IE Josep Maria Xandri (Sant Pere de Torelló) – Espais de lliure circulació: què, qui, com, quan i per què?

Presentem el centre i el seu context

L’Institut Escola Josep Maria Xandri és un centre de poble. Sant Pere de Torelló és el municipi que l’acull. És un municipi d’uns 2500 habitants. Es troba situat a la comarca d’Osona dins la província de Barcelona. És un centre públic, d’una sola línia amb uns 258 alumnes aproximadament. Actualment hi ha un 13,5% d’alumnes d’altres nacionalitats, sobretot magrebina.

L’escola es defineix com una escola aconfessional, oberta i amb el català com a llengua vehicular. El projecte educatiu es basa en aquests pilars fonamentals: els 4 pilars de l’educació, els 7 principis de l’aprenentatge, els principis neuroeducatius i els ODS. El centre treballa per les finalitats següents: pensament crític, col·laboració, pensament creatiu, gestió del canvi i comunicació.

El centre té una realitat socioeducativa de l’entorn immediat a tenir en compte: ens trobem davant de famílies amb un nivell cultural mitjà i nivell mitjà de recursos econòmics exceptuant un 14% d’alumnes que es troben en un nivell cultural i econòmic molt baix (llindar de pobresa). L’Institut Escola està situada en un poble petit fet que beneficia els desplaçaments a peu o amb bicicleta i l’accés fàcil i proper a la muntanya mitjana, contrarestant que al ser un poble petit d’interior el transport públic no és prou freqüent i la gent disposa de mitjans de transport privat per desplaçar-se. Com s’ha especificat el poble té força equipaments municipals que gràcies a convenis amb l’ajuntament el centre utilitza de forma habitual (gimnàs, pavelló, piscina, sales polivalents, …). Un 32% dels/les alumnes fan ús del menjador de l’escola. S’ofereix el servei bon dia de 8 a 2/4 de 9 i, malgrat oferir-se, només hi ha 2,5% d’alumnes que el fan servir. Del total de famílies, un 46% fan ús d’alguna extraescolar.

Un 17% d’alumnes presenta alguna necessitat educativa especial. La majoria dels/les alumnes tenen com a llengua materna el català. Actualment un 14% de les famílies del centre tenen greus dificultats econòmiques. Del total de famílies hi ha un 20% d’elles que sol·liciten beca de material escolar i sortides. Tots els infants i joves del centre participen de totes les sortides i estades fora del centre.

El nostre centre participa als següents espais de treball en xarxa i de construcció col·lectiva:

• Laboratori de transformació educativa
• Xarxa de Competències Bàsiques
• Xarxa Territorial de transformació educativa
• Xarxa d’Instituts Escola de Catalunya

A més, participa en les següents iniciatives:

• Artista a l’aula
• Participació familiar en tallers i propostes
• Aprenentatge i servei amb la residència
• Aprenentatge i servei amb l’escola bressol

Coneixem el funcionament general del centre

Propòsit de centre

Volem un Institut Escola que faciliti un entorn d’aprenentatge innovador on l’aprenentatge de l’alumne/a sigui de forma autònoma, a través de la vivència, fruit de l’experimentació, que sigui emocionant i motivador, a través de la investigació, que sigui actiu, mitjançant l’avaluació i amb la coresponsabilitat de les famílies. I tot dins un marc de respecte.

Volem un Institut Escola compromès amb la cultura i la llengua catalana, on hi hagi lloc per a tothom, fomentant la convivència i la diversitat, eliminant les discriminacions per raó de gènere i vetllant per a la igualtat d’oportunitats entre alumnat i famílies. Volem que s’estableixin relacions, que l’educació sigui compartida amb la societat, afavorint la participació, el diàleg i la responsabilitat amb el món que ens envolta. Compromesos amb el medi ambient, que siguem conscients de la necessitat de ser sostenibles i tenir cura de les nostres accions. Un Institut Escola que ens ajudi a conèixer, estimar i respectar l’entorn, la comunitat, el poble, .. i el món.

