El 12 de novembre té lloc la XVIII Jornada de Qualitat a l’Ensenyament, organitzada en el marc del Programa de qualitat i millora contínua (PQiMC). El programa d’aquesta XVIII Jornada pretén posar el focus en la importància que té la gestió dels resultats als centres educatius. Les organitzacions han de ser capaces de desenvolupar estratègies per fer-la més àgil per tal d’ajudar a la consecució de bons resultats sostinguts en el temps.
En aquesta Jornada s’hi ha inscrit un miler de participants distribuïts en 66 taules simultànies on es comparteixen bones pràctiques educatives i de gestió. El Laboratori de Transformació Educativa participa a la Taula 50 “7 dimensions per transformar el centre” amb l’objectiu de compartir experiències reeixides en organització i gestió flexible del centre, desenvolupament personal i social, acompanyament a l’aprenent, personalització dels aprenentatges, metodologies d’aprenentatge per a la vida, ecosistema educatiu en els aprenentatges, i cultura avaluativa per autoregular l’aprenentatge i la transformació educativa. L’Oscar Altide Crespo, Director de l’Institut Quatre Cantons de Barcelona, l’Anna Salvans Casas, Cap d’Estudis de l’IE Barnola d’Avinyó, i el Jordi Cabanes, Director de l’Escola Cinta Curto de Tortosa exposen les seves experiències i dialoguen entre ells amb la mirada i la participació d’altres persones representants dels centres assistents a la taula del work-cafè: l’Institut Rocagrossa de Lloret de Mar, el CFA Els Tarongers de Mataró, el CFA Manuel Sacristán de Barcelona, l’Escola Capacitació Agrària del Solsonès a Olius, l’Institut Guindàvols de Lleida, l’Escola de Capacitació Agrària de Tàrrega, el Col·legi Joan Pelegrí de Barcelona, i l’Ins Mare de Déu de la Mercè de Barcelona. Disposeu de la presentació digital de les ponències al document següent:
Després de les ponències, els participants han obert el diàleg a través de la pregunta COM VOLEM QUE SIGUI L’ESCOLA PER ESDEVENIR MOTOR DE CANVI I SITUAR L’ALUMNE AL CENTRE?
Són elements destacats dels diàlegs la personalització dels aprenentatges, els objectius de desenvolupament sostenible, els projectes globalitzats, el contrast de les competències i l’itinerari d’aprenentatge seleccionat per l’alumne, les franges de treball per projectes, l’aprenentatge multinivell i l’aprenentatge en l’entorn educatiu.
Els assistents constaten que la interacció entre alumnes de diferents nivells és molt enriquidor, ja sigui en tota la jornada o en determinades franges. També valoren com a essencial obrir el centre en un ecosistema educatiu que implica estendre l’aprenentatge a l’entorn, amb la participació d’agents educatius, socials i empresarials.
També es constata que la transformació educativa no es fa a través de petits canvis o millores. És necessari promoure un canvi a gran escala que doni resposta a un nou paradigma educatiu: sense llibres de text, connexió digital de tots els alumnes, taules organitzades en rotllana, aprenentatge no compartimentat… estratègies d’un centre que aposta per processos de transformació educativa.
En equips pedagògics molt alineats en la necessitat de transformar-se, l’equip directiu esdevé el motor de canvi. Però, en un centre amb reticències i pors, esdevé molt útil la creació d’un equip impulsor format per docents de l’equip pedagògic que, des d’un lideratge transformacional, impulsin els processos de transformació educativa al centre.
Podeu accedir a la gravació sencera del work-cafè al vídeo següent:
