contextos i activitats
- Les connexions entre experiències subjectives
Tasca
- Revisar el material de diagnòstic amb diferents idees i propostes i completar-lo.
- Proposar dues activitats, una per cada tipus o nivell de connexions, que es podrien plantejar a partir del que hem detectat a l’anàlisi previ.
Nivell 1. Connexió entre contextos i activitats
- Identificació de contextos rellevants. Marqueu si hi ha algun tipus de relació establerta on es comparteixin o es negociïn objectius d’aprenentatge entre els següents contextos amb una creu (X). Marqueu amb un cercle (O) si no hi ha una relació establerta però consideres que seria possible establir-ne una.
- Temps d’acollida
- Temps de migdia/Menjador escolar
- Extraescolars o lleure dins del centre
- Famílies i/o AFA
- Ajuntament
- Centres cívics
- Entitats de lleure
- Centres i clubs esportius
- Escoles de música i dansa
- Biblioteques
- Museus
- Altres centres educatius
- Mitjans de comunicació (TV i ràdio local)
- Mitjans audiovisuals d’internet
- Casals d’avis i residències
- Hospitals i centres de salut
- Universitats
- Centres de recerca, conservació, estudi
- Parcs, jardins i carrer
- Associacions de cultura i tradició
- Laboratoris de creació
- Institucions espirituals o religioses
- Col·legis professionals
- Videojocs
- Botigues i comerços
- Comunitats online, xarxes socials i streamers
- Altre:_____________________
- Altre: _____________________
- Definició d’objectius educatius. Escriviu per a cadascun dels contextos marcats una temàtica general o competència que es podria treballar com a objectiu educatiu compartit.
- Disseny de l’activitat. Seleccioneu un dels contextos i descriu breument quin tipus d’activitat podries realitzar de manera conjunta. Penseu en quin podria ser l’impacte d’aquesta activitat per l’atribució de sentit dels aprenentatges escolars del teu alumnat.
Nivell 2. Connexió entre experiències subjectives
- Estat inicial. Què sabem dels contextos on participen, aprenen i es generen interessos per al nostre alumnat? Feu una pluja d’idees i apuntar quins contextos sabeu (o creieu) que són els més importants i interessants per al vostre alumnat. Pots partir del llistat del nivell anterior i incorporar d’altres.
- Consideració de l’experiència subjectiva. És elvnostre alumnat conscient de que té oportunitats d’aprenentatge distribuïdes en aquests contextos? Marqueu en el llistat anterior en quins contextos creus que el teu alumnat és conscient d’aprendre i en quins no.
- Disseny de l’activitat. Plantegeu i descriuviu breument una activitat que inclogui la reflexió sobre les pròpies trajectòries d’aprenentatge i que ens ajudi a descobrir: 1) altres contextos i activitats on participa el nostre alumnat i que no hem considerat, 2) la seva experiència subjectiva de realitzar aprenentatges en aquests contextos, i c) la seva experiència subjectiva de que allò que fan o aprenen en aquells contextos pot relacionar-se amb aprenentatges escolars
REFERÈNCIES
Banks, J., Au, K.H., Ball, A.F., Bell, P., Gordon, E.W., Gutiérrez, K.D., Heath, S.B., Lee, C.D., Lee, Y., Mahiri, J., Nasir, M.S., Valdés, G. y Zhou, M. (2007). Learning in and out school in diverse environments. Life-long, life-wide, life-deep. The LIFE center.
Bauman, Z. (2007). Tiempos líquidos. Vivir en una época de incertidumbre. Tusquets.
Biesta, G. J. J. (2008). Learning Lives: Learning, Identity and Agency in the Life-course: Full Research Report. ESRC End of Award Report, RES-139-25-0111. ESRC.
Coll, C. (2013). La educación formal en la nueva ecología del aprendizaje: tendencias, retos y agenda de investigación. En Rodríguez Illera, J.L. (Comp.), Aprendizaje y educación en la sociedad digital (pp. 156-170). Universitat de Barcelona. https://doi.org/10.1344/106.000002060
Coll, C. (2016). La personalització de l’aprenentatge escolar. El què, el per què i el com d’un repte indefugible. A J. M. Vilalta (Dr.), Reptes de l’educació a Catalunya. Anuari d’Educació 2015 (pp. 43-104). Fundació Bofill.
Coll, C. (Coord.) (2018). La personalización del aprendizaje escolar. Editorial Graó.
Engel, A. i Membrive, A. (2018). Contextos de actividad, experiencias de aprendizaje y trayectorias personales. En C. Coll (Coord.), La personalización del aprendizaje (pp. 19-22). Editorial Graó.
Erstad, O., Gilje, Ø., Sefton-Green, J. y Vasbø, K. (2009), Exploring ‘learning lives’: community, identity, literacy and meaning. Literacy, 43, 100-106. https://doi.org/10.1111/j.1741-4369.2009.00518.x
Kumpulainen, K. (2014). Pedagogies of Connected Learning: Adapting Education into the Twenty-First Century. En D. Hung, K. Y. T. Lim y Sh.-Sh. Lee (Eds.), Adaptivity as a Transformative Disposition for Learning in the 21st Century (pp. 31-41). Springer.
Rajala, A., Kumpulainen, K., Hilppö, J., Paananen, M. y Lipponen, L. (2016). Connecting learning across school and out-of-school contexts: A review of pedagogical approaches. En O. Erstad, K. Kumpulainen, Å.Mäkitalo, K., P. Pruulmann-Vengerfeldt y T. Jóhannsdóttir (Eds.), Learning across contexts in the knowledge society (pp. 15-35). Sense publishers.
Vadeboncoeur, J. A., Kady-Rachid, H., y Moghtader, B. (2014). Learning in and across Contexts: Reimagining Education. Teachers College Record, 116(14), 339–358. https://doi.org/10.1177/016146811411601401