Volem una educació que ens doni temps, confiança i oportunitats. Que respecti els diferents ritmes d’aprenentatge i que tothom gaudeixi aprenent, essent cada vegada més autònoms i competents. Que les decisions sorgeixin del diàleg i la reflexió col·lectiva. Uns aprenentatges que derivin dels desafiaments i que sorgeixin de la indagació.

En definitiva, que entre tots fem de l’Institut Escola el nostre projecte de vida.

Organització de centre

Educació Infantil

• Entrada relaxada
• Assemblea diàries d’entrada i de tancament
• Vida quotidiana d’aula
• Propostes complementàries a escollir
• Sortides a l’exterior setmanals

Educació Primària

• Moments d’aula per treball específic
• Moments d’aprenentatge basat en projectes d’alta qualitat (ODS)
• Moments de lliure circulació
• Moments de converses científiques i caixes temàtiques
• Tasques setmanals a través de capses i bosses de llengua

Educació Secundària

• Moments d’aula per treball específic
• Moments d’aprenentatge basat en projectes d’alta qualitat (ODS)
• Moments de lliure circulació
• Moments de converses científiques i caixes temàtiques”

Les principals estratègies de participació de la comunitat educativa que implementa el centre són:

• Comissions mixtes amb famílies, alumnes i docents
• Consell d’Infants (representants des de 3 anys fins a 14 anys)
• Comissió de cures amb alumnat i docents
• Consistori Infantil

L’avaluació és un procés d’acompanyament que implica el seguiment i l’orientació de l’alumne en el seu trajecte d’aprenentatge tenint en compte les seves característiques singulars. En les diverses franges d’aprenentatge, els trets comuns que tenim de referència són sempre els mateixos:

• Què volem que aprenguin els alumnes i per a què? (objectius d’aprenentatge)
• Com sabem que han après? (criteris d’avaluació)
• Amb quin nivell de qualitat ho han après? (indicadors d’avaluació o evidències d’aprenentatge)

El procés d’avaluació inclou:

• En primer lloc una avaluació inicial i observació diària a través de diferents instruments, com per exemple observació directa, feedback amb el seu tutor/a, preguntes que nosaltres els hi formulem, aportacions dels mateixos alumnes, amb les relacions de treball (sempre sol/a, amb parella, sempre amb algú que l’ajuda, és ell el que porta la batuta…), de rúbriques, de bases d’orientació… L’ús d’aquests instruments ens aporten un seguit de fotos d’un procés en un període de temps concret: un trimestre.
• En segon lloc fem un seguiment personalitzat del seu tutor/a i també a través dels compromisos.
• En tercer lloc establim uns objectius d’aprenentatge i criteris d’avaluació de cada projecte, proposta, caixa temàtica, activitat… Si s’han assolit o no, amb més o menys ajuda, si se li han despertat noves preguntes, si ha sabut compartir-ho amb companys…
• En quart lloc, a través d’un recull de l’aprenentatge amb evidències a través de les llibretes, escrits, tasques, propostes de lliure circulació… Es fa un anàlisi de tot allò que escriu de manera autònoma, no copiant i a partir d’aquests escrits es recullen les evidències sobre allò que l’alumne que creu que està aprenent , com ho està aprenent i amb quines dificultats es troba. L’anàlisi del que diu l’alumnat, permet al professorat identificar si reconeixen l’objectiu del treball realitzat i quins són els obstacles a superar i també el moment en el que es troba del propi aprenentatge.
• I per últim l’informe d’avaluació que engloba la valoració de tot aquest llarg procés d’aprenentatge i del progrés realitzat donant resposta a la gradació curricular que seguim.

L’avaluació comporta, doncs, recollir dades, analitzar-les i prendre decisions com a conseqüència d’aquesta anàlisi orientades. Les finalitats de l’avaluació són doncs, per a una banda regular les dificultats i els errors que sorgeixen al llarg d’un procés d’ensenyament aprenentatge.

