Necessitats i fortaleses dels centres del Laboratori de Transformació Educativa

 

Un total de 49 centres educatius implicats en la Transformació Educativa i que havien participat del programa Escola Nova 21 van reflexionar sobre les necessitats i fortaleses dels centres educatius, en el marc de la primera sessió de treball del Laboratori de Transformació Educativa realitzada els dies 4 i 5 de febrer de 2020, a l’Escola La Maquinista i a l’Institut Pau Claris de Barcelona.

El 45,8% d’aquests 49 centres són d’Educació Infantil i el 35,4% eren centres d’Educació Secundària, procedents de tots els territoris en diferent proporció:

Els objectius de la sessió de treball van ser:

  • Posar de manifest aquells aspectes que en els últims anys han esdevingut fortaleses i han contribuït al progrés cap a la transformació del centre.
  • Detectar quines són les necessitats de creixement que manifesten els centres consultats per a seguir avançant en la transformació educativa.

Els àmbits d’anàlisi de les necessitats i fortaleses que tenen el centres participants responen a les 7 dimensions de l’Eina d’Autodiagnosi de CentreLes 7 dimensions són:

  1. Propòsit i plantejament alineat amb els objectius de desenvolupament sostenible 
  2. Acompanyament i orientació 
  3. Metodologies d’aprenentatge competencial i organització flexible 
  4. Desenvolupament personal i social 
  5. Avaluació 
  6. Aprenentatge personalitzat 
  7. Organització i gestió del centre

Les necessitats de creixement

Els centres consultats reconeixen necessitats de creixement sobretot en les dimensions Metodologies d’aprenentatge (23,8%), Organització i gestió (23,8%) i Avaluació (20,0%):

 

Dimensió Metodologies d’aprenentatge

38 aportacions en les que els centres demanen voler aprofundir en el coneixement de metodologies actives:

    • tenir més coneixement de la metodologia de treball per projectes (ABP, APS,…),
    • conèixer metodologies actives que promouen l’aprenentatge competencial, i
    • desenvolupar estratègies d’aprenentatge cooperatiu.

Els centres posen el focus en diferents metodologies en funció de l’etapa educativa considerada. Així, a l’Educació Infantil es parla d’ambients i de capses d’aprenentatge, principalment. A l’Educació Primària els centres s’interessen pels projectes globalitzats i la gamificació), i a l’Educació Secundària se centres sobretot en les STEAM i el treball específic de llengües. En tots els casos, s’observa un interès especial en l’aprenentatge servei i en el treball cooperatiu.

Dimensió Organització i gestió

Els centres mostren una preocupació generalitzada sobre com han de ser els espais i com s’ha d’organitzar el temps de treball dels docents:

    • com fer sostenible l’alt grau d’implicació dels equips docents que treballen a favor de la transformació,
    • com organitzar el temps de treball de les persones implicades,
    • la integració i organització del temps d’esbarjo,
    • el redisseny i reorganització dels espais, i
    • el coneixement d’estratègies de gestió i organització de l’aula.

Dimensió Avaluació

Les necessitats que més posen de manifest els centres en la dimensió avaluació són:

    • aprofundir en l’avaluació competencial,
    • com fer un millor seguiment de l’evolució de l’alumnat,
    • quines eines es poden utilitzar per a avaluar (rúbriques, bases d’orientació, carpetes d’aprenentatge,…), i
    • de quina manera es comuniquen els progressos a la família (informes trimestrals).

Dimensió Aprenentatge personalitzat

Els centres posen de manifest la necessitat de:

    • dissenyar pràctiques que afavoreixin els itineraris, i
    • plans de treball individualitzats de l’alumnat.

Les fortaleses del centre

Com en el cas de les necessitats, els centres reconeixen com a fortaleses especialment allò que té a veure amb la dimensió Metodologies d’aprenentatge (37,9%). Aquesta coincidència mostra l’interès i la reflexió crítica que els centres fan entorn els aspectes metodològics i pedagògics en general:

Dimensió Metodologies d’aprenentatge

La gran majoria de centres menciona tenir coneixement i utilitzar diferents metodologies actives com:

    • el treball globalitzat i per projectes,
    • el treball cooperatiu,
    • el treball per ambients, per tallers i per comunitats d’aprenentatge

Tots els centres participants valoren com a fortalesa amb capacitat transformadora el creixent protagonisme de les metodologies actives.

Dimensió Propòsit i plantejament alineat amb els objectius de desenvolupament sostenible

Els centres se senten satisfets d’haver adquirit, amb el pas dels anys, un sentit compartit de visió cap al canvi:

    • equips convençuts, units, compromesos i implicats en un mateix objectiu, i 
    • nou model pedagògic recollit al PEC, i actuacions concretes en els PGA.

El fet de compartir una mateixa visió vers el canvi i partir d’un propòsit comú per part de tot l’equip pedagògic ha resultat, segons els centres, fonamental per crear un clima proactiu en la transformació educativa del centre.

Dimensió d’Organització i gestió

Els centres fan diverses aportacions que fan referència a models d’organització del centre que han col·laborat a la transformació tals com:

    • la integració de l’espai migdia,
    • els horaris flexibles,
    • la codocència, i
    • la multidocència.

Els centres valoren molt positivament la codocència com una pràctica decisiva per canviar el paradigma d’organització de l’aula, perquè implica un major treball col·laboratiu per part de l’equip docent i interpel·la directament al rol que juga el docent a l’aula.

Conclusions

A partir de les aportacions realitzades pels centres consultats es poden recollir les següents conclusions:

    • L’ús de metodologies actives, l’avaluació, la personalització dels aprenentatges i la codocència i el treball en equip cohesionat són els principals instruments de transformació educativa.
    • Establir moments de reflexió entorn al propòsit de centre des de plantejaments alineats als objectius de desenvolupament sostenible, i promoure l’acompanyament docent des d’una visió compartida que contribueixi a un major sentit de pertinença són estratègies essencials en el desenvolupament de processos de transformació educativa al centre.
    • Posar l’alumnat al centre de tota l’activitat afavoreix una major connexió amb els seus propis interessos i una major motivació i implicació, i ha de ser un dels principals objectius del centre.
    • Esdevé necessari reflexionar sobre l’organització i la planificació de l’equip docent (recursos materials i personals, espacials i temporals) i estar disposat a fer grans canvis. Per a això, és de gran utilitat considerar centres educatius amb bones pràctiques en aquest àmbit que serveixin de modelatge per a centres que manifesten la necessitat de millora i establir un sistema de visites o estades.
    • Malgrat el convenciment de l’ús de metodologies actives, els centres escolars no acaben de veure la manera com concretar l’acompanyament dels alumnes en el seu procés d’aprenentatge així com el fet d’ajudar-los a prendre consciència d’aquest.
    • L’aprenentatge en xarxa dels centres compartint incerteses, experteses i experiències d’èxit a través de conferències, workshops, diàlegs o jornades formatives ajuden als centres educatius a establir millores en les seves pràctiques educatives.
    • En el nou paradigma educatiu i per donar resposta a una societat en constant canvi, l’aprenentatge entre iguals és més necessari que mai.

 


 
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>