Només pot corregir (autoregular) els errors qui els ha comès, a partir, això si, de l’ajuda que proporcionen els docents i els companys i companyes. Així, la tasca del professorat s’hauria de centrar més a promoure sistemes que afavoreixin l’avaluació, entesa com a regulació entre iguals i l’autoavaluació, entesa com a reflexió sobre què cal millorar i com, que no pas en el que en diem “corregir” produccions de l’alumnat.

L’escola ha establert relacions amb l’entorn per les següents vies:

• Els alumnes de la comunitat de petits fan sortides setmanals pels entorns del poble.
• Tota l’escola va a Torelló al teatre Cirviànum. El trajecte a partir de la comunitat de grans es fa en bici.
• Setmanalment es va a la biblioteca del poble per fer ús d’aquest espai i fomentar els hàbits lectors.
• Es fan sortides per conèixer l’Ajuntament i l’entorn del poble segons necessitats dels projectes.
• Es fan servir diàriament els parcs públics i les zones naturals properes per les estones d’esbarjo i les sortides a l’entorn de tota la primària.
• Es fa ús de la piscina municipal als cursos de 2n, 4t, 6è i 2n d’ESO.
• Es fa ús de l’envelat per activitats de tota la comunitat.
• Es porten a terme projectes d’aprenentatge amb les empreses del poble.
• Es porten a terme dos projectes d’aprenentatge i servei: amb la residència i amb la llar d’infants.

Aprenem de les pràctiques del centre

Espais de lliure circulació

La idea principal de l’aprenentatge a través dels espais de lliure circulació, és la de promoure l’autoregulació en l’infant per tal de garantir, afavorir i maximitzar les seves potencialitats de desenvolupament i d’aprenentatge.

Promou una educació activa centrada en l’infant, en els processos educatius i emocionals i no tant en els objectius o en l’assoliment de resultats acadèmics.

S’aposta per oferir propostes als diferents grups d’edat de manera oberta, que els infants puguin compartir l’activitat i interaccionar amb d’altres infants d’edats i graus maduratius diferents, enriquint així les seves possibilitats de relació, vincle i col·laboració, enfront del context de l’aula tradicional que segrega els infants quasi exclusivament per la edat concreta d’aquests.

Per tal de poder establir un espai adequat i afavoridor d’aquest tipus de dinàmiques podríem definir de manera teòrica tres preceptes bàsics que han de poder donar-se en aquest context: un entorn preparat; un ambient relaxat i l’activitat espontània dels infants:

Entorn preparat

Les diferents propostes educatives i lúdiques han de estar ben organitzades, delimitades, amb els materials adequats i han de ser suficientment enriquidores i atractives pels infants així com adaptades a diferents rangs d’edat i de maduració. Cada ambient ha de disposar d’una sèrie de propostes que ajudin a posar reptes nous als infants, estructurant-se de manera minuciosa, on cada material i cada recurs ha d’estar pensat per un objectiu determinat.

Tots els racons o espais del centre s’han de convertir en una situació que afavoreixi l’aprenentatge. Tothom ha de tenir l’oportunitat de construir el seu propi aprenentatge i compartir coneixements amb els companys i les mestres. Altimir (2014) destaca que l’aprenentatge a través dels ambients no és només un espai sinó un lloc on cada infant pot desenvolupar el que l’interessi, són racons predisposats gràcies a l’observació prèvia per part dels mestres per saber què volen, i que permeten que tots els infants estiguin actius.

Ambient relaxat

Una de les funcions principals de l’educador/ora és la de promoure i vetllar per aconseguir i mantenir en tot moment un ambient relaxat, segur i respectuós envers els infants, els adults, els materials i l’espai. L’educador/ora és doncs una part activa i essencial dins de la configuració de la proposta, de la dinàmica existent entre els infants i en la cura de l’espai i de l’ambient general de treball i d’interacció.

Activitat espontània

L’infant ha de poder moure’s amb llibertat, ha de poder decidir en tot moment l’activitat o dinàmica a la que vol participar i decidir en quin moment retirar-se o simplement convertir-se en observador. L’infant ha de tenir clares quines són les normes de funcionament de cada espai i cada activitat i així poder adaptar-se correctament a allò que se li demana.

L’organització d’ambients d’aprenentatge no se centra només en la visió de l’infant i del seu procés d’aprenentatge en solitari, sinó que també fa reflexionar sobre la importància de la interacció entre infants de diferents edats. Per això, el treball en espais de lliure circulació es distribueixen els alumnes en comunitats, és a dir, conviuen alumnes de diferents edats en els diferents espais, trencant-se així l’agrupació dels alumnes en funció del seu any de naixement, promovent l’aprenentatge entre iguals i un respecte profund pel procés maduratiu i ritme d’aprenentatge de cada alumne i una convivència rica d’interedats.

Aquest model facilita i potencia la creació de grups heterogenis pel que fa a edat, nivell de desenvolupament i interessos, afavoreix la interacció, cooperació i col·laboració i es donen relacions d’ajuda mútua.

Respon a una línia metodològica on els espais són fonamentals i es va més enllà de l’aula tradicional i necessita que altres llocs de l’escola esdevinguin educatius, (passadís, entrades, patis, etc.).
Esteban, Navarro i Romera (2013) destaquen que treballant en comunitats, es permeten temps més llarg per als processos dels infants, uns cicles de tres anys en els quals cada grup de referència passa per l’experiència de ser els petits, els mitjans i els grans de la seva comunitat, per tornar a ser de nou els petits quan passen a la següent.

L’escola aposta pel treball de les funcions executives, per tant els nostres reptes són que cada vegada més l’infant participi del seu procés d’aprenentatge tot escollint activitats, tallers i sortides de tal manera que agrupi als infants i joves pels seus interessos i motivacions.

Reflexionem sobre la pràctica

• Com penseu que treballem els ODS?
• Què us agradaria observar per entendre la nostra manera de treballar?
• Quines inquietuds teniu?

Es convida als centres visitants a desenvolupar la proposta de reflexió abans de participar presencialment de la visita per poder-la compartir amb el centre amfitrió. De la mateixa manera, és interessant fer-los arribar preguntes amb l’objectiu d’aclarir dubtes i ampliar la informació.

Us demanem que tant el centre visitant com l’amfitrió difongueu a través de les pàgines webs de centre les reflexions sobre les pràctiques educatives i que documenteu gràficament la visita. L’ús de l’etiqueta #visitesLab a l’article del nodes permet fer la cerca de totes les publicacions realitzades a través de la SINAPSI.

Organitzem la visita presencial

Per poder realitzar la visita presencial és necessari procedir a la inscripció a través del següent formulari (un formulari per persona visitant). El formulari permet escollir el dia i l’hora i enviar el desenvolupament de proposta de reflexió:

(Inscripció obligatòria)

La confirmació d’inscripció es realitzarà per ordre d’inscripció tot prioritzant l’accés a representants del major nombre de centres visitants fins assolir el nombre màxim d’inscrits. El centre amfitrió enviarà un correu de confirmació als seleccionats i un correu d’avís a les persones que se situen a la llista d’espera. Es prega comunicar-se amb el centre amfitrió en cas de desistiment.

En la mesura del possible, el centre amfitrió organitzarà la visita d’acord amb l’objectiu d’aprofundir en la informació penjada a la pàgina, facilitant la interacció amb l’alumnat, centrant-se en la metodologia i en aspectes pedagògics concrets. També preveurà un espai de reflexió per tal d’intercanviar preguntes i respostes que enriqueixin tant als visitants com al mateix centre amfitrió.

Centres visitants

L’Institut Escola Josep Maria Xandri ha estat visitat presencialment pels següents centres educatius:

• Escola Joan Maragall (Girona), i hi han assistit 4 docents
• Institut Escola Barnola (Catalunya Central), i hi han assistit 5 docents
• Escola Andersen (Catalunya Central), assistint-hi 2 docents
• Institut Escola Rafael Alberti (Barcelona Comarques), i hi han assistit 3 docents
• Escola El Turó (Maresme – Vallès Oriental), amb 2 representants docents
• Institut Escola Castellterçol (Catalunya Central), i hi han assistit 2 docents
• Serveis Territorials (Catalunya Central), hi han assistit 2 tècniques docents